|
Convergència i Unió, i Junts per Catalunya Convergència Democràtica de
Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, P.Demòcrata Europeu Català |
|
Fundació de CDC, UDC i CiU
Convergència Democràtica de Catalunya 
va ser fundada
a Montserrat el novembre de 1974, encapçalada per Jordi Pujol, al voltant del
qual es congreguen altres grups (com el GASP o el de Miquel Roca); l’abril de
1978 s’incorpora a CDC l’ Esquerra Democràtica de Catalunya 
de Ramon
Trias Fargas. El 2016 suspèn la seva activitat, tot i que segueix existint
jurídicament.
Unió Democràtica de Catalunya 
va
ser fundada el novembre de 1931 com a partit nacionalista d’orientació
catòlica; va tenir un diputat al Parlament de Catalunya (1932-1938), Manuel
Carrasco i Formiguera, afusellat a la Guerra Civil.
La coalició Convergència i Unió 
va ser
establerta el setembre de 1978; es va convertir en Federació de partits pel
desembre de 2001, i va ser disolta el juny de 2015.
El Partit Demòcrata Català es funda el juliol de 2016 a
partir de Convergència Democràtica i Reagrupament. L’octubre de 2016 canvia el
seu nom oficial per Partit Demòcrata Europeu Català.
Líders
|
Convergència i Unió |
1978 Jordi Pujol - 2004 Artur Mas - 2015 disolta |
|
Convergència Democràtica de Catalunya |
1974 Jordi Pujol - 2004 Artur Mas - 2016 inactiva |
|
Esquerra Democràtica de Catalunya |
1973 Ramon Trias Fargas - 1978 s’integra a CDC |
|
Junts per Catalunya |
(coalició) 2017 Carles Puigdemont (partit) 2021 Carles Puigdemont – 2022 Laura Borràs |
|
Partit Demòcrata Europeu Català |
2016 Artur Mas – 2019 David Bonvehí – 2021 Àngels Chacón |
|
Unió Democràtica de Catalunya |
Anton Canyelles - 1977 Miquel Coll i Alentorn - 1980 Joaquim Xicoy - 1982 J.A. Duran i Lleida - 1984 Concepció Ferrer - 1986 Francesc Borrell - 1987 Josep Antoni Duran i Lleida - 2016 Ramon Espadaler |
Principals càrrecs institucionals de Convergència Democràtica
|
Presidents de la Generalitat |
Jordi Pujol (abril 1980-des. 2003), Artur Mas (des. 2010-gener 2016), Carles Puigdemont (gener 2016-oct.2017) |
|
Consellers en Cap / Vicepresidents |
Artur Mas (gener 2011-des. 2003), Neus Munté (juliol 2015-gener 2016) |
|
Alcaldes de Barcelona |
Xavier Trias (juliol 2011-juny 2015) |
|
Portaveu de Minoria Catalana / Grup Català CiU / Grup Català DiL |
Miquel Roca (agost 1977-gener 1995), Joaquim Molins (gener 1995-febrer 1999), Josep López de Lerma (febrer 1999-abril 2000), Xavier Trias (abril 2000-abril 2004), Francesc Homs (gener 2016-juliol 2016) |
Principals càrrecs institucionals de Junts per Catalunya
|
Presidents de la Generalitat |
Joaquim Torra (maig 2018-set.2020) |
|
Vicepresident de la Generalitat |
Jordi Puigneró (maig 2021-octubre 2022) |
|
President del
Parlament de Catalunya |
Laura Borràs (març 2021-juliol 2022) |
|
Portaveu del
Grup Parlamentari Plural al Congrés |
Laura Borràs (des. 2019-març 2021), Míriam Nogueras (diverses ocasions 2021-2023) |
Principals càrrecs institucionals d’ Unió Democràtica
|
Vicepresidenta de la Generalitat |
Joana Ortega (des. 2010-juliol 2015) |
|
Presidents del Parlament de Catalunya |
Miquel Coll i Alentorn (maig 1984-juny 1988), Joaquim Xicoy (juny 1988-des. 1995), Joan Rigol (nov. 1999-des. 2003), Núria de Gispert (dic. 2010-nov.2015, tot i que abandona UDC el juliol 2015) |
|
Portaveu del Grup Català CiU al Congrés de Diputats |
Josep Antoni Duran i Lleida (abril 2004-gener 2016) |
Principals càrrecs institucionals de Demòcrates de Catalunya
|
Presidents del Parlament de Catalunya |
Núria de Gispert (juliol 2015-nov.2015) |
Congressos de Convergència Democràtica de Catalunya
|
President fundador |
President |
Secretari General |
Secretari General Adjunt |
Secretari d’Organització |
Vicesecretaris |
|||
|
I Assemblea |
15 novembre 1974 |
Montserrat |
|
|
|
|
|
|
|
II Assemblea |
15 novembre 1975 |
L’Hospitalet |
|
|
|
|
|
|
|
III Assemblea |
28 març 1976 |
Barcelona |
|
|
Jordi Pujol |
Miquel Roca |
|
|
|
IV Congrés |
15-16 gener 1977 |
Barcelona |
|
|
Jordi Pujol |
Miquel Roca |
|
|
|
V Congrés |
15-16 abril 1978 |
Barcelona |
|
Ramon Trias Fargas |
Jordi Pujol |
Miquel Roca |
|
|
|
VI Congrés |
30 gener-1 feb. 1981 |
Barcelona |
|
Ramon Trias Fargas |
Jordi Pujol 93,9% |
|
|
|
|
VII Congrés |
11-13 gener 1985 |
Barcelona |
|
Ramon Trias Fargas |
Jordi Pujol 97,5% |
|
Antoni Comas |
|
|
VIII Congrés |
27-29 gener 1989 |
Barcelona |
|
Jordi Pujol 99,6% |
Miquel Roca |
|
Josep Caminal |
|
|
IX Congrés |
16-18 octubre 1992 |
Barcelona |
|
Jordi Pujol 92,5% |
|
|
Josep Caminal |
|
|
|
gener 1993 |
|
|
* |
Miquel Roca |
|
Enric Renau (1994.Ramon Camp) |
|
|
|
1995 |
|
|
* |
* |
R.Camp, Pere Esteve |
|
|
|
|
gener 1996 |
|
|
* |
Pere Esteve |
|
Felip Puig |
|
|
X Congrés |
8-10 novembre 1996 |
L’Hospitalet |
|
Jordi Pujol 94,4% |
Pere Esteve |
|
Felip Puig |
|
|
XI Congrés |
10-12 novembre 2000 |
Cornellà de L. |
|
Jordi Pujol 95,7% |
Artur Mas 85,2% |
|
Lluís Corominas |
|
|
XII Congrés |
28 octubre 2001 |
Tarragona |
|
* |
* |
|
* |
|
|
XIII Congrés |
9-11 juliol 2004 |
L’Hospitalet |
|
Jordi Pujol 98,7% |
Artur Mas 96,3% |
|
|
Dolors Batalla, Felip Puig, Carme Vidal, Antoni Vives, Lluís Corominas, Antoni Fdz.Teixidó |
|
XIV Congrés |
2 octubre 2004 |
Barcelona |
|
* |
* |
|
|
|
|
XV Congrés |
12-13 juliol 2008 |
Barcelona |
|
Jordi Pujol |
Artur Mas 95,2% |
Felip Puig |
|
|
|
|
gener 2011 |
|
|
* |
* |
Oriol Pujol |
|
|
|
XVI Congrés |
23-25 març 2012 |
Reus |
Jordi Pujol |
Artur Mas 99,3% |
Oriol Pujol |
|
Josep Rull |
Francesc Homs, Lluís Corominas |
|
|
juliol 2014 |
|
(Vacant) |
|
Coordinador General Josep Rull (fins I-2016) |
|
|
|
|
XVII Congrés |
21 maig 2016 |
votació directa |
|
|
|
|
|
|
|
XVIII Congrés |
8 juliol 2016 |
Barcelona |
|
Jacint Borràs |
|
|
|
|
Nota: Al marge dels Congressos, Miquel Roca és elegit Secretari General per Delegació el 1987 i Secretari General el 1993; aquest mateix any Enric Renau és elegit Secretari d’Organització, substituit per Ramon Camp el 1994. Pere Esteve i Ramon Camp són designats S.G.Adjunts el 1995. Pel gener de 1996 Pere Esteve és escollit SG i Felip Puig Secretari d’Organització, i el 16 de gener de 2011 Oriol Pujol assumeix el càrrec de Secretari General Adjunt, que deixa el 19 de març de 2013 de forma interina i el juliol de 2014 de forma definitiva, passant Josep Rull a Coordinador General.
El Congrés Extraordinari de 2001 només és per aprovar la federació de CDC amb Uníó Democràtica, i el de 2004 va debatre la posició de CDC de cara al referéndum del Tratat per una Constitució Europea.
Congressos de Junts per Catalunya
|
|
|
|
President |
Vicepresident |
Secretari General |
Pta.Consell
Nacional |
|
|
Congrés Fundacional |
25 juliol – 3 octubre 2021 |
Carles Puigdemont |
Jordi Turull, Elsa Artadi, Josep Rius Anna Erra |
Jordi Sánchez |
Puigdmeont (a Bèlgica) rep
99,3%. Sánchez (a la presó) rep
94,2% |
||
|
Congrés extraordinari |
8 maig 2021 |
Carles Puigdemont |
ídem |
Jordi Sánchez |
Anna Erra |
||
|
II Congrés |
4 juny 2022 |
Argelers |
Laura Borràs |
Anna Erra Josep Rius Aurora Madaula |
Jordi Turull |
Cand.conjunta: Borràs1776/Turull1854 |
Congressos del Partit Demòcrata Europeu Català
|
|
|
|
President |
Vicepresident |
Secretari General |
Secretari
General Adjunt |
Secretari d’Organització |
|
Congrés Fundacional |
8-10 juliol 2016 |
Barcelona |
|
|
|
|
|
|
elecció directa |
22-23 juliol 2016 |
|
Artur Mas |
Neus Munté |
Coord.General: |
|
David Bonvehí |
|
I Assemblea Nacional |
Juliol 2019 |
David Bonvehí |
Miriam Nogueras (fins juliol 2020) |
Ferran Bel |
|||
|
II Assemblea Nacional |
Maig 2021 |
David Bonvehí |
--- |
Secr.General: Àngels Chacón (fins desembre2021) |
Marc Solsona |
Genís Boadella |
Resultats electorals de Convergència i Unió i Junts per Catalunya
|
|
Elecc. Generals |
Parlament de Catalunya |
Municipals |
Europees |
|
|
|
% vots - Dip. - Sen. |
% - Dip. |
% - Regidors |
% - Dip. |
|
|
1974 |
|
|
|
|
(Nov.) Jordi Pujol funda Convergència Democràtica de Catalunya |
|
1975 |
|
|
|
|
(Dic.) Joan Mas, Joaquim Molins i Carles Ferrer Salat funden Centre Català |
|
1976 |
|
|
|
|
(Març) III Assemblea de CDC: Pujol, secretari general; Miquel Roca, secr.gen. adjunt; Josep Maria Cullell retira la seva candidatura; s’hi integra el Grup d’Acció al Servei de catalunya. - (Juny) V Congrés d’Unió Democràtica de Catalunya, liderat per Anton Canyellas, Josep Miró i Ardèvol i Albert Vila. |
|
1977 juny |
Pacte D.C. 2,81 % - 11 d. (Candidat: Jordi Pujol) UCiDCC 0,94 % - 2 d. Democràcia
i Cat. - 2 s. (Catalunya: PDC 16,2% UCiDCC 5,6%) DSCC 0,05% - 0 d. |
|
|
|
(Gener) IV Congrés de CDC: Cap canvi.- (Juny) Pujol encapçala el “Pacte Democràtic” amb CDC, Esquerra Democràtica de Cat. (Trias Fargas), PSC exreagrupament (J.Verde) i Front Nacional de Catalunya - UDC i Centre Català forman la “Unió del Centre i la Dem.Cristiana de Catalunya”, lligada a l’ “Equipo de la Democracia Cristiana” - En el Senat, CDC i UDC es presenten junts com a “Democràcia i Catalunya” - (Nov.) Jordi Pujol s’incorpora al Govern de la Generalitat provisional. |
|
1978 |
|
|
|
|
(Març) Centre Català es converteix en Unió de Centre de Catalunya, encapçalada per Güell de Sentmenat - (Abril) V Congrés de CDC: Trias Fargas, president; reelecció de Pujol i Roca; absorció d’EDC - (Set.) Creació de la coalició “Convergència i Unió”. Dóna suporta l’Estatut de Catalunya. Els 3 diputats del PSCr passen al Grup Socialista Català - (Set.) VI Congrés d’UDC: Canyelles deixa el partit i funda Unió Democràtica Centre Ampli; Coll i Alentorn assumeix el lideratge d’UDC - (Des.) CDC, UDC i UCC voten sí a la Constitució Espanyola. - (Des.) UDCA i part d’UCC formen la coalició “Centristes de Catalunya” amb UCD. |
|
1979 març |
CiU 2,69 % - 8 d. - 1 s. (Catalunya: 16,4%) (Candidat:
J.Pujol) DSCC 0,03% - 0
|
|
|
|
Grup Parlamentario de “Minoría Catalana” al Congrés de Diputats, format per CiU i ERC. |
|
1979 |
|
|
CiU 3,11% - 1.782 r. (Cat.:19,0%) DSCC 0,02%-0 |
|
(Abril) CiU participa amb PSC, PSUC i ERC en els governs municipals. Principals alcaldies: Vic, Igualada, Tortosa, Olot. - (Maig) ERC deixa Minoria Catalana - (Oct.) CiU demana el vot favorable a l’Estatut de Catalunya |
|
1980 |
|
27,63% - 43 d. (Candidat: J.Pujol) |
|
|
(Març) CiU guanya les eleccions al Parlament; Jordi Pujol, investit President amb suport d’ERC i CC-UCD. - (Nov.) IX Congrés d’UDC: Joaquim Xicoy, president del Comitè de Govern d’UDC, mentres Coll continua com a president d’UDC. |
|
1981 |
|
|
|
|
(Gener) VI Congrés de CDC: reelecció de Trias Fargas i de Pujol. - (Març) UCC s’incorpora a CDC - (Nov.) X Congrés d’UDC: Reelecció de Coll i de Xicoy |
|
1982 |
|
|
|
|
|
|
1982 octubre |
3,67 % - 12 d. - CS 5 s. (Catalunya: 22,5%)
(Candidat: M. Roca) |
|
|
|
La coalició “Catalunya al Senat” (formada per CiU i ERC) aconsegueix 7 senadors (5 d’ells de CiU) - (Des.) XI Congrés d’UDC: Duran i Lleida, president del Comitè de Govern. |
|
1983 |
|
|
CiU 4,06% - 3329 r. (Cat. 25,3%) C.Tàrrega 10 r UIT 3 r. |
|
Fundació del Partit Democràtic Aranès, vinculat a CDC - (Maig) Municipals: Trias Fargas perd a Barcelona; CiU puja pero no assoleix alcaldies grans (la més gran, Figueres); a Tàrrega es trenca en dues llistes separades. - (Set.) Minoría Catalana passa a ser el tercer grupo amb més diputats al Congreso. |
|
1984 |
|
47,04 % - 72 d. (Candidat: J.Pujol) |
|
|
(Abril) CIU arriba a la majoria absoluta - UDC: Duran i Lleida deixa la presidència del Comitè de Govern; Francesc Borrell, secretari general. - (Nov.) Creació del Partido Reformista Democrático, encapçalat per Roca i Antonio Garrigues Walker (PDL), i aliat a CiU i Coalición Galega. - (Des.) XIII Congrés d’UDC: Concepció Ferrer, presidenta del Comitè de Govern. |
|
1985 |
|
|
|
|
(Enero) VII Congrés de CDC: Ramon Trias Fargas, president; Jordi Pujol, secretari general; Antoni Comas, Secretari d’ Organització |
|
1986 juny |
5,02 % - 18 d. - 8 s. (Catalunya: 32,0%) (Candidat:
M.Roca) |
|
|
|
Fracassa el P. Reformista (0,96%, 0 diputats), que es presentava amb CiU i Coalición Galega (1 dip.) |
|
1986 |
|
|
|
|
(Nov.) XV Congrés de UDC: Francesc Borrell, president del Comitè de Govern |
|
1987 |
|
|
CiU 5,10% - 4373 r. (Cat.: 33,0%) |
CiU 4,43% - 3
d (Cat: 27,8%) |
(Gener) Amb la incorporació de Nicolás de Salas (PL), CiU arriba als 19 diputats . - (Juny) CiU aconsegueix les alcaldies de Lleida, Manresa i Sant Cugat, però Cullell perd a Barcelona - Miquel Roca passa a “Secretari General per Delegació” - (Nov.) XVI Congrés d’UDC: Duran i Lleida, president del Comitè de Govern d’UDC |
|
1988 |
|
Cat. 46,01 % - 69 d. (Candidat: J.Pujol) |
|
|
CiU revalida la majoria absoluta - Joan Rigol substitueix Coll i Alentorn en la presidència d’UDC. |
|
1989 |
|
|
|
CiU 4,20% - 2
d. (Cat: 27,5%) |
(Gener) VIII Congrés de CDC: Pujol és elegit President i Miquel Roca, Secretari General.- (Estiu) En mocions de censura, CiU guanya l’alcaldia de Tarragona i perd la de Lleida |
|
1989 octubre |
5,04 % - 18 d. - 10 s. (Catalunya: 32,7%) (Candidat:
M.Roca) |
|
|
|
CiU esdevé la tercera formació amb més diputats al Congrés. |
|
1990 |
|
|
|
|
Fundació d’Unió Democràtica Aranesa, dintre
d’UDC |
|
1991 |
|
|
CiU 4,86% - 4362 r. (Cat.: 33,3%) UDC 12 r. |
|
(Maig) Majoria absoluta a Tarragona (Joan Miquel Nadal) i Sant Cugat, però Cullell cau davant de Pasqual Maragall en la lluita per la Barcelona olímpica. |
|
1992 |
|
Cat. 46,19 % - 70 d. (Candidat: J.Pujol) |
|
|
(Març) Tercera majoria absoluta de CiU - (Oct.) IX Congrés de CDC: Pujol és reelegit, però la Secretaria General queda vacant porque Roca retira la seva candidatura. |
|
1993 juny |
4,94 % - 17 d. - 10 s. (Catalunya: 31,8%) (Candidat:
M.Roca) |
|
|
|
(Gener) Miquel Roca, Secretari General. - (Març) CDC absorbeix Esquerra Catalana (Joan Hortalà) - (Juliol) CiU dóna suport al govern de Felipe González |
|
1993 |
|
|
|
|
(Juliol) Pilar Busquets (PDA) deixa de ser Síndic d’Aran, per una moció de censura guanyada per Amparo Serrano (UDA) - (Setembre) Incorporació de Fernández Teixidó (ex Secr. General del CDS) a Convergència. |
|
1994 |
|
|
|
CiU 4,66% - 3
d. (Cat: 31,5%) |
Europees: CiU fa aliança amb UPV i PSM; guanya a Catalunya (por primer cop, guanya unes eleccions que són les autonòmiques) |
|
1995 |
|
Cat. 40,95 % - 60 d. (Candidat: J.Pujol) |
CiU 4,39% - 4265 r. (Cat.: 30,1%) CDAPNA 26r UDA 6 r. |
|
El PDA es converteix en Convergència Democràtica Aranesa Partit Nacionalista Aranès, liderat per Carlos Barrera, que és elegit Síndic (es presenta a les eleccions separat d’Unió Dem. Aranesa) - (Maig) Roca, derrotat a Barcelona; CiU conserva les seves alcaldies (com Tarragona) i hi afegeix Granollers i Vilanova- (Juny) Pere Esteve i Ramon Camp, Secretaris Generals Adjunts. - (Nov.) Pujol, reelegit però perd la majoria absoluta. |
|
1996 març |
4,60 % - 16 d. - 8 s. (Catalunya: 29,6%) (Candidat:
J. Molins) |
|
|
|
(Gener) CDC: Pere Esteve, Secretari General; Felip Puig, Secretari d’Organització. - (Abril) Pacte de Legislatura amb el PP, facilita l’elecció de José M. Aznar.. |
|
1996 |
|
|
|
|
(Nov.) X Congrés de CDC: Reelecció de Jordi Pujol, Pere Esteve i Felip Puig. |
|
1997 |
|
|
|
|
(Juliol) Dimiteix el Conseller d’Economia Macià Alavedra, sustituït per Artur Mas (CDC). |
|
1998 |
|
|
|
|
(Octubre) CDC, UDC, PNV i BNG signen la “Declaració de Barcelona” - (Nov.) Congrés de UDC: Rigol, president; Duran, president del Consell de Govern; Josep Sánchez Llibre, secretari d’org. |
|
1999 |
|
Cat. 37,70 % - 56 d. (Candidat: J.Pujol) |
CiU 3,63% - 4089 r. (Cat.: 26,5%) CDAPNA 28 r. C.Farners 7r. UDA (PP) |
CiU 4,43% - 3
d (Cat 29,3%) |
(Juny) Coalició amb BNV, PSM-EN i Unitat Catalana (Rosselló) per les europees. - En les municipals, mal resultat de Joaquim Molins a Barcelona; els pactes d’esquerres deixen a CiU només amb Tarragona, Sant Cugat i Vic. Unió Democràtica Aranesa es presenta amb el PP a la coalició Unió Popular d’Aran - (Oct.) L’exlíder d’ERC i PI, Àngel Colom, s’incorpora a CDC. - (Des.) Pujol, reelegit President de la Generalitat amb el suport del PP i l’abstenció d’ERC |
|
2000 març |
4,19 % - 15 d. - 8 s. (Catalunya: 28,8%) (Candidat:
Xavier Trias) |
|
|
|
(Gener) Lluís Corominas, Secretari d’Organització de CDC. |
|
2000 |
|
|
|
|
(Nov.) XI Congrés de CDC: Jordi Pujol, president; Artur Mas, Secretari General; Lluís Corominas, Secretari d’Organització |
|
2001 |
|
|
|
|
(Gener) Artur Mas, Conseller en Cap de la Generalitat - Núria de Gispert, presidenta d’UDC. - (Des.) CiU es converteix en Federació de partits, amb Pujol de president i Duran com a Secretari. General. |
|
2002 |
|
|
|
|
(Gener) Pere Macias, Secretari General Adjunt de CDC i de CiU.- (Juny) Congrés d’UDC: No hi ha president; reelecció de Duran com a president del Consell de Govern; Josep Maria Pelegrí, Secretari General.- (Oct.) Pere Esteve abandona CDC i s’acosta a ERC.- (tardor) CiU deixa de donar suport parlamentari al PP. |
|
2003 maig |
|
|
CiU 3,45% - 3714 r. (Cat.: 24,4%) CDAPNA 25 r. UDA 1 r. |
|
Retrocés en les municipals. Manté Tarragona (Joan Miquel Nadal), Sant Cugat (Lluís Recoder)Valls (Dolors Batalla) i Vic (Joaquim Codina); perd capitals del Pirineu davant d’ ERC. Ramon Espadaler, president del Consell Nacional d’Unió. |
|
2003 |
|
Cat. 30,93 % - 46 d. (Candidat: A. Mas) |
|
|
(Nov.) CiU es la formació amb més escons, però Artur Mas no aconsegueix suport d’altres partits - (Des.) Després de 23 anys amb Pujol de President de la Generalitat, CiU passa a l’oposició. |
|
2004 març |
3,23 % - 10 d. - 4 s. (Catalunya: 20,8 %) (Candidat:
J.A. Duran) |
|
|
|
Greu retrocés electoral. CiU no guanya en cap de les circumscripcions catalaneas. |
|
2004 |
|
|
|
CiU-Galeusca 5,17 % - 2 d. (Cat: 17,4%) |
(Juny) CiU encapçala la candidatura a les europees de “Galeusca”, amb PNV i BNG - (Juliol) XIII Congrés de CDC: reelecció de Pujol i Mas, erigit en líder del partido. - (Nov) Conferència Nacional de CiU: Jordi Pujol, president fundador; Artur Mas, president; Duran i Lleida, secretari general; Xavier Trias, secratri geeral adjunt. |
|
2005 |
|
|
|
|
(Setembre) Acord de quatre parttis pel Projecte d’Estatut |
|
2006 |
|
Cat. 31,52% - 48 d. (Candidat: A.Mas) |
|
|
(Gener) Pacte Zapatero-Mas per l’Estatut, aprobat al juny en referèndum - (Novembre) CiU guanya novament les eleccions catalanes, però segueix a l’oposició al reeditar-se el Tripartit. |
|
2007 |
|
|
CiU 3,29% - 3387 r. (Cat.:25,2%) CDAPNA 27 r. UMC 4 r. |
|
Municipals: Ascens de CiU, sobre tot a Barcelona, i aconsegueix alcaldies com Figueres (Santi Vila) i Tortosa (Ferran Bel), però perd la de Tarragona. En alguns municipis, UDC es presenta en solitari com Unió Municipal de Catalunya |
|
2008 març |
3,03 % - 10 d. - 4 s. (Catalunya: 20,9 %) (Candidat:
J.A. Duran) |
|
|
|
Generals: CiU manté posicions, tot i que no assoleix un acord general amb el govern en minoria de Zapatero |
|
2008 |
|
|
|
|
(Juliol) XV Congrés de CDC: Jordi Pujol, president vitalici; Artur Mas, reelegit SG; Felip Puig, SG Adjunt. Empenten la “Casa Gran del Catalanisme” - (Octubre) XXIV Congrés d’UDC: reelecció de Duran i Lleida (pt. del Consell de Govern) i Josep Maria Pelegrí (SG) |
|
2009 |
|
|
|
CiU (CEU) 5,10% - 2 d. (Cat: 22,4%) |
(Abril) El Consell Nacional d’UDC escull com a president Ramon Espadaler -(Juny) Europees: Ramon Tremosa (independent proper a la “Casa Gran del Catalanisme”) és elegit eurodiputat, encapçalant la “Coalició per Europa” amb PNV, CC, PA, BNV i altres. |
|
2010 |
|
Cat. 38,44% - 62 d. (Candidat: A.Mas) |
|
|
(Novembre) Àmplia victòria de CiU, que dobla al PSC. Artur Mas investit President de la Generalitat i forma govern monocolor de CiU, amb Joana Ortega (Unió) de Vicepresidenta |
|
2011 |
|
|
CiU 3,46% - 3858 r. (Cat:27,2%) CDAPNA 32 UMC 19 r CDFranja 3 r |
|
(Gener) Oriol Pujol, SG Adjunt de Convergència. - (Maig) Per primera cop, CiU guanya les municipals i aconsegueix les alcaldies de Barcelona (Xavier Trias), Girona (Carles Puigdemont) i Mataró (Joan Mora) i la Diputació de Barcelona (Salvador Esteve). Convergència Democràtica de la Franja acosegueix 3 regidors a Aragó. Carlos Barrera (CDAPNA), Síndic d’Aran |
|
2011 nov. |
4,17% - 16 d. - 9 s. (Catalunya: 29,3%) (Candidat:
J.A. Duran) |
|
|
|
Per primera cop, CiU és la més votada a Catalunya en eleccions al Congrés i també al Senat. |
|
2012 |
|
Cat. 30,71% - 50 d. (Candidat: A.Mas) |
|
|
(Març) XVI Congrés de CDC: Artur Mas, president de CDC i Oriol Pujol Secretari General; Jordi Pujol passa a President Fundador. - (Maig) XXV Congrés d’UDC: Reelecció de Duran i Lleida (80,2%), que supera al soberanista Vila d’Abadal (19,8%) - (Juny) El Consell Nacional d’UDC reeligeix com a presidente Ramon Espadaler (68,8%), que supera Assumpta Lailla (28,9%). - (Set.) Manifestació de 1.500.000 persones promoguda per Assemblea Nacional Catalana - (Nov.) CiU, que demana el vot per assolir l’Estat Propi, retrocedeix; Artur Mas forma govern amb suport parlamentari d’Esquerra Republicana. Vila d’Abadal deixa Unió però segueix com a alcalde de Vic. |
|
2013 |
|
|
|
|
(Març) Oriol Pujol delega les funcions de SGA en Lluís Corominas i Josep Rull. - (Set.) Reagrupament inicia la seva integració a Convergència - (Des.) Artur Mas anuncia la data i la pregunta de la consulta sobre la independència de Catalunya |
|
2014 |
|
|
|
CiU (CEU) 5,42% - 3 d. (Cat.:21,9%) |
(Febrer) Congrés Extraordinari d’UDC: Francesc Gambús, candidat a les europees - (Maig) CiU encapçala “Coalició per Europa”, que obté 3 diputats (entre ells, Tremosa de CDC i Gambús d’Unió) però és superada per Esquerra - (Juny) Duran i Lleida deixa la SG de la federació CiU - (Juliol) Oriol Pujol dimiteix definitivament de la SG de CDC, Josep Rull passa a Coordinador General del partit - Jordi Pujol admet un delicte fiscal i renuncia a la Presidència d’Honor de CDC. |
|
2015 |
|
Junts pel Sí (CDC,DdC,ERC,RI,ME)
39,59% - 62 d. |
CiU 3,00% - 3.333r (Cat:21,5%) CDAPNA 25 r. |
|
(Maig) Municipals: CiU guanya a Catalunya però retrocedeix en la zona metropolitana i Trias perd Barcelona. - (Juny) Després que el 50,5% de la militància d’Unió dóna suport a la proposta de Duran (diferent del procés sobiranista d’Artur Mas, que obté el 46,5%), es trenca la federació CiU; Ortega i els consellers d’Unió deixen el Govern de la Generalitat. - (juliol) Neus Munté (CDC), vicepresidenta de la Generalitat. El sector independentista d’Unió funda Demòcrates de Catalunya amb Antoni Castellà i Núria de Gispert. - (setembre) Convergència Democràtica i Demòcrates de Catalunya participen en la llista independentista “Junts pel Sí”, en què Artur Mas és candidat a la Presidència de la Generalitat, que encapçala Raül Romeva (ind.); tot i la clara victòria, no assoleix la majoria absoluta en vots i les formaciones independentistes (Junts pel Sí i CUP) queden en el 47,8%. Unió queda forma del Parlament de Catalunya |
|
2015 des. |
Democràcia i Lllibertat (CDC,DdC,RI) |
|
|
|
La coalició “Democràcia i Llibertat”, formada per Convergència Democràtica, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament obté 8 diputats i 6 senadors (un de cada és de Demòcrates de Catalunya), però és només quarta en nombre de vots. |
|
2016 |
|
|
|
|
(Gener) Per aconseguir un pacte amb la CUP, l’últim dia del termini legal Carles Puigdemont és escollit President de la Generalitat; Convergència compta amb el President de la Generalitat i 7 consellers, entre ells Josep Rull que deixa de ser coordinador de CDC, que queda amb l’única direcció d’Artur Mas. - (Feb.) Joan Rigol, president de Demòcrates de Catalunya. - (Maig) Els militants de Convergència decideixen fundar un nou partit (67%) i escullen en primàries Francesc Homs (77,2%) davant de Sílvia Requena (20,6%) |
|
2016 juny |
CDC 2,01% - 8 d. – 2 s. (Catalunya 13,9%) (Candidat: F:Homs |
|
|
|
Ni Unió Democràtica ni Demòcrates de Catalunya es presenten a les Generals |
|
2016 |
|
|
|
|
(Juliol) XVIII Congrés de CDC:
Jacint Borràs, president, el partit queda inactiu. Fundació del Partit
Demòcrata Català, que es defineix com a independentista, amb els
afiliats de Convergència i Reagrupament. Artur Mas és elegit president del
partit, Neus Munté vicepresidenta (tots dos amb el 95,07%) i Marta Pascal
coordinadora general (87,76% de vots, davant el 12,27% de Planas) – (Set.) El
President Puigdemont supera una moció de confiança al Parlament – (Oct.) El
PDC adopta el nom Partit Demòcrata Europeu Català. Fernández Teixidó i Roger Muntañola
presenten el moviment Lliures |
|
2017 |
Junts x Cat. 21,66%- 34 d. (Cand:C.Puigdemont) |
(Març) El TSJC i el Tribunal Suprem inhabiliten
Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. – (Juny) Congrés
fundacional de Lliures, que
elegeix president a A. Fernández Teixidó i declaración fundacional d’UNits per Avançar, format per antics
militants d’Unió. – (Juliol) EL PDECat forma grup parlamentari al Senat –
(Oct.) Després del referéndum de l’1
d’octubre i l’aplicació del 155, el TS empresona Forn; s’instal·len a Bèlgica
Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí. – (Des.) La llista independentista
més votada és la de Junts per Catalunya,
encapçalada per Puigdemont (a Waterloo) i Jordi Sánchez (a la presó des de primers
d’octubre). Demòcrates obté dos escons en llistes d’ERC, mentre Units per
Avançar n’obté un en les del PSC. Convergents
(fundat per Germà Gordó) no obté els avals per presentar-se. |
|||
|
2018 |
(Març) Investidures inacabades
de Puigdemont, Sánchez i Turull per decisió del TS, que a més empresona
Turull i Rull. Jordi Graupera impulsa el Moviment Primàries. – (Maig) Quim Torra (indep.en les llistes de Junts) és
investit President de la Generalitat. – (Juny) JxCat vota a favor de la mocio
de censura de Pedro Sánchez contra Rajoy. Fernández Teixidó i R.Muntanyola
funden Lliures – (Juliol) I Assemblea Nacional del PDECat:
Bonvehí president del partit. Puigdemont impulsa la Crida Nacional per la República. |
||||
|
2019 abril |
JxCat
1,91% - 7 d – 2 s (Cand.:J.Sánchez) (Cat.:
12,0%) Convgts
0,01% - 0 |
(Gener) La Crida escull president Jordi Sánchez i SG Toni
Morral. – (Abril) La coalició Junts per
Catalunya, encapçalada per Jordi Sánchez, aconsegueix 7 diputats, però no
forma grup parlamentari. |
|||
|
2019 maig |
Junts x
Cat. 2,45% -
2.798 (Cat:15,9%) Primàries 0,21% - 27
CDA 0,01% - 20 |
Lliures
per Europa (Junts) 4,54% - 2 d. (Cat.:28,5%) |
Victòria a Catalunya de la llista Lliures per Europa: Puigdemont (PDECat) i Comín (ERC) són
escollits europarlamentaris (la Junta Electoral no els dóna l’acreditació
degut a que són a Bèlgica) - Junts per
Catalunya només conserva les alcaldies de Girona i Reus. – Jordi
Graupera, de Primàries (amb
Demòcrates, RI y Solidaritat) queda fora de l’Ajuntament de Barcelona. |
||
|
2019 nov. |
JxCat
2,19% - 8 d – 3 s (Cand.:L.Borràs) (Cat.:13,7%) |
(Oct.) El TS condemna per
sedició a Turull (12 anys de presó), Rull (10 i mig), Forn (10 i mig) i
Sánchez (9) – (Nov.) Ascens de Junts
per Catalunya, que forma grup parlamentari amb Laura Borràs de portaveu. |
|||
|
2020 |
(Gener) El Parlament
Europeu accepta Puigdemont i Comín, al febrero se’ls afegeix Clara Ponsatí -
(Juliol) Junts per Catalunya s’estructura
com a partit, al que s’adscriuen la majoria de diputats de l’antic PDECat i
els independents, absorbeix EV-AV, Reagrupament, AxR i CNxR; n’és president
Puigdemont i SG Jordi Sánchez. - (Set.) Quim Torra és inhabilitat pel TSJC
per la pancarta en la façana del Palau de la Generalitat. Marta Pascal deixa el PDECat i recupera el Partit Nacionalista de Catalunya. |
||||
|
2021 |
JxCat:
20,07% - 32 d. (Cand.:L.Borràs) PDECat
2,72% - 0 d. (Cand.:À.Chacón) Primàries
0,21% - 0 PNC 0,16%
- 0 |
(Febrer) Junts per Catalunya
(inclou Demòcrates, EVAV, RI, SI, MÉS, IE, Acció R. i JNC), queda en tercera
posició, encapçalada per C. Puigdemont i Laura Borràs. El PDECat, amb Àngels
Chacón, que sense escó amb el 2,7%. En la llista del PSC és reelegit
Espadaler (Units per Avançar) – (Maig) Jordi Puigneró, vicepresident de la
Generalitat en un de Govern de coalició amb ERC. Congrés Extraordinari de
Junts per Catalunya. II Congrés del PDECat: Bonvehí president i Àngels Chacón
SG – (Juliol) Indult per Sánchez,
Rull, Turull i Forn |
|||
|
2022 |
(Gener) Àngels Chacón
lidera la creació de Centrem, que
vol englobar PDECat, Lliures, Convergents i la Lliga Democràtica (d’Astrid
Barrio i JR Bosch) - (Maig-juny) Congrés Extraordinari de Junts per Catalunya:
surt guanyadora la candidatura conjunta de Laura Borràs (pta.) i Jordi Turull
(SG). – (Juliol) Laura Borràs és marginada de la Presidència del Parlament) –
(Set.) Puigneró, cesat com a Vicepresident - (Oct.) Després d’una votació de
la militància (55,73%), Junts deixa el Govern de la Generalitat – (Des.)
Acord del PDECat amb Ara Catalunya (continuador d’Ara Reus) |
||||
|
2023 |
(Gener) Laura Borràs s’aparta de la presidència de Junts. |
Eleccions 1977 - 2023: nombre de vots
|
|
Junts pel Sí |
Junts per Catalunya |
Pacte Democràtic per Catalunya |
Convergència Democràtica de Catalunya |
Convergència i Unió |
Demòcrates de Catalunya |
Unió Democràtica de Catalunya |
Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de C. |
Centre Català / Unió Centre de Catalunya |
Galeusca / Coalición.por Europa |
Convergència Democràtica Aranesa PNA |
Convergència Democràtica de la Franja |
Democràcia Social Cristiana de Catalunya |
Lliga de Catalunya Partit Liberal Català |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
G.1977 |
|
|
514.647 |
(Pacte) |
CDC: (Pacte) UDC:(UCiDCC) |
|
(UCiDCC) |
172.791 |
(UCiDCC) |
|
|
|
9.157 |
20.109 |
|
|
G.1979 |
|
|
|
(CiU) |
483.353 |
|
(CiU) |
|
(UCD) |
|
|
|
4.976 |
(integrat a Unió del Centre
de C.) Partit.Liberal 3.267 |
|
|
M.1979 |
|
|
|
(CiU) |
509.128 |
|
(CiU) |
|
(UCD) |
|
|
|
3.171 |
PLC 1.191 |
|
|
P.1980 |
|
|
|
(CiU) |
754.448 |
|
(CiU) |
|
(UCD) |
|
|
|
|
|
|
|
G.1982 |
|
|
|
(CiU) |
772.726 |
|
(CiU) |
|
(incorporat a CDC) |
|
|
|
|
|
|
|
M.1983 |
|
|
|
(CiU) |
763.758 |
|
(CiU) |
|
|
|
PDA 830 |
|
|
|
Conv.Tàrrega 3.342 UIT 1078 |
|
P. 1984 |
|
|
|
(CiU) |
1.347.037 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
G.1986 |
|
|
|
(CiU) |
1.014.258 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.1987 |
|
|
|
(CiU) |
Cat.: 843.322 (a.tot.l’Estat:853.603) |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.1987 |
|
|
|
(CiU) |
1.004.115 |
|
(CiU) |
|
|
|
PDA i UDA (CiU) |
|
|
|
|
|
P. 1988 |
|
|
|
(CiU) |
1.232.514 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.1989 |
|
|
|
(CiU) |
Cat.: 655.339 (a.tot.l’Estat:666.602) |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU |
|
|
|
|
|
G.1989 |
|
|
|
(CiU) |
1.032.243 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.1991 |
|
|
|
(CiU) |
915.464 |
|
(CiU)+ 2.461 |
|
|
|
PDA i UDA (Co.Aranesa-CiU) |
|
|
|
|
|
P. 1992 |
|
|
|
(CiU) |
1.221.233 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
G.1993 |
|
|
|
(CiU) |
1.165.783 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.1994 |
|
|
|
(CiU) |
Cat.: 806.610 (a.tot.l’Estat:865.913) |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.1995 |
|
|
|
(CiU) |
975.037 |
|
(CiU) |
|
|
|
CDAPNA,1.537 UDA,776 |
|
|
|
|
|
P.1995 |
|
|
|
(CiU) |
1.320.071 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
G.1996 |
|
|
|
(CiU) |
1.151.633 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.1999 |
|
|
|
(CiU) |
Cat.: 843.021 (a.tot.l’Estat:937.687) |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.1999 |
|
|
|
(CiU) |
774.074 |
|
(CiU) |
|
|
|
CDAPNA,1.915 UDA (PP) |
|
|
|
Conv.Farners 2059 |
|
P.1999 |
|
|
|
(CiU) |
1.178.420 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
G.2000 |
|
|
|
(CiU) |
970.421 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.2003 |
|
|
|
(CiU) |
791.932 |
|
(CiU) |
|
|
|
CDAPNA,2.061 UDA,247 |
|
|
|
|
|
P. 2003 |
|
|
|
(CiU) |
1.024.425 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
G.2004 |
|
|
|
(CiU) |
835.471 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.2004 |
|
|
|
(Galeusca) |
369.103* |
|
(Galeusca) |
|
|
Galeusca 798.816 |
(Galeusca) |
|
|
|
|
|
P. 2006 |
|
|
|
(CiU) |
935.756 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.2007 |
|
|
|
(CiU) |
723.325 |
|
(CiU) |
|
|
|
CDAPNA,2099 UDA (PP) |
|
|
|
UMC,1966 |
|
G.2008 |
|
|
|
(CiU) |
779.425 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.2009 |
|
|
|
(CEU) |
441.810* |
|
(CEU) |
|
|
CEU 808.246 |
(CEU) |
465 |
|
|
|
|
P. 2010 |
|
|
|
(CiU) |
1.202.830 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
M.2011 |
|
|
|
(CiU) |
781.287 |
|
(CiU) |
|
|
|
CDAPNA,2325 |
281 |
|
|
UMC,2901 |
|
G.2011 |
|
|
|
(CiU) |
1.015.691 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
P. 2012 |
|
|
|
(CiU) |
1.116.259 |
|
(CiU) |
|
|
|
(CiU) |
|
|
|
|
|
E.2014 |
|
|
|
(CEU) |
549.096* |
|
(CEU) |
|
|
CEU 851.971 |
(CEU) |
|
|
|
|
|
M.2015 |
|
|
|
(CiU) |
670.891 |
|
(CiU) |
|
|
|
CDAPNA,1985 |
|
|
|
|
|
P. 2015 |
1.628.714 |
|
|
(Junts pel Sí) |
|
(Junts pel Sí) |
103.293 |
|
|
|
(Junts pel Sí) |
|
|
|
|
|
G.2015 |
|
|
|
DiL 567.253 |
|
(DiL) |
65.388 |
|
|
|
(DiL) |
|
|
|
|
|
G.2016 |
|
|
|
CDC 483.488 |
|
|
|
|
|
|
(CDC) |
|
|
|
|
|
P. 2017 |
948.233 |
CDC: (JxC) PDECat: (JxC) |
(ERC) |
|
|||||||||||
|
500.787 |
CDC: (JxC) PDECat: (JxC) |
Convergents 2.541 |
|||||||||||||
|
Lliures per Eu. 1.018.435 |
CDC: (JxC) PDECat: (JxC) |
|
|||||||||||||
|
557.367 |
CDC: (JxC) PDECat: (JxC) |
1.573 |
Primàr.47.080 Convts.383 |
||||||||||||
|
530.225 |
PDECat: (JxC) |
|
|||||||||||||
|
570.539 |
PDECat 77.229 |
(JxCat) |
Primàr.6.017 PNC 4.560 |
||||||||||||
|
Junts pel Sí |
Junts per Catalunya |
Pacte Democràtic per Catalunya |
Convergència Democràtica de Catalunya |
Convergència i Unió |
Demòcrates de Catalunya |
Unió Democràtica de Catalunya |
Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de C. |
Centre Català / Unió Centre de Catalunya |
Galeusca /
Coalición.por Europa |
Convergència Democràtica Aranesa PNA |
Convergència Democràtica de la Franja |
Democràcia Social Cristiana de Catalunya |
Lliga de Catalunya Partit Liberal Català |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A les eleccions europees de 2004, 2009 i 2014 només atribuïm a CiU els vots rebuts a Catalunya per Galeusca i Coalició per Europa, respectivament; i atribuïm a CDF els que obté a Aragó. En una altra columna recollim el nombre total de vots de cada coalició.
Eleccions al Conselh General d’Aran: 1991 Coalició Aranesa CiU (PDA,UDA) 1.947 vots. 1995 CDAPNA 1.496, UDA 811. 1999 CDAPNA 2.271, UPA (UDA,PP) 473 2003 CDAPNA 2.182, UDA 175. 2007 CDAPNA 2.030. 2011 CDAPNA 2.216. 2015 CDAPNA 1.972
Diputats i senadors elegits
El logotip indica el partit amb més diputats o més senadors en el global
d’Espanya, i el més votat en cada Comunitat Autònoma.
|
1977 |
1979 |
1982 |
1986 |
1989 |
1993 |
1996 |
2000 |
2004 |
2008 |
2011 |
2015 |
2016 |
Abril 2019 |
Nov. 2019 |
|
|
Diputats |
Pacte D.,11 UCiDCC,2 |
CiU 8 |
CiU 12 |
CiU 18 |
CiU 18 |
CiU 17 |
CiU 16 |
CiU 15 |
CiU 10 |
CiU 10 |
CiU 16 |
DiL 8 |
CDC 8 |
JxCat 7 |
JxCat 8 |
|
Senadors |
DiC,2 |
CiU 1 |
Cat.Senat,7 |
CiU 8 |
CiU 10 |
CiU 10 |
CiU 8 |
CiU 8 |
CiU 4 |
CiU 4 |
CiU 9 |
DiL 6 |
CDC 2 |
JxCat 2 |
JxCat 3 |
|
Catalunya |
Pacte D.,11 UCiDCC,2 |
CiU 8 |
CiU 12 |
CiU 18 |
CiU 18 |
CiU 17 |
CiU 16 |
CiU 15 |
CiU 10 |
CiU 10 |
CiU 16 |
DiL 8 UDC 0 |
CDC 8 |
JxCat 7 |
JxCat 8 |
Els diputats elegits el 1977 en el Pacte Democràtic per Catalunya pertanyen a Convergència Democràtica de Catalunya (5), Esquerra Democràtica (2) i PSC exreagrupament (4). Les següents deu eleccions es presenta la coalició Convergència i Unió: 1979 (CDC 7, UDC 1), 1982 (CDC 8, UDC 3, indep.1), 1986 fins 1996 (sempre 5 d’Unió i la resta de CDC), de 2000 a 2008 (quatre d’Unió i la resta de CDC) i 2011 (CDC 10, UDC 6). El 2015 es presenta Democràcia i Llibertat, en que obté 7 diputats CDC i un diputat Demòcrates de Catalunya.
En el Senat, el 1977 són elegits dos senadors de Convergència en la coalició Democràcia i Catalunya. El senador de 1979 és de CDC. El 1982 la coalició Catalunya al Senat dóna 4 senadors a CDC, 1 a Unió i 2 a Esquerra Republicana. De 1986 a 2011 es presenten com Convergència i Unió (d’ells Unió n’obté un el 1986, tres el 1993 i dos el 1989, 1996, 2000 i 2011). Per últim, dels senadors de Democràcia i Llibertat de 2015, cinc són convergents i un de Demòcrates de Catalunya.
El millor resultat d’una llista en que participa Convergència són 1.165.783 vots per CiU en les eleccions de 1993, però el millor percentatge és el 5,04% de CiU el 1989, tots dues amb Miquel Roca de candidat; el màxim suport en una sola circumscripció són 851.105 vots per Miquel Roca en la llista de CiU a Barcelona el 1993. El candidat més votat al Senat és Sixte Cambra, elegit senador de CiU per Barcelona el 1993 amb 870.097 vots.
Aquesta xifra la superen Miquel Roca el conjunt de candidatures (CiU, Partido Reformista Democrático i Coalición Galega) que li donen suport com a candidat a President del Govern el 1986 amb 1.288.768 vots i el 6,38%.
Eleccions al Parlament de Catalunya
El fons acolorit indica que CDC (o el PDEC o Junts per Catalunya) tenia la
Presidència de la Generalitat el 31 de desembre d’aquell any.
|
|
79 |
80 |
83 |
84 |
87 |
88 |
91 |
92 |
95 |
96 |
99 |
03 |
03 |
04 |
05 |
06 |
07 |
09 |
10 |
11 |
12 |
15 |
16 |
17 |
19 |
21 |
22 |
|
|
Catalunya |
CDC |
|
(CiU) |
|
(CiU) |
|
(CiU) |
|
(CiU) |
(CiU) |
(CiU) |
|
(CiU) |
|
(CiU) |
|
|
(CiU) |
|
(JxSí) |
|
|
|
|
|
|||
|
UDC |
|
(CiU) |
(CiU) |
(CiU) |
(CiU) |
(CiU) |
|
(CiU) |
(CiU) |
|
|
(CiU) |
|
(CiU) |
|
0 |
|
|
|
|
|
|||||||
|
CiU |
|
43 |
72 |
69 |
70 |
60 |
|
56 |
46 |
|
|
48 |
|
62 |
50 |
|
|
|
|
|
||||||||
|
Junts.x.Sí |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
62 |
|
34 |
|
32 |
|
|||||||||
|
Junts.xC. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
PDEC |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
0 |
|
En l’àmplia coalició Junts pel Sí de les eleccions del 2015 són escollits 29 diputats de Convergència Democràtica i 1 de Demòcrates de Catalunya.
La candidatura convergent més votada és la de Jordi Pujol en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, en què CiU obté 1.347.037 vots i 46,80%. La coalició Junts pel Sí (amb Convergència, Demòcrates i altres) arriba a 1.628.714 vots, però no supera el percentatge de Pujol. Pel que fa Junts per Catalunya són els 948.233 vots i 21,66% en les eleccions de 2017.
Eleccions municipals
Convergència i Unió és la formació que obté més regidors a Catalunya en totes les eleccions municipals de 1979 a 2015; a més, és la més votada el 2011 i el 2015.
|
|
1979 |
1983 |
1987 |
1991 |
1995 |
1999 |
2003 |
2007 |
2011 |
2015 |
2019 |
|
Regidors |
CiU 1.782 |
CiU 3.329 PDA 15 Conv.Tàrrega 10 Unió I.Tàrrega 3 |
CiU 4.373 |
CiU 4.362 UDC 12 |
CiU 4.265 CDA PNA 26 UDA 6 |
CiU 4.089 CDA PNA 28 Conv.Farners 7 UDA (PP) |
CiU 3.714 CDA PNA 25 UDA 1 |
CiU 3.387 CDA PNA 27 UMC 4 |
CiU 3.858 CDA PNA 32 UMC 19 Conv.Franja 3 |
CiU 3.333 CDA PNA 25 |
JxCat 2.799 Primàries,27 CDA 20 |
|
Diputats Provincials |
CiU 45 |
CiU 44 Conv.Tàrrega 1 |
CiU 67 |
CiU 68 |
CiU 63 CDC PNA 1 |
CiU 56 CDA PNA 1 |
CiU 50 |
CiU 51 |
CiU 62 CDA PNA 1 |
CiU 51 |
JxCat 35 |
|
Conselh General d’ Aran |
|
|
C.Aranesa-CiU
(PDA,UDA) 7 |
CDAPNA,7 UDA,2 |
CDAPNA,9 UPA(UDA,PP) 1 |
CDAPNA,7 UDA,0 |
CDAPNA,6 |
CDAPNA,7 |
CDAPNA,7 |
CDA,4 |
|
|
Alcaldes (capitals
prov.) |
|
|
1 CiU LleidaCDC * |
1 CiU TarragonaCDC |
1 CiU TarragonaCDC |
1 CiU TarragonaCDC |
1 CiU TarragonaCDC |
1 CiU TarragonaCDC |
2 CiU GironaCDC BarcelonaCDC |
1 CiU GironaCDC |
1 CiU GironaJunts |
|
Alcaldes (>150.000 h.) |
|
|
|
|
|
||||||
|
Barcelona |
CiU 8 |
CiU 13 |
CiU 17 |
CiU 16 |
CiU 13 |
CiU 10 |
CiU 9 |
CiU 12 |
CiU 14 |
CiU 10 |
JxBarc. 5 |
|
|
1979 |
1983 |
1987 |
1991 |
1995 |
1999 |
2003 |
2007 |
2011 |
2015 |
2019 |
El fons groc indica que és el partit que obté més regidors/diputats a Catalunya en aquella elecció (nota: tant en les Diputacions de 1999 com les de 2003, CiU empata amb el PSC). Un asterisc indica que va aconseguir l’alcaldia en les eleccions, però la va perdre durant la Legislatura. A més, el 1989 CiU obté l’alcaldia de Tarragona en una moció de censura. El 2021-22 els alcaldes de la coalició Junts han d’escollir a quin partit es vinculen; la de Girona ho fa a Junts per Catalunya, el de Reus queda com independent.
La candidatura convergent més votada en unes eleccions municipals és la Josep Maria Cullell (CiU) a Barcelona el 1987, amb 325.463 vots.
Eleccions europees
|
1986 (designats per les
Corts) |
1987 |
1989 |
1994 |
1999 |
2004 |
2009 |
2014 |
2019 |
|
|
CiU,2 |
CiU,3 |
CiU,2 |
CiU, 3 |
CiU, 3 |
Galeusca,1 |
C.xEu,2 (+1 el 2011) |
C.xEu,3 |
Lliures,2 (+1 el
2020) |
|
|
G.Liberal,1 G. PPE DC,1 |
G.Lib.,2 G PPE DC,1 |
G.Lib.,1 G PPE DC,1 |
G.Lib.,2 G PPE DC,1 |
G.Lib.,2 G PPE DE,1 |
G.Ali.Lib,1 |
G.Ali.Lib,1 G PPE 0/1 |
G.Ali Lib.,1 G PPE,1 |
NI,2/3 |
Per la legislatura 1986-87, el Grup Minoria Catalana del Congrés i el Grup Catalunya al Senat escullen com a eurodiputats a JosepAntoni Duran i Lleida (UDC) i Carles Gasòliba (CDC). Des de 1987 a 2004 sempre un dels diputats elegits és d’Unió Democràtica (Concepció Ferrer el 1987, 1989, 1994 i 1999) i els altres són de Convergència (Gasòliba i Muns el 1987, Gasòliba el 1989, Gasòliba i Vallvé el 1994, Esteve i Gasòliba el 1999, tot i que aquest últim cedeix el seu escó al Bloc Nacionalista Valencià l’abril de 2004).
Des de 2004 Convergència Democràtica encapçala diverses coalicions, en que també participen Unió Democràtica i el Partit Nacionalista Basc; així resulta elegit cada cop un eurodiputat de Convergència: Guardans (Galeusca Pobles d’Europa, 2004) , Ramon Tremosa (Coalició per Europa, 2009 i 2014). Tambe obté així eurodiputats Unió Democràtica: al desembre de 2011 Sedó (amb l’assignació de 4 nous escons a Espanya en aprovar-se el Tractat de Lisboa) i Gambús (des de 2014, tot i que es declara independent l’abril de 2016)
En tots els casos, els eurodiputats convergents s’adscriuen al Grup
Liberal Demòcrata i Reformista, que des de 2004 és Grup de l’Aliança de Liberals
i Demòcrates per Europa, mentre que els d’Unió están al grup del Partit Popular
Europeu. Els diputats de Junts per Catalunya (elegits en la llista Lliures) queden com a No Inscrits des de
la seva acceptació el gener de 2020.
La llista encapçala per Convergència que ha obtingut més vots és la de Convergència i Unió de 1999, amb Pere Esteve, que assoleix 937.687 vots, tot i que el millor percentatge el té la Coalició per Europa de 2014 amb Ramon Tremosa, amb el 5,42%. El millor resultats de Junts per Catalunya són els 1.018.435 vots i 4,54%
Tornar a historiaelectoral.com