Breu història de Mundials i Eurocopes (III)

La lliga prèvia sud-americana resulta doblement emocionant: tres gols de Nilmar a Xile (4-2) faran que Brasil acabi primera, només un punt per davant dels xilens (cinc victòries fora de casa) i Paraguai;, que ha començat fent 13 dels primers 15 punts (amb 2-0 a Paraguai, gols de Santa Cruz i Cabañas) per la seva banda, Argentina pateix 6 derrotes (com el 6-1 a Bolívia amb hat trick de Botero), la quarta plaça es decideix l’últim dia en un dramàtic Uruguai-Argentina (0-1), ressolt pel solitari gol de Bolatti; després els uruguaians guanyen el play off contra Costa Rica (0-1 i 1-1), mala sort pels ticos que semblaven classificats amb una victòria a Washington, però Estats Units empatava (2-2) al minut 95 i així era campió de l’hexagonal i donava la classificació a Hondures. Algèria i Egipte acaben el seu grup perfectament empatats, caldrà un desempat a Omdurman, decantat pel gol de l’algerià Yahia (1-0). Tunísa perd el bitllet l’últim dia en perdre a Moçambic (1-0) fent que classifiqui NIgèria.

A Europa els favorits passen com primers de grup (tot i que Alemanya necessita un gol de Klose a Rússia, 0-1), fins i tot guanyen tots els partits Holanda i Espanya (que ha de remontar a camp de Bèlgica i de Turquia per guanyar 1-2). Només fallen Portugal (per la derrota inicial contra Dinamarca, 2-3) i França (superada per Sèrbia després d’empatar a Belgrad, 1-1), però ho corregeixen en el play off en què Portugal derrota dos cops Bòsnia (0-1 i 1-0) i França elimina en la pròrroga a Irlanda (0-1 i 1-1) amb un gol de Gallas en una jugada en què clarament Henry toca la pilota amb la mà; a més, dues sorpreses: un gol de Salpingidis fa que Grècia elimini Ucraïna (0-0 i 0-1) i un de Dedić perment Eslovènia superar Rússia (2-1 i 1-0). Per primer cop Austràlia competeix com a equip asiàtic i es classifica guanyant els 8 partits de la fasse final, mentre Nova Zelanda també ho fa, en quedar primera al petit torneig d’Oceania i vèncer (0-0 i 1-0) el play off contra el cinquè asiàtic, Bahrein (que ha superat Aràbia Saudí amb un gol en temps de descompte, 0-0 i 2-2); als saudís ja se’ls havia escapat la classificació en empatar a casa amb Corea del Nord (0-0), que torna a un Mundial 44 anys després.

El gol d’Iniesta en la pròrroga dona a Espanya el seu primer mundial, culminant un camí en que rep molt pocs gols i (després de la derrota amb Suïssa, 0-1) guanya sempre amb molt sacrifici i amb alta possessió de pilota, gràcies al migcamp Busquets – Xavi – Iniesta. Van caient Hondures (2-0, dos gols de David Villa), Xile (2-1, Villa i Iniesta), Portugal (1-0, gol de Villa i gran partit de Fernando Llorente), Paraguai (Casillas atura un penal, Xabi Alonso en falla un altre, i marca Villa 83′ l’1-0), Alemanya (1-0) a Durban amb el gol de cap de Carles Puyol batent un esplèndid Neuer, i finalment una agressiva Holanda de Bert van Marwijk, que debutava amb un 2-0 a una fluixa Dinamarca, ha remontat contra Brasil (2-1, Robinho i dos de Wesley Snejder) i ha vençut Uruguai (3-2, Gio van Bronckhorst, Forlán, Snejder, Robben i Maxi Pereira) a El Cap en la semifinal. Una final que arriba a la prórroga, en que Heitinga és expulsat 109′ (i Nigel de Jong mereixia ser-ho al primer temps) i una recuperació de Cesc Fàbregas la converteix Iniesta 116′ en el gol decisiu.

En la celeste d’Óscar Tabárez no juga la semifinal Luis Suárez, expulsat davant Ghana per salvar amb les mans un gol africà en el 120′, després Muslera atura el penal a Gyan i dos més en la tanda; l’uruguaià Diego Forlán és el màxim golejador (compta dos contra Sud-àfrica, 0-3), però es Luis Suárez qui fa els gols davant Mèxic (1-0) i Corea del Sud (2-1) . També curiosa l’anul·lació d’un gol de Lampard que hagués empatat el partit que Anglaterra acabarà perdent 4-1 contra Alemanya (Klose, Podolski, Upton i sentencien dos gols de Thomas Müller), que venia de perdre amb Sèrbia (0-1) i jugar-s’ho contra Ghana (1-0, gol d’Özil i duel entre els germans Boateng) i després escombra per 4-0 (Thomas Müller, dos de Klose i Friedrich) a l’Argentina de Messi, que dirigeix Maradona des de la banqueta i que ha començat amb quatre victòries (hat trick d’Higuaín a Corea del Sud, 4-1 i elimina Grècia, 2-0, amb gols de Palermo i Demichelis, i Mèxic, 3-1, amb dos de l’apache Tévez). No destaquen Brasil ni Portugal (que empaten 0-0 a Durban), tots dos han guanyat abans a Corea del Nord (els carioques només 2-1), però no està clar que els súbdits norcoreans sàpiguen que han rebut 7-0 de Portugal i 3-0 de Costa d’Ivori (que ja estava eliminada pels dos gols de Luís Fabiano pel Brasil, 3-1).

No passen la primera fasse els dos finalistes de 2006: Itàlia, que empata amb Nova Zelanda (1-1) i perd amb Eslovàquia (3-2, dos gols de Vittek i França, derrotada per Mèxic (0-2, Luis Hernández i Cuauhtémoc Blanco) i la ja eliminada Sud-àfrica, que acull el primer Mundial africà molt dignament i juga el partit inaugural (contra Mèxic 1-1, Tshabalala i Rafa Márquez); i per poc evita aquesta sort l’Anglaterra de Fabio Capello, que passa a vuitens pel gol de Defoe que elimina Eslovènia (1-0). Impresionen Austràlia, que elimina Sèrbia (2-1), Estats Units (capaç d’empatar 1-1 amb Anglaterra, gols de Gerrard i Dempsey però derrotada per Ghana, 1-2, pel gol de Gyan a la pròrroga) i Japó que supera Dinamarca (3-1, Honda, Endo i Okazaki) però cau per penals contra el Paraguai del Tata Martino tot i que mereix guanyar (0-0), així com el curiós cas de Nova Zelanda, eliminada després d’empatar els tres partits contra rivals europeus (1-1 a Eslovènia i Itàlia) i sud-americans (0-0 amb el Paraguai).

Alemanya organitza el 2006 un mundial de pronòstic molt obert, amb 7 seriosos aspirants que arriben a quarts, que desemboquen en una final de trist record entre Itàlia i França en què marquen Zinédine Zidane de penal i Marco Materazzi, i una trifulca entre ells en la pròrroga porta a l’expulsió del francès i la victòria final per penals (només falla Trezeguet, que xuta al pal de la porteria de Buffon; Grosso marca l’últim) de la Itàlia de Marcello Lippi que ha anat de menys a més, pateix contra Estats Units (1-1) i Austràlia (1-0, marca Totti de penal 95′), elimina la República Txeca (2-0, Materazzi i Filippo Inzaghi), i brilla davant Ucraïna (un gol de Zambrotta i dos de Totti) i en la pròrroga de la semifinal contra Alemanya, en què marquen Grosso i Del Piero davant l’estupefacte públic de Dortmund, mentre a Munic Portugal cau davant la França de Raymond Domènech, Zidane marca de penal l’únic gol de la semifinal i els lusitanscacabaran quarts per culpa de dos gols de Schweinsteiger per Alemanya (3-1).

Abans Portugal ha guanyat els quatre primers partits (contra Iran marquen Deco i Cristiano Ronaldo, 2-0), ha eliminat Holanda (1-0, la batalla de Nürnberg, amb 20 targetes i gol de Maniche) i Anglaterra (0-0, Wayne Rooney és expulsat, Ricardo atura tres penals en la tanda, Cristiano en marca l’últim), que només mitjançant un gol de falta de David Beckham va superar Equador (botxí de Polònia, 2-0). Pel que fa Argentina Messi (18 anys) marca en el 6-0 a Sèrbia i M.) i només juga la pròrroga contra Mèxic (2-1, Rafa Márquez, Crespo i Maxi Rodríguez) però Pekérman no li dona ni un minut contra Costa d’Ivori (2-1, Crespo, Saviola i Drogba) i posa Tévez i Hernán Crespo el dia que cau per penals contra Alemanya (2-2) després dels gols d’Ayala i Miroslav Klose, que serà màxim golejador del Mundial (5); els alemanys han arribat aquí amb gols de Lahm (el primer del partit inaugural contra Costa Rica, 4-2), Neuville (marca als 91′ contra Polònia) i dos gols de Podolski a Suècia (2-0). El favorit, Brasil, guanya quatre partis sense dificultat (Kaká marca contra Croàcia, 1-0; Ronaldo dos contra el Japó, 4-1, Adriano contra Ghana, 3-0) però només genera una ocasió contra França i perd per un gol de Thierry Henry (0-1).

Holanda deixa fora Sèrbia (1-0, Robben) i Costa d’Ivori (2-1), en un Mundial amb mal paper dels africans: Togo perd el primer dia amb Corea (1-2), Angola no aconsegueix superar Mèxic (0-0), Tunísia només fa un punt, almenys Ghana passa a vuitens. Per primer cop Austràlia supera la primera fasse gràcies a la remontada els últims 10 minuts contra Japó (3-1, dos de Cahill) i al gol de Kewell a Croàcia (2-2). Com a curiositat, Suïssa i el porter Zuberbühler queden eliminats sense haver rebut cap gol perquè els helvètics fallen els tres penals de la tanda contra Ucraïna (0-0); abans havia empatat amb França (0-0) i eliminat a Corea (2-0, Senderos i Frei). Arribar a quarts és un gran èxit pels ucraïnesos, que han despertat a partir del 4-0 a Aràbia de la mà de Shevtxenko i Rebrov.

Són 30 les places pel Mundial que es decideixen en la fasse prèvia. Sud-amèrica fa un llarguíssima lligueta amb 9 païssos (Brasil va directe); Argentina queda primera gràcies a guanyar en camp dels altres tres classificats, Paraguai, Colòmbia i Xile, aquest últim compta amb els 12 gols d’Iván Zamorano i 11 de Marcelo Salas que li permeten superar al Perú per diferència de gols. Uruguai comença malament (0-2 contra Paraguai) i acaba setè i eliminat. En l’hexagonal de la Concacaf, a dues voltes, l’emoció està en el tercer lloc que serà per Jamaica (decisiu gol de Burton a Costa Rica, 1-0)

Itàlia guanya a Anglaterra amb gol de Zola (0-1), però es deixa tres empats a zero que donen la classificació als anglesos i envien els italians al play-off, on derroten Rússia (1-1 i 1-0, gol de Casiraghi); també Bèlgica hi ha d’anar (superada en el seu grup per Holanda, 0-3 i 3-1) i es classifica a costa d’Irlanda (1-1 i 2-1). Amb molta més claredat guanya el play off Iugoslàvia contra Hongria: 1-7 i 5-0, amb un total de set gols de Pedja Mijatović. En el grup més igualat, Alemanya pateix fins l’últim dia (4-3 a Albània), fent que Portugal quedi eliminada i Ucraïna vagi al play-off on perd contra Croàcia (2-0 i 1-1). En l’altre, intercontinental, l’Austràlia de Terry Venables cau davant Iran que remonta al final a Melbourne amb gols de Bagheri i Azizi (1-1 i 2-2); als perses se’ls havia escapat la tercera plaça asiàtica en perdre contra Japó amb un gol d’or d’Okano (2-3); ja estaven classificats en la fasse anterior Aràbia i Corea. Només un dels cinc grups africans es ressol l’última jornada, quan Sud-àfrica venç 1-0 al Congo. Abans, Tunísia va aguantar 0-0 en camp egipci.

França organitza el Mundial de 1998 i es proclama campiona amb un equip que va de menys a més; comença amb l’expulsió de Zidane al primer partit (3-0 a Sud-àfrica), els dos gols de Thierry Henry a Aràbia (4-0), el patiment davant Paraguai (gol d’or de Laurent Blanc) i Itàlia (0-0, Fabien Barthez és l’heroi en els penals) i remontada a París contra Croàcia (2-1, dos gols de Lilian Thuram, per remontar el de Davor Šuker, màxim golejador amb 6 gols); els croates han patit contra Romania (1-0, Šuker de penal) i han escombrat Alemanya (0-3) amb gols de Jarni, Vlaović i Šuker. En la final, dos gols de Zidane més un d’Emmanuel Petit (tot i l’expulsió de Desailly) sentencien a un Brasil que fa jugar un disminuït Ronaldo, que sent una inexplicada indisposició la nit anterior; l’exbarcelonista va ser escollit Millor Jugador del Mundial i havia marcat en la semifinal de Marsella amb Dinamarca (1-1, iguala Patrick Kluivert 87′, però Cocu i Ronald de Boer fallen el seu penalti); en quarts de final havia remontat amb un gol de Bebeto i dos de Rivaldo a la Dinamarca de Michael i Brian Laudrup, que abans havia desmuntat (4-1) la Nigèria de l’inevitable Bora Milutinović.

Colòmbia queda eliminada en perdre contra una Anglaterra que aspira a molt per 0-2 amb gols de Darren Anderton i David Beckham, però l’expulsió d’aquest facilitarà que els anglesos caiguin davant d’Argentina (2-2, marquen Batistuta, Shearer, Owen i Zanetti), que serà eliminada per Holanda (1-2) amb gols de Patrick Kluivert, Piojo López i Dennis Bergkamp; als vuitens els holandesos havien eliminat Iugoslàvia (de fet, és Sèrbia i Montenegro) amb un gol d’Edgar Davids al minut 92 (2-1), els balcànics ja havien deixat escapar la victòria contra Alemanya en la primera fasse (2-2). Marroc derrota Escòcia per 3-0, però queda eliminada perquè Noruega sorprèn un Brasil ja classificat (2-1, gols del gegant Tore Andre Flo i Rektal 89′), però cau als vuitens davant Itàlia per un gol de Christian Vieri (1-0); els italians havien debutat amb un 2-2 contra Xile, amb dos gols de Marcelo Salas pels xilens, que es classificaran amb tres empats.

També Bèlgica empata els tres partits, però queda eliminada, passa Mèxic, que va remontar dos gols en contra tant contra els belgues (2-2, Wilmots, dos, García Aspe i Cuauhtémoc Blanco) com contra Holanda (2-2, Cocu, Ronald de Boer, Peláez i Luis Hernández). Molta expectació però cap problema a Lió en el duel entre Estats Units i Iran (1-2 pels perses). Debut de Jamaica rodejat de festa, fins que els esclafa Argentina (5-0) amb dos gols d’Ariel Ortega i un de Batistuta

Tres absències molt destacables: Anglaterra, que no és capaç de guanyar cap partit a Noruega ni a Holanda (2-0 a Oslo, i 2-0 a Rotterdam, gols de Ronald Koeman i Dennis Bergkamp), França (en l’últim partit necessita un punt, però perd a París 1-2 contra Bulgària amb dos gols de Kostadinov) i Dinamarca, que acaba perdent per 1-0 contra Espanya, que ha vist l’expulsió de Zubizarreta als 10′, però marca Fernando Hierro 63′; el defensiu equip de Clemente només havia jugat bé a camp d’Irlanda (1-3, gol de Caminero i dos de Julio Salinas). Un gol de Dino Baggio per Itàlia deixa fora Portugal (1-0). Molts canvis en el grup E: Iugoslàvia segueix sancionada amb l’exclusió i Rússia ocupa el lloc de l’extinta URSS, es classifica juntament amb Grècia, que debutarà en un Mundial. EN el grup D trobem l’equip «representanta dels txecs i els eslovacs» que té aspiracions fins l’últim dia, en que empata a camp de Bèlgica, que es classifica amb Romania.

Una golejada per la història: amb gols de Freddy Rincón (2), Faustino Asprilla (2) i Valencia, Colòmbia derrota per 0-5 l’Argentina, que ha d’anar per un camí llarg, acabat en una eliminatòria contra Austràlia (1-1 i 1-0), que abans ha superat Canadà, segon classificat a Concacaf per darrere de Mèxic gràcies a una remontada a Toronto (1-2, Bunbury, Hugo Sánchez i Cruz). Es classifica la humil Bolívia de Xabier Azkargorta guanyant tots els partits de casa (a Brasil, 2-0, gols d’Etcheverry i Peña, i a Uruguai 3-1), sempre en l’altitud de La Paz i marcant tots els gols en els últims 20 minuts; l’últim dia, com sempre a Maracanã, Brasil passa i Uruguai cau amb dos gols de Romário (2-0). Els tres grups africans canvien de líder en la darrera jornada, passen Nigèria, Marroc i Camerun per desesperació de Costa d’Ivori, Zimbabue i Zàmbia, aquest últim va patir la mort de 18 jugadors en un accident aeri (1993). A Àsia, hexagonal definitiu a Doha amb final apoteòsic: Aràbia es classifica amb un 4-3 a Iran, i Corea del Sud aprofita que Japó perd la classificació en un rebre un gol al minut 90 per acabar 2-2 amb Iraq, recordat pels nipons com «l’agonia de Doha».

Estats Units, el país del show, organitza un bon Mundial que culmina en una final que confronta l’espectacle del Brasil de Carlos Parreira amb la racaneria de la Itàlia d’Arrigo Sacchi (això sí, amb un gran Roberto Baggio), que comença perdent amb Irlanda (0-1, gol de Ray Houghton), pateix contra Noruega (1-0, Dino Baggio) i es classifica empatant amb Mèxic (1-1, marquen Massaro i Bernal); Roberto Baggio salva l’eliminatòria contra Nigèria amb un gol al minut 88 i un a la pròrroga (2-1, Amunike havia avançat als africans), marcarà contra Espanya també al 88′ i farà els dos gols en la semifinal contra Bulgària (2-1 perquè redueix distàncies Stòitxkov de penal). Però en la final, empat a zero i Itàlia naufraga en els penals: Franco Baresi i Roberto Baggio xuten fora i el llençament de Massaro l’atura Cláudio Taffarel.

Just campió el Brasil, amb Mazinho, Mauro Silva i Dunga al mig camp, però patint davant d’Estats Units (0-1, només Bebeto bat Tony Meola), d’Holanda (memorable 3-2, gols de Romário, Bebeto, Bergkamp, Winter i Branco) i Suècia (1-0, marca Romário 80′) en la semifinal a New Jersey. Els suecs despleguen un joc molt fluïd contra Brasil (1-1 en la primera fasse), Rússia (3-1, dos de Dahlin), Romania (2-2, en la pròrroga han marcat Raducioiu i Kenneth Andersson pèro a la tanda Ravelli atura dos penals) i Bulgària (4-0 per ser tercers). Els romanesos s’han lluït contra Colòmbia (3-1), Estats Units (0-1) i Argentina (3-2, dos de Dumitrescu i un de Gica Hagi), un equip desfet per l’exclusió de Diego Maradona per donar positiu en el control de drogues després de la golejada a Grècia (4-0 amb hat trick de Gabriel Batistuta) i la victòria contra Nigèria (2-1, els dos de Caniggia). Els nord-americans han arribat aquí amb un paper molt digne, empatant amb Suïssa (1-1) i derrotant Colòmbia (2-1).

Hristo Stòitxkov és màxim golejador amb 6 gols, incloent-ne un a Argentina (2-0, Siràkov farà el segon), un en l’empat 1-1 contra Mèxic (que fallarà tres penals en la tanda decisiva) i el primer en la remontada contra Alemanya (2-1, Lètxkov fa el segon), amb Balàkov liderant el mig del camp búlgar. Mèxic ha derrotat Irlanda (2-1) amb dos gols de Luis García i ha tret un 1-1 amb Itàlia que fa que acabin quatre equips amb quatre punts, eliminant Noruega. Destaca el porter Preud’homme en l’irregular camí de Bèlgica, capaç de guanyar a Holanda (1-0, Phillippe Albert) però derrotada per Aràbia Saudí (0-1, amb gol maradonià del desconegut Saeed al Owairan) i per una decepcionant Alemanya (3-2, dos de Rudi Völler i un de Jürgen Klinsmann), que s’havia donat la primera alegria en la inauguració a Chicago, amb un gol de Klinsmann contra la Bolívia d’Azkargorta (1-0). També s’esperava més de Nigèria, que debuta escombrant al futur quart classificat, Bulgària (3-0, Yekini, Amokachi i Amunike) i del Marroc, que perd els tres partits, inlcoent el primer duel entre païssos àrabs (victòria 2-1 per Aràbia Saudí). En el Rússia-Camerun (6-1) en què tots dos ja estaven eliminats marca cinc gols Oleg Salenko, que així quedarà també màxim golejador ex aequo.