Breu història de Mundials i Eurocopes (I)

No es classifica pel Mundial Itàlia (superada per Irlanda del Nord a Belfast, 2-1, gols de McIlroy i Cush) ni Uruguai (per Paraguai amb hat trick de Florencio Amarilla, 5-0) ni Espanya, que paga la derrota per 4-2 a camp d’Escòcia, amb gols de Mudie, tres, Hewie, Luis Suárez i Kubala (també juga Di Stéfano). Argentina debuta perdent 2-0 a Bolívia, necessitarà guanyar dos cops a Xile i golejar els bolivians (4-0); Brasil supera Perú amb un gol de Didí a Maracanã (1-0). La Unió Soviètica, que pel camí goleja 0-10 a Finlàndia, necessita un desempat a Leipzig per desbancar Polònia (2-0). Destaca l’anglès Thomas Taylor amb dos hat tricks seguits a Dinamarca (5-2) i Irlanda (5-1)… el supera el francès Cisowski amb cinc gols a Bèlgica (6-3); en el grup més igualat Txecoslovàquia ha de guanyar l’últim dia a Leipzig (1-4) per eliminar la RDA i Gal·les, i dos gols de Milutinović pemeten Iugoslàvia superar Romania (2-0) per un punt, mentre Àustria passa amb un sofert empat 1-1 a Holanda. Gran golejades de Mèxic a Estats Units: 6-0 a Mèxic i 2-7 a Long Beach, troba més resistència en Costa Rica (2-0 i 1-1). En la zona d’Àfrica – Àsia es retiren tots els equips excepte Israel, però la FIFA no li dona la classificació tan fàcilment, sinó que fa un sorteig entre els eliminats que porta a un play off que guanyarà Gal·les (0-2 i 2-0) amb Ivon Allchurch marcant en els dos partits… així que per primer cop en la història els quatre britànics s’han classificat pel Mundial.

De forma brillant i de la mà d’un noi de 17 que li diuen Pelé el Brasil conquereix el seu primer mundial el 1958. Així, Pelé ha fet l’únic gol dels quarts de final contra Gal·les (1-0), tres en la semifinal d’Estocolm contra França (5-2, abans han marcat Vavá, Fontaine i Didí, i al final Piantoni) i en la final fa dos gols més contra Suècia, tot i que primer ha marcat Liedholm, seguit de dos de Vavá (en dues jugades de Garrincha), també ho faran Mário Zagallo i Tore Simonsson. En la primera fasse s’havia mantingut imbatut al meta Gilmar contra Àustria (3-0), Anglaterra (0-0) i la URSS (2-0, els dos de Vavá), és contra els russos que debuten els dos grans fenòmens d’aquest Mundial: Pelé i Garrincha.

L’organitzadora Suècia arriba fins la final; en una primera fasse supera Hongria (2-1) amb dos gols de Kurt Hamrin, que també marca contra la URSS (2-0, Simonsson també bat Lev Yashin); en la semifinal, a Göteborg, Schäfer avança Alemanya, però remonten Skoglund i els mítics Johan Gren i Kurre Hamrin (3-1); els alemanys van començar remontant a Argentina (3-1, Corbatta, dos de Helmut Rahn i Uwe Seeler) i venen de derrotar Iugoslàvia amb un gol de Rahn; els balcànics havien superat la primera fasse en un duel agònic (3-3) contra Paraguai, que havia vençut 3-2 Escòcia amb un gol de Cayetano Re.

Just Fontaine marca 13 gols, encara ara és el rècord en un sol mundial, i tanca amb quatre gol a Alemanya (6-3) per donar el tercer lloc a la França dirigida per Albert Batteux que ha golejat Paraguai (7-3, anava guanyant 2-3 amb dos gols d’Amarilla), ha perdut amb Iugoslàvia (2-3) i ha eliminat Escòcia (2-1, marquen Kopa i Fontaine) i Irlanda del Nord (4-0); són dues de les quatre seleccions britàniques en el Mundial, la primera en ser eliminada és Anglaterra, amb tres empats (amb l’URSS Kevan i Tom Finney remonten fins el 2-2, amb Àustria també 2-2) i una derrota en el desempat amb els soviètics (0-1, gol d’Ilyn). País de Gal·les també suma tres empats, però guanya el desempat contra Hongria (2-1, Tichy, Ivor Allchurch i Medwin) i arriba a quarts; també hi arriba Irlanda del Nord en un grup caòtic en què dos gols de McParland li permeten igualar amb Alemanya (2-2) mentre Txecoslovàquia esclafa Argentina (6-1); en el desempat dos gols de McParland pels nord-irlandesos deixen fora els txecs (2-1); els argentins, que han menystingut les seves estrelles que juguen la lliga italiana són la gran decepció, al costat de Mèxic que rep dues golejades i només fa un gol, el marca Belmonte 89′ per empatar amb Gal·les (1-1)

Espanya no arriba a jugar el Mundial de 1954; en la fasse prèvia, contra la dèbil Turquia, intercanvi de victòries locals (4-1 a Madrid, 1-0 inacceptable a Estambul) que porten a un desempat a Roma, en què Iribarren no s’atreveix a alinear Kubala per por d’una sanció de la FIFA; un gol d’Adrián Escudero estableix l’empat a dos i la mà inocent d’un bambino dona la classificació a Turquia. Els turcs hi van com europeus, però es troben amb el primer equip asiàtic que va a un Mundial, Corea del Sud, amb uns jugadors tan humils que feien reverències quan els seus rivals marcaven un gol… i en van ser molts, van rebre 9-0 d’Hongria i 7-0 de Turquia. Corea només ha necessitat eliminar al Japó per aconseguir classificar-s’hi; en canvi no ho fa Suècia, que deixa remontar dos gols per Bèlgica a Estocolm (2-3) i cau també a Brussel·les (2-0) ni el campió sud-americà Paraguai: aquí Brasil no està per bromes i els derrota per 0-1 (Baltazar) i 4-1. Tampoc els Estats Units (dues derrotes a camp de Mèxic, 4-0 i 3-1). Per tercer cop, Argentina no hi participa i per segon cop el campionat britànic és també classificatori pel Mundial. Esplèndid l’austríac Erich Probst amb cinc gols a Portugal (9-1), mentre Txecoslovàquia derrota dos cops Romania i l’únic africà, Egipte, és presa fàcil d’Itàlia; molt lluny d’allà Corea del Sud es dona el gust d’aclapara Japó al mateix Tokyo (1-5)

Hongria tocava amb els dits el títol mundial als 10 minuts de la final de Berna, estava guanyant amb gols de Ferenc Puskás i Zoltan Czibor, però en pocs minuts remonten Max Morlock i Helmut Rahn… i en el 84′ novament Rahn dona a Alemanya el campionat més inesperat, el miracle de Berna (potser gràcies a calçar botes adequades a la intensa pluja). La superioritat hongaresa, a priori, era tan gran com demostrava la golejada contra els mateixos alemanys dues setmanes abans per 8-3, amb quatre gols de Kocsis i dos de Hidegkuti, a més d’haver eliminat els dos finalistes anteriors, als quarts 4-2 al Brasil en la batalla de Berna (expulsions de Bozsik, Nilton Santos i Humberto, agressions al camp i també al vestidor magiar, on van entrar els brasilenys i els va treure la policia, el seleccionador Sebes en surt amb ferides a la cara); a la semifinal a Lausana també 4-2 contra Uruguai, marquen Czibor i Hidegkuti, remonten dos gols de Juan Eduardo Hohberg, i en la pròrroga decideixen dos més de Sándor Kocsis, que acaba màxim golejador amb 11 gols.

L’equip de la República Federal Alemana representava l’orgull recuperat d’un país que volia superar el seu recent passat vergonyós. Sepp Herbenger el va anar construint en les dues victòries sobre Turquia per 4-1 i 7-2 (amb tres gols de Morlock), el 2-0 a Iugoslàvia i el brillant 6-1 contra Àustria a Basilea (gols de Schäfer, Morlock, Otto Walter, dos, i el seu germà Fritz Walter amb dos penals). Els austríacs eren garantia d’espectacle: venien a derrotar aTxecoslovàquia (5-0, hat trick de Probst) i a Suïssa en el partit amb més gols en la història del Mundial: 5-7, que ja era 4-5 al descans; l’helvètic Josef Hügi i l’austríac Alfred Körner fan tres gols cada un, acabant amb les il³lusions de Suïssa, que organitzaun bon mundial en què s’ha donat el gust d’eliminar Itàlia en derrotar-la dos cops: primer 2-1 i en el desempat 4-1 (marquen Hügi, dos, Ballaman i Fatton).

El sistema de la primera fasse afavoria els dos caps de sèrie de cada grup, que no havien de jugar entre ells i si perdien algun partit comptaven amb un desempat per corregir-ho: això afavoreix Brasil (té prou amb el 5-0 a Mèxic i un empat 1-1 amb Iugoslàvia amb gols de Zebec i Didí i pròrroga de propina) i a Anglaterra, que derrota 0-2 a Suïssa (gols de James Mullen i Denis Wilshaw) i en té prou amb fer un 4-4 contra Bèlgica (amb pròrroga) per deixar fora als belgues… i als italians, amb els que no ha jugat. Als quarts Anglaterra és superada totalment per Uruguai: 2-4, van marcant Borges, Lofthouse, Varela, Schiaffino, Thomas Finney i Ambrois; la celeste havia escombrat la debutant Escòcia per 7-0 (Borges, tres, Míguez, dos, i Abbadie,dos). També França està setenciada en perdre el primer partit contra Iugoslàvia (0-1, gol d’un dels germans Milutinović).

Històrica actuació d’Espanya que aconsegueix la proesa d’eliminar la poderossíssima Anglaterra en derrotar-la per 1-0 (gol de Zarra); els anglesos, en el seu primer Mundial, ja havien perdut abans amb els Estats Units (0-1, gol de l’haitià Gaetjens); Espanya havia derrotat els nord-americans amb tres gols en els últims 10 minuts (3-1, Igoa, Basora i Zarra) i a Xile (2-0, Basora i Zarra). En la fasse final l’equip d’Eizaguirre aspira a tot: comença amb un gran partit del porter Antoni Ramallets, conegut des d’ara com el gat de Maracanã, contra l’Uruguai (2-2, gols de Ghiggia, dos seguits d’Estanislau Basora i iguala Obdulio el Negro Varela); la desfeta 6-1 contra el Brasil deixa a Espanya sense opcions al títol i una nova derrota amb Suècia (3-1, només marca Zarra al final) la deixa en quarta posició.

Per primer cop hi participen els equips britànics, però només un, perquè Escòcia ja havia anunciat que només viatjaria a Brasil si era campió britànic el 1950. També hi renuncien pel llarg viatge Turquia i l’Índia (els seus tres rivals del Sud-est asiàtic s’han retirat). Per tornar a ser 16 equips la FIFA ofereix una plaça a darreea hora a França, Irlanda i Portugal, però tots tres declinen la invitació.

De sobte, 203.000 persones van quedar en silenci quan Pepe Schiaffino i Alcides Ghiggia fan els dos gols d’Uruguai que derrota Brasil a Maracanã (1-2) tot i que primer havia marcat Friaça i els locas en tenien prou amb un empat gràcies a que portaven dues golejades en la fasse final (lliga de quatre equips) davant de Suècia (7-1, marquen Ademir, 4, Chico, 2, i Maneca) i Espanya (6-1, gols d’Ademir, dos, Jair, Chico, dos, i Zizinho i per últim Igoa). En canvi l’Uruguai, que en la primera fasse només va tenir com a rival Bolívia (8-0, hat trick d’Óscar Míguez), es va deixar un empat contra els espanyols abans de derrotar Suècia (3-2, Calle Palmér, Ghiggia, Sundqvist i al final dos de Míguez).

Suècia, amb la base de l’equip campió olímpic el 1948 però sense les seves estrelles que juguen a Itàlia i Espanya, havia eliminat Itàlia (3-2) amb dos gols de Hasse Jeppson i un de Sune Andersson però va veure com Paraguai aixecava dos gols i estava a punt de enviar-los de tornada (2-2). Després de golejar Mèxic en el partit inaugural (4-0) també Brasil va tenir problemes: empata amb Suïssa (2-2, dos gols de l’helvètic Jacques Fatton) i només li servia guanyar a Iugoslàvia (que havia superat Suïssa amb tres gols a la segona part, 3-0), ho farà per 2-0 amb gols de Zizinho i Ademir; aquest darrer és el màxim golejador amb 9 gols, en total el Brasil de Flávio Costa en fa 22 però no és campió.

Recordem que deprés de la Guerra Mundial no eren membres de la FIFA Alemanya, l’URSS, RP Xina o Japó, i no es van inscriure Hongria, Txecoslovàquia o Polònia. A més es retiren en la fasse de classificació Argentina, Equador, Perú, Àustria i Bèlgica; a Sud-amèrica no cal jugar perquè eren 7 inscrits per 4 places, i se n’han retirat tres. En una reduïda fasse prèvia França cau eliminada per Iugoslàvia en un desempat a Florència (2-3 amb pròrroga en què marca Čajkovski, abans n’ha fet dos Mihajlović); Suècia ha de recórrer a tres goles de Palmer a camp d’Éire (1-3).Espanya no ha trobat oposició en Portugal (5-1 i 2-2). Impactants golejades de Mèxic en dos partits com a local contra Estats Units (6-0 i 6-2) en el campionat de Nord-amèrica, que és també el torneig premundialista en què es classifiquen tots dos.

Espanya, desagnada i trencada en dos per la Guerra Civil, no hi participa; tampoc ho fan Uruguai i Argentina, protestant perquè no es concedia el Mundial a Sud-amèrica, ni les federacions britàniques, enfrontades a la FIFA, ni la URSS, que no estava reconeguda per aquesta. Amb Itàlia i França classficades d’ofici, hi ha nou inscrits a Amèrica, Brasil es classifica sense jugar, es retiren cinc païssos, es torna a apuntar Argentina, però no es presenta en l’última ronda contra Cuba en el partit que s’havia de jugar a Burdeus, tampoc compareix Estats Units davant les humils Índies Holandeses (actual Indonèsia). A Europa, sorprèn l’eliminació de Iugoslàvia, golejada per Polònia (4-0); pateix Àustria, que ha de remotar contra Letònia a Viena (2-1) i Suïssa contra Portugal a Milà (Peyroteo posa el 2-1); a l’Estat Lliure d’Irlanda li faltarà 1 gol contra Noruega (3-2 i 3-3)

En un ambient tens que anunciava l’arribada dels pitjors anys de la història europea França organitza el Mundial de 1938. No hi pot anar l’esplèndida Àustria: el país ja no existeix, ha estat incorporat a l’Alemanya nazi i els seus jugadors també, excepte Sindelar, que morirà en estranyes circumstàncies el 1939.

Molt útil per la propaganda, tan important en aquells temps, és la victòria d’Itàlia a la final davant d’Hongria (4-2) amb dos gols de Gino Colaussi i dos de Silvio Piola, contra els de Pal Titkos i György Sárosi. L’squadra azzura va anar de menys a més: de necessitar un gol de Piola a la pròrroga amb Noruega (2-1) a guanyar França a París (1-3, Colaussi i dos de Piola) i en la semifinal a Brasil (2-1, Gino Colaussi, Giuseppe Meazza de penal i Romeu 87′); el tècnic Pimenta «ha reservat per la final» Leônidas i altres jugadors que estavan tocats després de la batalla de Bordeus, el penós partit de Brasil contra Txecoslovàquia (1-1, Leônidas i Nejedlý) amb tres expulsats i cinc jugadors que deixen el camp lesionats (Nejedlý, Planicka i tres brasilenys); en el desempat marquen Rosicky, Leônidas i Roberto, queda 2-1 pel Brasil, que acabarà tercer en remontar contra Suècia, en un partit en què després del 0-2 marquen Romeu, Leônidas (2) i Perácio. Amb aquests dos gols Leônidas és el màxim golejador, com ja apuntava des del primer dia, en què marca quatre gols (Wilimowski en fa quatre també) en un partit inoblidable en què Brasil derrota Polònia en la pròrroga (6-5).

Els suecs s’han vist beneficiats de la retirada d’Àustria i han golejat fàcilment Cuba (8-0), que venia de donar la sorpresa en un desempat contra Romania en què remonten Socorro i Tomás Fernández. L’altra sorpresa, amb molt simbolisme, la dóna Suïssa amb la innovadora tàctica del verrou, que supera en un desempat a Alemanya (reforçada amb cinc austríacs) que guanyava 0-2 i acaba golejada (4-2, amb dos d’André Abbeglen); Suïssa cau als quarts contra l’Hongria de Karoly Dietz (0-2, Sárosi i Zsengellér), que ha golejat 6-0 les Índies Holandeses (primer equip asiàtic en un Mundial) i en semifinals esclafa Suècia (5-1, tot i que Nyberg marca primer, després Zsengellér, tres, Titkos i Sárosi). Holanda tamɓé cau, però força la pròrroga davant una decebedora Txecoslovàquia que acaba golejant (3-0).

Espanya presenta un equip que aspira a tot, s’ha classificat marcant-li nou gols a Portugal (9-1, cinc gols de Làngara) i que debuta en els Mundials guanyant còmodament Brasil (3-1), en la primera part marquen Chato Iraragorri, dos, i Isidro Lángara, a més Zamora atura un penal. Però els frenarà ltàlia (1-1) en la Batalla de Florència, en què marquen Luis Regueiro i Giovanni Ferrari, en una acció en que Schiavio fa falta sobre Ricard Zamora; la tolerància amb la violència italiana s’extén per la segona part i la pròrroga, El desempat es programa per l’endemà a Milà, Espanya no pot comptar amb 7 jugadors (com Zamora, Ciriaco, Lángara, Gorostiza) i durant el partit se’n lesionen tres més (en el minut 5′ cau el català Crisant Bosch en una brutal entrada en l’àrea en què no es pita penal), decideix un gol de Giuseppe Meazza (1-0) per desesperació del tècnic Amadeo García Salazar i tota la premsa europea, i fins i tot sanció per un dels àrbitres en tornar al seu país.

En un campionat totalment condicionat pel règim feixista governant al país, incloent la permissivitat arbitral, Itàlia guanya el seu primer Mundial en competència amb els païssos centre-europeus, confirmat en una semifinal contra Àustria (1-0, gol d’Enrique Guaita i brilla el porter Combi) i la final contra Txecoslovàquia (2-1), que s’avança amb un gol d’Antonín Puč, però a 9′ del final empata Raimundo Orsi i en la pròrroga marca Angelo Schiavio en una jugada iniciada per Meazza, que està jugant lesionat. De fet, Guaita, Demaría i Orsi són argentins que s’han nacionalitzat, els oriundi, com també ho és el duríssim migcampista (o metodista) Luis Monti que juga dues finals seguides amb dos païssos diferents.

Àustria era la favorita, i ho demostra derrotant França (3-2, marquen Sindelar i, en la pròrroga, Schall i Bican) i Hongria (2-1, Horvath, Zischek i Sárosi de penal) però acaba quarta perquè perd també amb Alemanya (2-3); els alemanys han vençut Bèlgica (5-2, hat trick de Conen) i Suècia (2-1, dos gols de Hohmann) però al a semifinal a Roma cauen 1-3 amb Txecoslovàquia amb tres gols d’Oldrich Nejedlý, que és màxim golejador del Mundial (5 gols); en els dos partits anteriors l’equip de Karel Petrú ha remontat després de començar perdent: contra Romania marquen Puč i Nejedlý (2-1) i ho fa Nejedlý 82′ per derrotar Suïssa (3-2) . Cal dir que Uruguai no va participar, d’América només hi van Brasil i Argentina (amb un equip novell que perd 2-3 amb Suècia amb dos gols de Sven Jonasson), així com Estats Units, que guanya 4-2 un play off previ a Mèxic en territori italià… per perdre tres dies després 7-1 contra els amfitrions amb hat trick de Schiavio. Sí que hi va per primer cop un africà, Egipte (després d’eliminar la Palestina britànica).

S’han inscrit 32 païssos, que s’han de reduir fins a 16 en una fasse prèvia de la que no es lliura ni l’amfitrió (Itàlia goleja Grècia, 4-0, a MIlà), alguns grups es decideixen ràpidament i no es juguen tots els partits; a Sud-amèrica no es juga cap partit perquè Perú i Xile es retiren, deixant pas lliure a Brasil i Argentina. El més destacable és que Irlanda està a punt de superar Bèlgica (4-4 a Dublín amb un póker de Moore), Iugoslàvia és eliminada per Romania (2-1 a Bucarest) i Polònia perd amb Txecoslovàquia a Varsòvia (1-2) i no es presenta al partit de tornada.

Tot i que Anglaterra encara era vista com la més poderosa, el maig de 1934 perd 2-1 amb Àustria i amb Txecoslovàquia. A més Gal·les és qui guanya el Home Championship el 1933 (memorable victòria 2-5 a Escocia, dos gols del gal·lès Taffy O’Callaghan en un partit que anava 0-5) i el 1934 (el gol de Dai Astley que derrota Anglaterra a Newcastle, 1-2). Tot i no ser membre de la FIFA, Anglaterra és convidada al Mundial de 1934, però en fa cas omís.

Espanya no viatja a Uruguai, el seleccionador José María Mateos ho desaconsella. Qui sap què hagués fet l’equip de Ricard Zamora i Jacinto Quincoces, que havia golejat França (8-1 a Saragossa, póker de Gaspar Rubio) i la invicta Anglaterra (4-3 al Metropolitano el 1929, Goiburu fa el gol decisiu), i ha derrotat Txecoslovàquia (1-0 a Montjuïc) i Itàlia (2-3 a Bologna, dos de Luis Regueiro i el definitiu de Martí Vantolrà). Tampoc no participa cap dels cinc païssos del Campionat Internacional de l’Europa Central, ni tampoc Alemanya, Holanda o Suècia.

El Congrés de la FIFA celebrat a Barcelona el maig de 1929 concedeix a l’Uruguai l’organització del primer campionat del món, tot i que el llarg viatge per mar farà que només hi vagin quatre païssos europeus.

Se’n proclamarà campió l’Uruguai derrotant l’Argentina (4-2) en una apassionant final, en què marca Dorado, després remonten els argentins Peucelle i Stábile en la primera part (jugada amb una pilota argentina) però en la segona part, amb una pilota uruguaiana, s’imposa la celeste amb gols de Pedro Cea (nascut a Galícia), Iriarte i Héctor Castro; aquest jugador, anomenat «el Manco» havia fet el gol que derrotava 1-0 al Perú (equip dirigit pel català Paco Bru), després vindran les golejades uruguaianes a Romania (4-0) i Iugoslàvia (6-1, marquen Vujadinović, Cea, tres, Anselmo, dos, i Iriarte); els balcànics han eliminat Brasil (2-1) amb gols de Timanić i Bek en un gran partit del porter Jaksić.

També Argentina guanya la seva semifinal per 6-1 contra un Estats Units reforçats amb quatre professionals escocesos; al descans només ha marcat Monti, però Tracey es retira lesionat i arriben els gols de Scopelli, Stábile, dos, i Peucelle, dos. De fet, Guillermo Stábile és el màxim golejador perquè n’ha fet tres a Mèxic (6-3 en un partit amb cinc penals) i dos a Xile (3-1).

Degut a que és el país de Jules Rimet, la selecció de França és molt ben acollida, i protagonitza el partit inaugural (4-1 a Mèxic) amb Lucien Laurent marcant el primer gol; només dos dies després França perd amb Argentina (1-0) per un gol de Luis Monti 81′ i un d’anul·lat al francès Langiller que desferma alderulls de públic; els gals també perden 0-1 amb Xile. També dues derrotes de Bèlgica, contra Estats Units (0-3) i Paraguai (0-1); per cert, el nord-americà Bert Patenaude fa el primer hat trick en el partit contra el Paraguai (3-0).

Els anglesos, ara amb una gran estrella, Dixie Dean, es revengen d’Espanya el 1931 (7-1) i són dominadors a les illes; el 1930 Anglaterra comença amb golejades a Gal·les (6-0, tres de Camsell) i Escòcia (5-2) que li donen el primer de tres títols consecutius del British Home Championship (el de 1932 amb un 3-0 a Escòcia), per bé que el 1931 comperteixen el títol anglesos i escocesos (aquests s’havien deixat dos empats, però acaben amb una victòria 2-0 sobre Anglaterra). Ni la Football Association d’Anglaterra ni les altres tres federacions britàniques són membres de la FIFA, aixi que no participen al Mundial