Esquerra Republicana de Catalunya

Fundació

Esquerra Republicana de Catalunya va ser fundada el 1931, per la fusió de diversos grups al voltant d’Estat Català, de Francesc Macià. Durant la República, guanya les eleccions a Catalunya el 1931, 1933 i 1936 (amb ministres en el Govern de Espana), i les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Ocupen la Presidencia de la Generalitat Francesc Macià (1931-33) i Lluís Companys (1934-40); també, en l’exili, Josep Irla (1940-1954) i Josep Tarradellas (1954-1977).

Líders

Esquerra Republicana de Catalunya	1976 Heribert Barrera - 1987 Joan Hortalà - 1989 Àngel Colom - 1996 Josep Lluís Carod Rovira - 2008 Joan Puigcercós - 2011 Oriol Junqueras
Partit Socialista d'Alliberament Nacional	Sorgit el 1969 d’una escissió del Front Nacional de Catalunya.
Nacionalistes d'Esquerra	Fundat el 1979 pel sector moderat del PSAN, encapçaalt per Jordi Carbonell i Jaume Nualart. Forma part d’Iniciativa per Catalunya de 1987 a 1993, en què NE desapareix i s’incorporen alguns dels seus caps visibles a ERC
Partit per la Independència	1996 Àngel Colom i Pilar Rahola - 1999 disuelto
Reagrupament Independentista	2009 Joan Carretero – 2016 integrado en el PDECat
Solidaritat Catalana per la Independència	Coalició de diversos partits, encapçalada per: 2010 Joan Laporta - 2011 Alfons López Tena - 2014 Uriel Bertran – 2019 Roger San Millan

Càrrecs polítics principals

Presidents de la Generalitat	Francesc Macià (abril 1931-des.1933), Lluís Companys (gener 1934-octubre 1940), Josep Irla (octubre 1940-maig 1954), Josep Tarradellas (maig 1954-abril 1980), Pere Aragonès (maig 2021-…)
Conseller en Cap / Vicepresident	Joan Lluhí (des.1932-gener 1933), Carles Pi Sunyer (gener 1933-set. 1933), Miquel Santaló (oct.1933-gener 1934), Joan Casanovas (juliol 1936-set.1936), Josep Tarradellas (set.1936-maig 1937), Josep Lluís Carod Rovira (des.2003-gener 2004 i nov.2006-des.2010), Josep Bargalló (febrer 2004-maig 2006), Oriol Junqueras (gener 2016-oct.2017), Pere Aragonès (maig 2018-maig 2021), Juli Fernández (oct. 2022-…)
Presidents del Parlament	Lluís Companys (des.1932-juny 1933), Joan Casanovas (juny 1933-des.1938), Francesc Farreras (1954-1979), Heribert Barrera (abril 1980-maig 1984), Ernest Benach (des. 2003-des.2010), Carme Forcadell (nov.2015-gener 2018), Roger Torrent (gener 2018-març 2021)
Portaveu del Grup d’ Esquerra Republicana al Congrés	Joan Puigcercós (abril 2004-nov.2006), Joan Tardà (nov.2006-abril 2008 i gener 2016-abril 2019), Gabriel Rufián (maig 2019-…)
Portaveu del Gr. Izquierda Unida - Iniciativa per C. - Esquerra Republicana al Congrés	Joan Ridao (abril-set.2008, febrer-agost 2009, febrer-agost 2010 i febrer-agost 2011)

Alcaldia principal (des de 1979): Sabadell (Juli Fernández, juny 2015-juny 2019)

Resultats electorals d’Esquerra Republicana de Catalunya

	Elecc. Generals	Autonòmiques	Municipals	Europees
	% vots - Dip. - Sen.	Ctat.- % - Dip.aut.	% - Regidors	% - Dip.
1976					(Maig) ERC abandona el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (del que en formava part des de 1974) - (Juliol) VIII Congrés d'ERC: Heribert Barrera, Secretari General. - Jaume Casanovas funda el Partit Socialdemòcrata de Catalunya – L’històric líder d’ ERC J. Andreu i Abelló passa al PSCc.
1977 juny	EC 0,79% - 1 d. - 1 s. (Candidat: H.Barrera) (Cat.: 4,7%) L.M.Xirinachs 0 d. - 1 s.				(Juny) No legalitzada encara, ERC articula les candidatures al Congrés d’ Esquerra Catalana, amb Estat Català i PTC (secció catalana del PTE); al Senat, ERC obté un senador, Rosend Audet, dins de l’ Entesa dels Catalans, que també té el suport de PSUC, PSOE i PSCc - El sacerdot Lluís Maria Xirinachs es presenta com independient i esdevé el senador més votat. El Front Nacional de Catalunya (fundat el 1940) es presenta amb Pujol i Trias Fargas en el Pacte Democràtic
1977					Legalització d’ERC - (Set.) El Govern espanyol reconoix Josep Tarradellas (ERC) como President de la Generalitat. Tarradellas torna de l’exili i forma un govern amb PSCc, PSOE, PSUC, CDC, UCD,i ERC - (Oct.) El diputat Barrera s’inscriu en la"Minoría Catalana", amb CDC, UDC i PSCr - (Des.) IX Congrés d'ERC: Reelecció de Barrera
1978					El diputat Joaquim Arana (PSCr) passa a ERC - (Oct.) ERC s’abstié en votar la Constitución, perqueèno recull el dret a l’autodeterminació. - (Des.) ERC demana el "no" en el referéndum consititucional.
1979 març	ERC-FNC 0,69% - 1 d. - 2 s. (Cand.: H.Barrera) (Cat.: 4,2 %) BEAN(PSAN) 0,31% - 0 d. (Cand.: Xirinachs) (Cat. 1,6%)				ERC forma coalició amb el Front Nacional de Catalunya i el PSDC. Obté dos senadors en llistes conjuntes amb el PSC ("Nova Entesa") - El Partit Socialista d'Alliberament Nacional forma la coalición Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional
1979			ERC-PSDC-FNC 0,61% - 210 r. (Cat: 3,8%) PSAN,0,07% 9r (Cat. 0,3%)		(Abril) El PSDC s’uneix a la coalición d’ERC i FNC. ERC obté dos regidors a Barcelona. El PSAN articula a Valencia el BEAN del País Valencià. - (Juny) X Congrés d'ERC: Continua Barrera com a SG - El sector més moderado del PSAN forma Nacionalistes d'Esquerra, encapçalat per Jaume Nualart. - ERC dóna un "suport crític" a l’Estatut.
1980		ERC 8,85% - 14 d. (Cand.: Barrera) – Nac.Esq. 1,65% - 0 d. (Cand.: Carbonell) BEAN 0,52% - 0 d. (Cand.: Xirinachs)			(Abril) Heribert Barrera, President del Parlament de Catalunya; ERC vota a favor de la investidura de Pujol, descartant un pacte amb PSC i PSUC. - (Oct.) XI Congrés d'ERC: Barrera, reelegit com a SG
1981					(Dic.) XII Congrés d'ERC: Reelecció d’Heribert Barrera
1982					Ramon Vinyals (diputat del PSDC) deixa el grup parlamentari d’ERC.
1982 octubre	ERC 0,66% - 1 d. - 2 s. (Cand.: F. Vicens) (Cat-: 4,0%) Nac.Esquerra 0,16% - 0 d – 0 s (Cat.: 1,9%)				(Oct.) ERC aconsegueix dos senadors presentant-se en coalició amb CiU (que n’obté 5), amb el nom "Catalunya al Senat"
1983			ERC 0,45% - 155 r (Cat. 2,9%) NE 0,02%-1 r		(Maig) Descens en les municipals. De les 32 ciudades més grans, només té representació a Reus i Vilanova. - (Juny) XIII Congrés d'ERC: Nova reelecció d’ Heribert Barrera
1984		ERC 4,43% - 5 d. (Cand.: Barrera) EEC 1,26% - 0 d. (Cand.: Carbonell) PSDC 0,24%-0 d. (Cand.: Vinyals)			(Abril) ERC perd dos terços dels seus diputats. NE es presenta com Entesa de l'Esquerra Catalana; por segona vegada, no obté representació per no arribar al mínim del 3% - (Maig) Joan Hortalà, Conseller del Govern de Jordi Pujol.
1985					(Gener) XIV Congrés d'ERC: Última reelecció de Barrera com a Secretari General. - Nacionalistes d'Esquerra pren el nom Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra
1986 Juny	ERC 0,42% - 0 d. - 0 s. (Cand.: F. Vicens) (Cat.: 2,6%)				ERC queda sense representació a les Corts espanyoles. ENE es presenta amb el PSUC en la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, que obté un escó, ocupat pel PSUC.
1986	.
1987			ERC 0,38% - 188 (Cat.: 2,4%) ENM 0,01%-2	ERC (EP) 0 d (Cat. 3,7%) ENE (IP) 0d (Cat. 0,8%)	(Gener) XV Congrés d'ERC: Assomeix el lideratge Joan Hortalà, com SG; Barrera passa a President.- Benach i Carod pasan d’ENE a ERC. - (Febrer) ENE s’integra a Iniciativa per Catalunya de forma permanent (fins 1993) - (Juny) Municipals: ERC aconsegueix presència a Reus (Benach) i algunes ciutats mitjanes; Esquerra Nacionalista de Manresa (Josep Huguet) aconsegueix 2 regidors. – Eleccions europees: ERC participa a la llista de Garaikoetxea (Heribert Barrera hi va el segon); ENE en la de Bandrés (Marc Palmés hi va el quart) - (Nov.) ERC deixa el Govern de la Generalitat.
1988		ERC 4,17% - 6 d. (Cand-: Hortalà) PSDC 0,19% - 0 d. (Cand:.R.Casanovas)			(Maig) ERC obté representació en les quatre circumscripcions - Jaume Nualart (ENE) és elegit diputat en la coalició Iniciativa per Catalunya.
1989				ERC (EP) 0d (Cat. 3,3%) ENE (IP) 0 d (Cat. 0,6%) C.Lliure 0,12% - 0 d	H.Barrera va segon en la candidatura Europa dels Pobles, que aconsegueix un escó (ocupat per Garaikoetxea, substituït per Barrera el març de 1991) - ENE participa aquest cop en Esquerra dels Pobles, sense el PSUC. – Fundació de Catalunya Lliure que engloba Moviment de Defensa de la Terra, PSAN i FNC; es presenta a les europees amb Montserrat Bascompte.
1989 octubre	ERC 0,41% - 0 d. - 0 s. (Cand.: J. Hortalà) (Cat.: 2,7%)				(Nov.) XVI Congrés d'ERC: Àngel Colom, procedent de la Crida, és elegit Secretari General; Barrera continua de President - (Des.) Hortalà abandona ERC i funda Esquerra Catalana.
1990					El FNC se incorpora a ERC
1991			ERC 0,49% - 228 r. (Cat. 3,3%) EC 0,02%-46 r ENM 0,01%-3 C.Lliure 0,01%-0		(Mayo) Ascens d’ERC; entra en l’Ajuntament de Girona - (Des.) XVII Congrés d'ERC: Reelecció de Colom i Barrera.
1992		ERC 7,96% - 11 d. (Cand.:À.Colom) C.Lliure 0,20% -0 d (Cand.: J.Guia)			(Març) Per primer cop, ERC queda tercera en unes eleccions - ENE aconsegueix un escó (Magda Oranich) en la federación IC. - (Juny) XVIII Congrés d'ERC: Segueixen Colom i Barrera; incorporació de sectors de Terra Lliure que renuncien a la violència.
1993 juny	ERC 0,80% - 1 d. - 0 s. (Cand.: P.Rahola) (Cat.: 5,1%)				Incorporació a ERC dels exdirigents d’ENE, com Jordi Carbonell. - (Març) Esquerra Catalana s’incorpora a Convergència Democràtica. – (Juny) Amb la candidatura de la independent Pilar Rahola, ERC torna al Congrés.
1993					Fundació d’Assemblea d’Unitat Popular, amb Xirinacs i membres de la Crida i MDT (Des.) XIX Congrés d'ERC: Reelecció de Colom i Barrera.
1994				ERC-ACC (EP) 0 d. (Cat. 5,5%)	ERC cedeix a Max Cahner (Acció Catalana) el segon lloc en la llista d’Europa dels Pobles, però la coalició no obté cap eurodiputat.
1995		Cat. ERC 9,49% - 13 d. (Cand.:À.Colom)	ERC 0,92% - 526 r. (Cat. 6,3%) AccióC 0,00%-2 C.Lliure 0,00%-0		(Maig) ERC duplica els seus vots; Pilar Rahola, Tinent d’Alcalde de Barcelona. L’AUP participa en les municipals en la coalició Iniciativa-CUP. - (Juny) XX Congrés d'ERC: Àngel Colom supera a Carles Bonet en l’elecció de Secretari General; Barrera continua de president. – PSAN i Maulets es desvinculen de Catalunya Lliure. (Des.) El Parlament designa Senador a Àngel Colom.
1996 març	ERC 0,67% - 1 d. - 0 s. (Cand.: P.Rahola) (Cat.: 4,2%)				Pilar Rahola és reelegida diputada. ERC participa a Eivissa de la coalición de tots els partits d’esquerra, que aconsegueix l’elecció d’una senadora independent.
1996					(Oct.) Àngel Colom i Pilar Rahola deixen ERC i formen el Partit per la Independència. - (Nov.) XXI Congrés d'ERC: Josep Lluís Carod Rovira, SG; Jordi Carbonell, president.
1997					Acció Catalana (Max Cahner) s’integra a ERC
1998					(Juliol) XXII Congrés d'ERC: Reelecció de Carod i Carbonell
1999		Cat. ERC 8,67% - 12 d. (Cand.: Carod R.)	ERC-EV 1,06% - 677 r (Cat. 7,7%) PI 0,06% 9 r. (Cat. 0,4%)	ERC (CNEP) 0 (Cat. 6,0%) – PI 0,08% 0 (Cat. 0,4%)	(Junio) ERC forma coalició amb Els Verds; Jordi Portabella, Tinent d’Alcalde de Barcelona - En les europees, ERC ocupa el tercer lloc en la llista "Coalició Nacionalita Europa dels Pobles", darrere de PNV i EA – A les Illes, ERC assoleix el 0,30% i participa en la llista d’esquerres a Eivissa - Fracàs del PI - (Set.) Dissolució del PI. - (Des.) Anstenció d’ERC en la investidura de Pujol.
2000 març	ERC-FNV 0,84% - 1 d. - 1 s. (Cand.: J.Puigcercós) (Cat.: 5,6%)				ERC es presenta per primer cop a Balears i País Valencià (amb el Front Nacionalista Valencià), assolint el 0,3% i el 0,1% - Es presenta al Senat en l’Entesa Catalana de Progrés (conjuntament amb PSC i ICV), aconseguint 1 senador (de ls 8 de la coalició)
2000					Els senadors d’ERC s’integran en el Grup Entesa Catalana de Progrés, amb els del PSC.
2001					(Juny) Gorka Knorr (EA) deixa el seu escó al Parlamento Europeo, és substituït pel rossellonès Miquel Mayol (ERC) - XXIII Congrés d'ERC: Reelecció de Carod-Rovira com a Secretari General i Jordi Carbonell com a president; Joan Puigcercós, vicesecretari general.
2002					ERC rebutja l’oferta de CiU d’integrarsse al Govern de la Generalitat. - (Oct.) Pere Esteve deixa CDC i crea la Plataforma "Catalunya 2003", pròxima a ERC.
2003 maig		Bale. ERC 0,39% - 0 d. Val. ERPV 0,30% - 0 d.	ERC 1,82% -1282 r. (Cat. 12,8%)		ERC queda tercera a les municipals (5 regidors a Barcelona) i obté alcaldies en capitals comarcals (Puigcerdà, la Seu, Ripoll) - ERC presenta candidatures a Valèencia i les Illes, i hi aconsegueix 3 regidors (2 a Sueca).
2003		Cat. ERC 16,47% - 23 d. (Cand: Carod R.)			ERC aconsegueix el millor resultat des de 1936 i decideix participar en un Govern Tripartit presidit per Pasqual Maragall (PSC), amb Carod-Rovira com a Conseller en Cap. - Ernest Benach, President del Parlament
2004 març	ERC 2,52% - 8 d. - 3 s. (Cand.: Carod R.) (Cata.: 15,9%) (C.Valenciana: 0,5%)				(Gener) Carod es troba amb ETA a Perpinyà ha de dimitir - (Febrer) Josep Bargalló, Conseller en Cap - (Març) ERC registra un ascens espectacular, amb Carod de candidat; a le Illes, s’integra en el Pacte de Progrés amb PSM, EU i Verds. ERC obté 3 senadores en la coalició Entesa Catalana de Progrés (amb PSC, ICV i EUiA) - Carod no pren possesió com a diputat; Puigcercós és el líder del Grup Parlamentari.
2004				ERC (EP) 2,49% 1 d. (Cat. 11,8%)	(Juny) ERC encapçala "Europa dels Pobles", que inclou EA, CHA, PSA, etc.; l’evissenco Bernat Joan és elegit eurodiputat. - (Juliol) XXIV Congrés d'ERC: Carod-Rovira passa a President del partit; Joan Puigcercós, Secretari General.
2005					(Maig) "Catalunya 2003" s’integra a ERC. Creació del Partit Republicà Català
2006		Cat. ERC 14,03% - 21 d (Cand.:Carod R.) PRC 0,20% - 0 d.			(Maig) ERC demana el "no" a l Estatut i és expulsada del Govern Maragall - (Novembre) Lleu descens electoral d’ERC, que participa d’un nou Tripartit, amb Carod-Rovira com a Vicepresident.
2007		Val. ERPV 0,49% - 0 d Balears ERC (BM,ExC) 1 d.	ERC 1,58% - 1594 (Cat. 11,6%) PRC 0,01% - 0		Apareixen corrents crítics encapçaalts per Joan Carretero i Uriel Bertran - (Maig) ERC retrocedeix en 6 de les 8 ciutats més grans, i Portabella decideix passar a l’oposició a Barcelona. ERC aconsegueix un escó en el Parlament Balear, dins de la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi – (Juliol) Enric Gibert i Jaume Gilabert presideixen les Diputacions de Girona i Lleida.
2008 març	ERC 1,16% - 3 d. – 3 s. (Cand.: Joan Ridao) (Cat.: 7,8%) (C.Valenciana: 0,2%)				Greu retrocés en les eleccions generals, que obre la lluita per dirigir el partit entre quatre candidats (Carod, Puigcercós, Carretero i Bertran). A les Illes, ERC es presenta en la coalición Units per les Illes amb PSM, EU i Verds
2008					(Juny) Joan Puigcercós és elegit president del partit i Joan Ridao Secr.General en votació directa prèvia al XXV Congrés, només amb el 37% dels vots, superant a Joan Carretero, Ernest Benach (candidat de Carod) i Jaume Renyer (del sector de Uriel Bertran)
2009				ERC-EV (Euro.P.-V.) 2,45% 1d. (Cat. 9,2%)	(Maig) Joan Carretero abandona ERC i funda Reagrupament.cat – (Juny) ERC obté 1 escó al Parlament Europeu (per l’independent Oriol Junqueras), encapçalant la coalició Europa dels Pobles – Verds, amb Els Verds, EA, Aralar, BNG, Chunta i Entesa de Mallorca, pero enfrontat al PSM- Un grup de empresaris funda el Bloc Sobiranista Català
2010		Cat. ERC 7,00% - 10 d Solidaritat 3,29% -4 Reagrup. 1,27% -0			(Gener) Crisi a Reagrupament, en què Carretero reforça el seu lideratge – (Juliol) Joan Laporta funda el partido Democràcia Catalana – (Octubre) Laporta encapçala Solidaritat Catalana per la Independència, coalició de DC, Solidaritat per la Independència, PRC, Catalunya Nació Independència, Els Verds-Alternativa Verda i el PSAN. – (Novembre) Solidaritat Catalana aconsegueix 4 diputats; Esquerra perd la meitat dels vots i passa a l’oposició.
2011		Val. ERPV 0,45% - 0 d. Bale. ERC 1,27% - 0 d.	ERC 1,21% - 1422 (Cat.: 9,0%) SI 0,14% - 48 r. Reag.0,05% - 5 r.		(Febrer) I Congrés de SI: Antoni Strubell, president, i Alfons López Tena, Secr.General - (Març) Joan Laporta (Democràcia Catalana) es desvincula de Solidaritat, a la que se incorpora Catalunya Acció (liderada per Santiago Espot) i el BSC – (Maig) Mal resultado de ERC, desplaçada de moltes ciutats miyjanes, tot i les coalicions amb Laporta, Reagrupament i Verds EE. – (Juliol) Oriol Junqueras assumeix el lideratge d’Esquerra – (Octubre) XXVI Congrés: Oriol Junqueras, president d’ERC i Marta Rovira, Secretària General.
2011 nov.	ERC 1,06% - 3 d. – 0 s. (Cand.: A. Bosch) (Cat.: 7,8%) (Bal.1,0%) (Val.0,3%)				Alfred Bosch, cap de llista després de superar Joan Ridao a les primàries d’ERC, manté els 3 escons d’Esquerra, coaligada amb Reagrupament; en les eleccions al Senat, Moisès Broggi (RI) encapçala la candidatura d’ERC i RI, al marge de l’Entesa – Per la seva banda, SI i DC no es presenten.
2012		Catalunya: ERC.Csí. 13,70% - 21 d (cand.:Junqueras) SI 1,29% - 0 d. (cand.:LópezTena)			(Set.) Manifestació independentista de 1.500.000 persones promoguda per l’ Assemblea Nacional Catalana. – (Nov.) Per primer cop, Esquerra és la segona força del Parlament de Catalunya. Solidaritat queda fora del Parlament; tant Reagrupament com Democràcia Catalana no es presenten i demanen el vot per CiU. – (Des.) ERC dóna suport parlamentari a CiU però rebutja entrar en el Govern d’Artur Mas.
2013					(Gener) II Congrés de S.I.: Núria Cadenas, presidenta i Uriel Bertran, Secretari General (267 votos/500), superant Jaume Jaume (144) – (Set.) Reintegrament inicia la seva integració a Convergència – (Des.) ERC, CUP i SI donen suport a Artur Mas en la osiciónnci d’una consulta sobre la osiciónncia de Catalunya pel 2014.
2014				L’Esquerra PDD 4,01% 2 d. (Cat: 23,7%)	(Març) SI decideix no presentar-se a les europees – (Maig) Eleccions europees: ERC fa coalició amb Nova Esquerra Catalana i els independents de Catalunya Sí en la llista “L’Esquerra pel Dret a Decidir”, por primera osici la més votada a Catalunya i són elegits JM Terricabres (ERC) i Ernest Maragall (NEC)
2015		Bale. ERC 0,18% - 0 d. Cat.: Junts pel Sí (CDC,DdC, ERC,RI,ME) 39,59% - 62 d.	ERC 2,29% - 2388 (Cat.:16,4%) SI 0,26% - 18 r. Reag.0,04% - 5		(Maig) ERC dobla la seva presècia en les eleccions municipals, en que forma diverses coalicions amb Moviment d’Esquerres, Avancem i MDC. Juli Fernández (ERC) assoleix l’alcaldia de Sabadell. A València i les Illes, ERC es presenta amb Esquerra Unida. Resultats molt minsos de Solidaritat (que a Barcelona fa coalició amb RI). – (Maig) Reelecció d’Oriol Junqueras com a president d’ERC (92,9%) i Marta Rovira com a SG; Lluís Salvador es SG Adjunt. – (Setembre) Esquerra i Reagrupament formen part de la llista “Junts pel Sí”, encapçalada per independents, també hi demanen el vot SI i Estat Català. Tot i la clara osición, no té la majoria absoluta en votos - (Nov.) Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya.
2015 des.	ERC 2,40% - 9 d. – 6 s. (Cand.: G.Rufián) (Cat.: 16,0%)				Esquerra encapçala “Ara País Valencià” amb Els Verds del PV i ENV-URV, i assoleix la tercera osición a Catalunya (superant a Convergència) i 6 senadors, tot i presentar-se en solitario
2016					(Gener) Carles Puigdemont (CDC) i Junts pel Sí forman el nou Govern de la Generalitat amb Oriol Junqueras com a Vicepresidente i 6 consellers designats por ERC.
2016 Juny	ERC 2,66% - 9 d. – 10 s. (Cand.: G.Rufián) (Cat.: 18,2%)				(Juny) A Catalunya, ERC assoleix el 18% pel Congrés i guanya les eleccions al Senat. A Balears es presenta com “Sobirania per les Illes”. SI i RI no es presenten. – (Juliol) La dirección de RI participa en la fundació del Partit Demòcrata Europeu Català
2017		ERC-Cat.Sí 21,38% - 32 d. (Cand:O.Junqueras)			(Oct.) Després del referéndum de l’1 d’octubre i l’aplicació del 155, el TS empresona Junqueras, ; s’instal·len a Bèlgica Meritxell Serret i Toni Comín – (Des.) Junqueras encapçala la llista d’ERC que queda en tercera posició
2018					(Gener) Roger Torrent president del Parlament, acord de govern amb Junts. - (Març) Presó provisional per Forcadell, Romeva i Dolors Bassa; marxa a Suïssa Marta Rovira. – (Maig) Quim Torra, de Junts, forma Govern amb Pere Aragonès com a Vicepresident. – (Juny) ERC vota a favor de la mocio de censura de Pedro Sánchez contra Rajoy - (Oct.) JJ Nuet (EUiA) impulsa Sobiranistes.
2019 abril	ERC-Sobiranistes-Més 4,01% - 15 d – 11 s. (Cand.:O.Junqueras) (Cat.: 24,6%)				(Març) Elisenda Alemany i JJ Nuet deixa En Comú Podem i crea Nova, que es coaliga amb ERC. – (Abril) ERC, en coalició amb Sobiranistes, Més per Mallorca i Guanyem Eivissa, encapçalat per Junqueras, obté 15 diputats i és guanyadora a Catalunya.
2019 maig			ERC 3,62% - 3.082 r. (Cat: 22,6%) ERC-CUP 0,14% - 27 r.	Ahora Repúblicas 5,58% - 3 d. (Cat.:21,5%)	Europees: Junqueras encapçala la coalició Ara Repúbliques amb ERC, Bildu, BNG i altres, que queda tercera a Catalunya. Ernest Maragall és el més votat a Barcelona, però no obte l’alcaldia. ERC guanya les alcaldies Lleida, Tarragona i, amb un pacte d’esquerres, Sant Cugat – (Juliol) Pren possessió com a eurodiputada Diana Riba però no Junqueras.
2019 nov.	ERC-Sob.-Més 3,71% - 13 d. – 11 s. (Cand:G.Rufián) (Cat.:22,5%)				(oct.) El TS condemna per sedició a Junqueras (13 anys de presó), Romeva (12), Bassa (12) i Forcadell (11 i mig) – (des.) XXVIII Congrés d’ERC: reelecció de Junqueras i Marta Rovira; Pere Aragonès és Coordinador General i Marta Vilalta SG Adjunta.
2020					(jul.) Jordi Solé ocupa l’escó de Junqueras al Parlament Europeu. Reagrupament s’integra dins de Junts per Catalunya - (oct). El VP Pere Aragonès assumeix les funcions del President de la Generalitat
2021		ERC 21,30% - 33 (Cand.:P.Aragonès)			(febrer) Per primer cop, ERC és la formació sobiranista més votada en les eleccions al Parlament – (maig) Pere Aragonès, president de la Generalitat – (juliol) Indult a Junqueras, Romeva, Bassa i Forcadell
2022					(oct.) Segon Govern de Pere Aragonès, només amb Consellers d’ERC i independents; Juli Fernández VP.- (nov.) XXIX Congrés d’ERC: reelegits conjuntament Junqueras i Rovira (86,9%), amb Aragonès com Coordinador Nacional i Marta Vilalta Secretària General Ajdunta.

Eleccions 1977 – 2021: nombre de vots

Catalunya Lliure

P.S.A.N.

Estat Català

Entesa Nacionalistes d’Esquerra

Esquerra Republicana de C.

Front Nacional de C.

Esquerra Nacionalista de Manresa

P. Social Demòcrata de C.

Esquerra Catalana

Acció Catalana

Partit per la Indepen-dència

Junts pel Sí

Reagru-pament

Solidaritat

Catalana

per la

Independència

G. 1977

(ERC)

EC 143.954

(Pacte Dem.)

G. 1979

BEAN 56.582

6.328

ERC-FNC 123.453

(ERC)

M. 1979

PSAN8.878 BEANPV 2.029

103.547

(ERC)

Aut.1980

BEAN 14.077

NE 44.954

ERC 241.711

(ERC)

G. 1982

30.643

138.116

M. 1983

4.232

85.198

(CDS)

Aut.1984

EEC 35.943

126.964

6.768

G. 1986

ENE (IU-UEC)

84.628

4.885

E. 1987

24.914**

112.107*

4.958*** (en.toda.España 25.058)

M. 1987

228

(PSDC)

(IU-IC)

75.422

2.755

PSDC-EC 566

Aut. 1988

(IU-IC)

111.647

PSDC 5.156

E. 1989

19.586

16.032**

78.408*

5.912*** (en.toda.España 52.954)

G. 1989

(IU-IC)

84.756

6.435*** (en.toda.España 17.095)

M. 1991

1.546

(IU-IC)

92.003

(integrado en ERC)

4.919

4.919

Aut. 1992

5.241

(IU-IC)

210.366

(integrado en CiU)

G. 1993

(IU-IC)

189.632

E. 1994

(integrado en ERC)

ERC-ACC 141.285*

(ERC)

M. 1995

549

204.906

792

Aut. 1995

Cat. 305.867 Bal. 2.082

(ERC)

G. 1996

167.641

E. 1999

174.374*

Cat.: 11.754 (en.toda.España: 17.544)

M. 1999

225.576

12.820

Aut. 1999

1.774

Cat. 271.173 Bal. 1.106

G. 2000

3.356

194.715

M. 2003

419.961

Aut. 2003

Cat. 544.324 Bal.,Val 9.276

G. 2004

652.196

E. 2004

2.594

262.958*

Aut. 2006-07

Cat. 416.355

Valèn 11.686

BalLBloc,EC)

P.Rep.Català 6.024

M. 2007

347.601

PRC 3.002

G. 2008

298.139

PRC 6.746

E. 2009

181.213*

PRC 7.547

Aut.agr. 2010-11

(Solid.C.)

Cat. 219.173

Val. 11.129

Balears 5.325

39.834

Solid.Cat.Indep. 102.921

BSC:187

M. 2011

(Solid.C.)

273.082

1.173 (+ERC)

31.905

G. 2011

ERC-RI-C.sí 256.985

(ERC)

Aut.2012

(SI)

ERC-C.sí 498.124

46.838

E. 2014

ERC-NEC-C.sí 630.072

(CDC –Coalic.por Europa)

M. 2015

513.169

1.498 (+SI)(+CiU)

8.075

Aut.agr. 2015-16

(Junts pel Sí)

Val.(IU) Balears: 766

1.628.714

(Junts pel Sí)

G. 2015

604.285

(Dem. i Llib.)

G. 2016

639.652

P. 2017

ERC-C.sí

935.861

(JxCat)

G. abr. 2019

ERC-Sob.

1.049.819

E. 2019

Ahora Rep.

752.891

M. 2019

824.292

ERC-CUP

31.480

(Primàries)

G. nov. 2019

ERC-Sob.-Més

899.029

P. 2021

605.581

(JxCat)

Catalunya Lliure

P.S.A.N.

Estat Català

Entesa Nacionalistes d’Esquerra

Esquerra Rep.

De C.

Front Nacional de C.

P. Social Demòcrata de C.

Esquerra Catalana

Acció Catalana

Partit per la Indepen-dència

Junts pel Sí

Reagru-pament

Solidaritat per la Independència

** Atribuïm a ERC els vots rebuts per Europa dels Pobles (1987, 1989, 1994, 1999 i 2009) a Catalunya; en les europees de 2004 li assignem els de Catalunya, València i Balears. En les europees de 2014 la llista L’Esquerra pel Dret a Decidir està formada només per partits catalans, que reben 595.493 votos en Catalunya, (623.224 si hi sumem País Valencià i Balears), i 6.848 votos en la resta de territoris. Atribuim ERC el 2019 el vots d’Ahora Repúblicas a Catalunya, País Valencià i Balears.

** Comptem com a vots d’ENE els que té a Catalunya Izquierda de los Pueblos (1987 i 1989)

*** Vots a Catalunya de la Coalición Socialdemócrata

Diputats i senadors elegits

El logotip indica el partit amb més diputats o més senadors en el global d’Espanya, i el més votat en cada Comunitat Autònoma.

1977

1979

1982

1986

1989

1993

1996

2000

2004

2008

2011

2015

2016

Abril 2019

Nov. 2019

Diputats

EC,1

ERC-FNC,1

BEAN,0

ERC,1

ERC,8

ERC,3

ERC-RI,3

ERC-C.sí,9

ERC-Sob

Senadors

ERC,1 (Entesa,12)

Indep.1

ERC,2 (N.Entesa,10)

ERC,2 (Cat.S.,7)

ERC,1 (Entesa,8)

ERC,3 (Entesa,12)

ERC-C.sí,6

ERC-C.sí,10

ERC-Sob

Balears

Catalunya

EC,1

ERC-FNC,1

ERC,1

ERC,8

ERC,3

ERC-C.sí,9

ERC-S 15

ERC-S 13

C.Valenciana

Els diputat elegit el 1977 en la coalició Esquerra Catalana (ERC-PTE-Estat Català) és d’Esquerra Republicana. També ho és el diputat de la coalició ERC-Front Nacional de Catalunya de 1979. També el 2011 tots els diputats de la coalició ERC-Reagrupament són d’Esquerra.

En el Senat, el 1977 és elegit senador Lluís Maria Xirinacs com a independent, i un senador d’Esquerra Republicana (Josep Audet) en les llistes d’Entesa dels Catalans, i el 1979 dos senadors en la Nova Entesa per Catalunya i el Socialisme (PSC-ERC). El 1982 la coalició Catalunya al Senat dóna 5 senadors a CiU i 2 a Esquerra Republicana. De 2000 a 2008 ERC es presenta dins la coalició Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC, ICV i, des de 2004 EuiA)

En les eleccions al Congrés, el millor resultat són els 1.020.392 vots de les eleccions d’abril de 2019, encapçalats per Oriol Junqueras, amb un percentatge del 3,89% el 2016; el millor en una sola circumscipció el fa a Barcelona amb 716.714, en la llista del mateix Junqueras i Gabriel Rufián.

En les eleccions al Senat, el candidats més votat és Raül Romeva, amb 944.201 a Barcelona l’abril de 2019; abans era Santiago Vidal, amb 555.316 vots a Barcelona el 2016, però el rècord el tenia Joan Casanella (ERC/Nova Entesa) amb 671.816 vots a Barcelona el 1979. També han tingut suport molt destacables altres independentistas com Lluís Maria Xirinachs, elegit senador per Barcelona el 1977 amb 550.678, Avel·lí Artís i Gener “Tísner” (NE), 69.602 vots a Barcelona el 1982, i Moisès Broggi (RI/ERC) amb 177.762 vots a Barcelona el 2011.

Diputats al Parlament de Catalunya

El fons acolorit indica que Junts pel Sí tenia la Presidència de la Generalitat el 31 de desembre d’aquell any.

		79	80	83	84	87	88	91	92	93	94	95	98	99	00	01	03	03	05	06	07	10	11	12	15	16	17	19	21
Balears	ERC											0		0			0				(Bloc)		0		(EU)			0
Catalunya	ERC		14		5		6		11			13		12				23		21		10		21		(JxSí)	32		33
	Junts.xSí																									62
	NE/ENE		0		0		(1 a.IC)		(1 a.IC)			(ERC)
	SI																					4		0					(J)
	Reagrup																					0				(JxSí)			(J)
C.Valenciana	ERPV																0				0		0		(EU)			0

El 2007 ERC obté un diputat al Parlament Balear en la coalició Bloc per Mallorca. En totes les eleccions balears de 1999 a 2011 ERC es presenta a Eivissa en coalicions amb els socialistes (Pacte Progressista, Eivissa pel Canvi) El 2015 Esquerra Republicana es presenta dins la coalició Junts pel Sí, obtenint 20 diputats, més 1 de Moviment d’Esquerres proposat per ERC. Per la seva banda, Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra obté un diputat el 1988 i un altre el 1992 com a membre de la federació Iniciativa per Catalunya, que abandona el 1993.

El suport més alt a una candidatura d’Esquerra són 935.861 vots i el 21,38% per la candidatura d’Oriol Junqueras a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

Eleccions Municipals

	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
Regidors	ERC-PSDC-FNC 210 PSAN 9	ERC 155 NE 1	ERC 188 EC 46 ENM 2 ENE (IC)	ERC 228 EC 46 ENM 3	ERC 526 AC 2	ERC-EV 677 PI 9	ERC 1.282	ERC 1.594	ERC 1.422 SI 48 RI 5	ERC 2.388 SI 18 RI 5	ERC 3.082 ERC-CUP 27
Diputats Provincials					ERC 2	ERC 6	ERC 13	ERC 13	ERC 11	ERC 32	ERC 47
Conselh General d’ Aran
Consells Insulars								(0 en Bloc)		(0 en Guanyem, EUIB-ERC)
Alcaldes (capitals prov.)											2 ERC Lleida Tarragona
Alcaldes (>150.000 h.)										1 ERC Sabadell
*Barcelona*	ERC-FNC 2				ERC 2	ERC-EV 5	ERC 5	ERC 4	UB (ERC-SI-RI) 2	ERC-MES-A-C.sí 5	ERC 10
	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019

ERC té un Conseller Insular a Mallorca des de 2009, elegit en les llistes del Bloc per Mallorca (PSM-IV-E-ERC).

El candidat d’ERC més votat en unes eleccions municipals és Ernest Maragall, a Barcelona, en les eleccions de 2019, amb 160.990 vots.

Diputats al Parlament Europeu

1986

(designats per les Corts)

1987

1989

1994

1999

2004

2009

2014

2019

0 (EdP)

(+1 el 1991)

0 (CN-EP)

(+1 el 1991)

1 (EdP)

1 (EdP-V)

2 (EPDD)

2 (AhoraR)

G.Arc

G.V-ALE

Esquerra Republicana ocupa el segon lloc en la llista de la coalició Europa dels Pobles el 1987 i el 1989 i el quart el 1994, quedant les tres vegades sense representació, excepte el período de març de 1991 fins juny de 1994 en què Heribert Barrera és eurodiputat; el 1994 el segon de Europa dels Pobles és Max Cahner, d’Acció Catalana. En les eleccions de 1999 ERC presenta com a candidat número 3 de Coalició Nacionalista – Per l’Europa dels Pobles Miquel Mayol que serà eurodiputat de 2001 a 2004. En les eleccions de 2004 i 2009 Esquerra encapçala les llistes d’Europa dels Pobles, aconseguint l’escó des de l’inici de legislatura per Bernat Joan (2004-2007) i Oriol Junqueras (juliol 2009-gener 2012). En 2014 Esquerra forma la seva propia candidatura, L’Esquerra pel Dret a Decidir, que obté dos escons, per JM Terricabres (independent, 2014-2019) i Ernest Maragall (de Nova Esquerra Catalana, 2014-gener 2017), i després Jordi Solé (ERC, 2017-2019). El 2019 Junqueras encapçala Ahora Repúblicas, però no podrá prendre possessió, ho faran Diana Riba (juliol 2019) i Jordi Solé (juliol 2020).

Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra participa amb el condidat número 4 en les llista de la “Coalición Izquierda de los Pueblos” (1987 i 1989) i Europa dels Pobles (1994, porta el número 6). En les eleccions de 2014 Reagrupament aporta el candidat número 5 en la llista Coalició per Europa, que encapçala Convergència.

El millor resultat d’una llista amb ERC és la d’Ahora Repúblicas, encapçalada per Junqueras, el 2014 amb 1.252.339 vots i el 5,58%

Volver a historiaelectoral.com