Eleccions a Andorra

Quadre resum 1993 – 2023

EleccionsEsquerra i
centre-esquerra
CentreLiberalsDretaIndependents
i altres
1993ND,5 IDN,2AND,8U.Lib.,5CNA,2GOL,2 UiR,2
1997ND,2 IDN,2AND,6U.Lib.,16UPO,2
2001PSDA,6PD,5PLA,15UL,2
2005PSDA,11RD,1PLA,14CDA-S.21, 2
2009PSDA,14C.Ref.,11AxC,3
2011PSDA,6DxA,20UL,2
2015PSDA,3 SDiP,2DxA,15 LdA,5UL,3
2019PSDA,7DxA,11 LdA,4Tercera Via-UL,4CC,2
2023Conc,5 PSDA,3DxA,14 Acció,1A.Endav.,3CC,2
Consellers Generals (total: 28)

Cap de Govern: gener 1990 Òscar Ribas (AND) – desembre 1994 Marc Forné (U.Lib./PLA) – maig 2005 Albert Pintat (PLA) – maig 2009 Jaume Bartumeu (PSDA) – maig 2011 Antoni Martí (DxA) – maig 2019 Xavier Espot (DxA)

Eleccions al Consell General de 1993

El desembre de 1993 es celebren les primeres eleccions després de l’aprovació de la Constitució del Principat d’Andorra en el referèndum de 14 de març de 1993. El Cap de Govern és Òscar Ribas Reig des de gener de 1990 (ja ho havia estat de gener de 1982 a maig de 1984, en que el va substituir Josep Pintat, que presidirà durant cins anys i mig). Les eleccions de 5 i 12 d’abril de 1992 en que són elegits 17 Consellers Generals oficialistes i 11 de l’oposició, seguint la vella fòrmula segons la qual cada parròquia escull 4 Consellers Generals i només poden presentar-se candidats independents, havien ratificat Òscar Ribas Reig al capdavant del Govern andorrà.

Votació en circumscripció nacional (12 de desembre de 1993)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Agrupament Nacional DemocràticCentrista, liberal, constitucionalistaÒscar Ribas Reig1.90626,36% (4 C.)
Unió LiberalLiberalFrancesc Cerqueda1.59122,01% (3 C.)
Nova DemocràciaCentre-esquerraJaume Bartumeu1.38319,13% (3 C.)
Coalició Nacional AndorranaConservadorAntoni Cerqueda1.24117,16% (2 C.)
Iniciativa Democràtica NacionalCentre-esquerraVicenç Mateu1.10915,34% (2 C.)
Circ. nacional, 7.230 vots vàlids.

Consellers Generals per partit, I Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
8AND422
5U.Liberal32
5Nova Dem.32
2CNA22
2IDN2
4indep.GOL, 2UiR, 2
Els independents són de Grup d’Opinió Liberal (2) i Unitat i Renovació (2)

Després de les eleccions, el 31 de gener de 1994 Òscar Ribes torna a ser elegit Cap de Govern (format només per membres del seu partit) gràcies a una aliança d’AND amb Nova Democràcia i IDN. El 24 de novembre de 1994 Ribes presenta una moció de confiança i és derrotat en perdre el suport de ND. El 21 de desembre de 1994 és proclamat Cap de Govern Marc Forné, de la Unió Liberal, amb el suport de CNA, UiR, GOL i dos consellers d’AND; el gvoern està format per ministres de UL i CNA, partit que s’integra de fet en la Unió Liberal. El gener de 1997 Marc Forné convoca eleccions anticipades.

Eleccions al Consell General de 1997

Votació en circumscripció nacional (16 de febrer de 1997)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Unió LiberalLiberalMarc Forné3.54340,20% (6 C.)
Agrupament Nacional DemocràticCentrista, liberalLadislau Baró2.34726,63% (4 C.)
Nova DemocràciaCentre-esquerraJaume Bartumeu1.47116,69% (2 C.)
Iniciativa Democràtica NacionalCentre-esquerraVicenç Mateu99311,27% (2 d.)
Circ. nacional, 8.813 vots, incloent 459 blancs i nuls (5,21%).

Consellers Generals per partit, II Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
16U. Liberal622222
6AND42
2Nova Dem.2
2IDN2
2indep.UPO, 2
Els independents són de Unió Parroquial d’Ordino (2) i s’integraran al Grup Parlamentari Liberal.

La Unió Liberal guanya les eleccions amb majoria absoluta gràcies a imposar-se en cinc parròquies, amb l’encertada decisió de presentar-se amb partits locals; així, dels 16 Consellers només 9 són de la UL, mentres 4 militen al Grup d’Opinió Liberal, 2 a Unió i Renovació (de Canillo) i Marc Pintat (fill de l’excap de govern), que formarà després la Unió Laurediana (de Sant Julià de Lòria); a més té un acord amb la Unió Parroquial d’Ordino per donar-se suport mútuament. Marc Forné és reelegit com a Cap de Govern, forma un gabinet amb membres d’Unió Liberal i GOL.

El juny de 2000 l’escriptor Albert Salvadó i el conseller Jaume Bartomeu funden el Partit Socialdemòcrata d’Andorra, al que s’incorporen els seguidors de Nova Democràcia i una part dels de l’AND, com Josep Enric Dallerès. L’octubre de 2000 Jordi Mas encapçala el Partit Demòcrata, una nova escissió de AND (que queda reduïda a la mínima expresió). Pel que fa IDN, queda gairebé inactiu l’any 2000 quan Vicenç Mateu és designat ambaixador d’Andorra a França.

Eleccions al Consell General de 2001

El gener de 2001 Unió Liberal, Grup i d’Opinió Liberal i alguns partits locals es fusionen en el nou Partit Liberal d’Andorra.

Votació en circumscripció nacional (4 de març de 2001)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Partit Liberal d’AndorraLiberalMarc Forné4.73943,52% (7 C.)
Partit Socialdemòcrata d’AndorraSocialdemòcrataJaume Bartumeu3.08328,31% (4 C.)
Partit Demòcrata Centre-esquerraVicenç Mateu2.44122,42% (3 C.)
Circ. nacional, 10.889 vots, incloent 626 blancs i nuls (5,75%).

Consellers Generals per partit, III Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
15PLA72222
6PSDA42
5P. Dem.32
2U. Laure.2
Els consellers de la Unió Laurediana s’integren al Grup Parlamentari Liberal.

El Partit Liberal d’Andorra obté majoria absoluta amb 15 Consellers Generals, més dos de la Unió Laurediana (el PLA no es presenta a Sant Julià i demana el vot per ells). Marc Forné torna a formar govern, amb ministres del PLA i Unió Laurediana. A començaments de 2002 els cinc Consellers Generals del Partit Demòcrata abandonen aquesta formació i passen al Grup Mixt. El president del PD, Jordi Mas, funda l’octubre de 2002 el Centre Democràtic Andorrà. El novembre de 2003 un dels membres del Grup Mixt plega i no és substituït, la legislatura acaba amb 27 Consellers.

Eleccions al Consell General de 2005

El 2005 el Cap de Govern Marc Forné anuncia que no es presentarà a les noves eleccions; el candidat liberal serà Albert Pintat; la Unió Laurediana tampoc es presentarà però aporta candidats a la llista del PLA. Patrick Garcia, antic membre del PD, funda Renovació Democràtica.

Votació en circumscripció nacional (24 d’abril de 2005)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Partit Liberal d’AndorraLiberalAlbert Pintat5.10039,96% (6 C.)
Partit Socialdemòcrata d’AndorraSocialdemòcrataJaume Bartumeu4.71136,91% (6 C.)
Centre Demòcrata Andorrà + Segle 21Centre, centre-dretaEnric Tarrado1.36010,66% (2 C.)
Renovació DemocràticaCentrePatrick Garcia7726,05%
Verds d’AndorraEcologistaIsabel Lozano4333,39%
Circ. nacional, 12.763 vots vàlids, incloent 387 blancs (3,03%).

Consellers Generals per partit, , IV Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
14PLA62222
11PSDA6L’A 2L’A 1L’A 2
2CDA + S.212
1Renov. D.L’A 1
La coalició L’Alternativa aplega PSDA, Renovació D. i Grup Unió Parroquial Ind. d’Ordino; tots van al Grup Socialdemòcrata

El resultat és gairebé d’empat entre els partits Liberal i Socialdemòcrata. Albert Pintat és elegit Cap de Govern el maig de 2005 amb els vots de PLA i CDA, però forma un gabinet només amb els liberals. El mateix any CDA i alguns militants de Segle 21 es fusionen en el Nou Centre. La renúncia d’un Conseller socialdemòcrata d’Andorra la Vella dóna un conseller més a Renovació Democràtica l’octubre de 2007; aquest i el seu company de RD d’Escaldes deixen el grup socialdemòcrata i passen al Grup Mixt el juny de 2008. Tomàs Pascual funda el 2007 la Unió Nacional de Progrés. L’any següent l’empresari Eusebi Nomen funda Andorra pel Canvi.

Eleccions al Consell General de 2009

Els partits que donaven suport al Govern decideixen presentar-se junts a les eleccions de 2009 amb el nom de Coalició Reformista, formada per Partit Liberal d’Andorra, Nou Centre, Unió Laurediana i independents d’Ordino, i amb un nou cap de llista, Joan Gabriel, atès que Albert Pintat no vol repetir com a Cap de Govern. En les circumscripcions parroquials el PSDA es presenta amb el GUPI d’Ordino i altres independents com L’Alternativa, mentres Andorra pel Canvi fa coalicions puntuals amb Segle 21 (a Sant Julià), Renovació Democràtica (a Escaldes i a la llista nacional) i Units per al Progrés (a Encamp)

Votació en circumscripció nacional (26 d’abril de 2009)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Partit Socialdemòcrata d’AndorraSocialdemòcrataJaume Bartumeu6.61043,61% (6 C.)
Coalició ReformistaLiberal, centre-dretaJoan Gabriel4.74731,32% (5 C.)
Andorra pel CanviDretaEusebi Nomen2.76818,26% (3 C.)
Verds d’AndorraEcologistaIsabel Lozano4663,07%
Unió Nacional de ProgrésEsquerraTomàs Pascual880,58%
Circ. nacional, 15.157 vots vàlids, incloent 478 blancs (3,15%).

Consellers Generals per partit, V Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
14PSDA6L’A 2L’A 2L’A 2L’A 2
11C.Reformista
PLA-NC-UL
5222
3A. x Canvi3
La coalició L’Alternativa aplega PSDA i Grup Unió Parroquial Ind. d’Ordino; tots van al Grup Socialdemòcrata.

Per primer cop guanya les eleccions el Partit Socialdemòcrata, que aconsegueix el suport d’Andorra pel Canvi per la investidura de Jaume Bartomeu com a Cap de Govern. El febrer de 2010 neix el Partit Reformista d’Andorra per iniciativa de PLA i Nou Centre, mentre que Unió Laurediana queda al marge (però els seus dos Consellers es queden en el Grup Parlamentari Reformista).

Eleccions al Consell General de 2011

El desembre de 2010 Andorra pel Canvi vota en contra dels Pressupostos i de la nova Llei de l’IVA; en veure’s sense majoria parlamentària Bartomeu convoca eleccions anticipades per l’abril de 2011. El PSDA s’hi presentarà novament amb independents i el GUPI d’Ordino, aquest cop com a coalició Ara Futur. A la dreta Toni Martí (cònsol major d’Escaldes amb el partit local Unió del Poble) lidera la coalició Demòcrates per Andorra, amb P. Liberal, Nou Centre, P. Reformista, Units per al Progrés (només a Encamp) i independents que venien d’AxC i de les esquerres (com Jordi Cinca i Vicenç Mateu); també es dona mútuament suport amb Unió Laurediana, que és qui es presenta a la parròquia de Sant Julià. Andorra pel Canvi només presenta la llista nacional i demana el vot per DA i UL en les parroquials.

Votació en circumscripció nacional (3 d’abril de 2011)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Demòcrates per AndorraLiberal, centre-dretaAntoni Martí8.55353,35% (8 C.)
Partit Socialdemòcrata d’AndorraSocialdemòcrataJaume Bartumeu5.39733,66% (6 C.)
Andorra pel CanviDretaEusebi Nomen1.0406,49%
Verds d’AndorraEcologistaIsabel Lozano5203,24%
Circ. nacional, 16.033 vots vàlids, incloent 523 blancs (3,36%).

Consellers Generals per partit, VI Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
20Demòcrates8222222
6PSDA6
2U.Laured.2
La coalició L’Alternativa aplega PSDA i Grup Unió Parroquial Ind. d’Ordino; tots van al Grup Socialdemòcrata.

Per primer cop una formació obté més del 50 per cent dels vots, que unit a la victòria en totes les parròquies dona una amplíssima majoria a Demòcrates d’Andorra, que hagués estat més gran si prosperava la seva reclamació d’un escó més en circumscripció nacional, en adjudicar-se pel mètode de restes més alts, atès que Andorra pel Canvi no pot optar-hi per no haver assolit 1/14 part dels vots. El 12 de maig Antoni Martí és escollit Cap del nou Govern, format per membres de Demòcrates per Andorra. El setembre de 2011 es disolen PLA, PRA i Nou Centre per tal que Demòcrates per Andorra es constitueixi com a un únic partit polític; poc després també desapareix Andorra pel Canvi.

A començament de 2012 antic militants del PLA, decebuts per la disolució del partit, funden Liberals d’Andorra. L’abril de 2013 Jaume Bartomeu, Gerard Barcia i Sílvia Bonet deixen el PSDA i pel maig funden Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra, en conseqüència passen al Grup Mixt.

Eleccions al Consell General de 2015

En les noves eleccions Demòcrates d’Andorra forma coalicions en algunes parròquies (Candidatura d’Independents d’Andorra la Vella, Acció Comunal d’Ordino, Units per al Progrés a Encamp i Moviment Massanenc). El PSDA lidera la coalició Junts amb Verds d’Andorra i Iniciativa Ciudadana (d’Encamp). La llista nacional de Liberals d’Andorra l’encapçala Josep Pintat, d’Unió Laurediana, aquest partit també es presenta a Sant Julià i LdA ho fa en cinc parròquies més.

Votació en circumscripció nacional (1 de març de 2015)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Demòcrates per AndorraLiberal, centre-dretaAntoni Martí5.44834,54% (5 C.)
Liberals d’AndorraLiberalJosep Pintat (U.Laured.)4.07325,82% (4 C.)
Junts (PSDA-VdA-IC)Socialdemòcrata, ecologistaPérez López Agràs (PSDA)3.46221,95% (3 C.)
Socialdemocràcia i ProgrésSocialdemòcrataVíctor Naudi1.72810,95% (2 C.)
Circ. nacional, 15.775 vots vàlids, incloent 1.064 blancs (6,74%).

Consellers Generals per partit, VII Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
15Demòcrates522222
5Liberals d’A.3*2
3PSDAJunts 3
2SDiP2
3U. Laured.1*2
* El conseller d’Unió Laurediana en circ. nacional és escollit en la llista de Liberals d’Andorra; tots els consellers d’UL van inicialment al Grup Liberal.

El març de 2015 Antoni Martí torna a formar govern format per Demòcrates d’Andorra i Candidats Independents (Rosa Ferrer deixa de ser Cònsul Major d’Andorra la Vella per ser ministra l’abril de 2015).

El Grup Mixt està format inicialment per cinc consellers: tres del PSDA i dos del SDiP (una d’aquests, Sílvia Bonet, deixa el partit l’abril de 2017); s’hi afageixen el gener de 2018 els tres diputats d’Unió Laurediana (inclòs Josep Pintat), Carles Nadi (passa de LdA a Concòrdia Ciutadana) i Joan Carles Camp (de LdA a independent i després a Tercera Via); la legislatura avança amb els grups Demòcrates (15), Liberal (3, liderats per Jordi Gallardo) i Mixt (10).

El març de 2018 el lauredià Josep Pintat funda un nou partit d’àmbit nacional, Tercera Via, amb elements conservadors i antics líders liberals (Albert Pintat, Joan Gabriel)

Eleccions al Consell General de 2019

El Cap de Govern Antoni Martí ha completat dues legislatures i no pot optar a la reelecció, el seu ministre de Justícia i Interior Xavier Espot serà el candidat de Demòcrates per Andorra. Tot i les seves diferències ideològiques, els dos principals partits de l’oposició, PLA i PSDA, decideixen presentar-se plegats en totes les circumscripcions parroquials amb el nom d’Acord. Per la seva banda Josep Pintat lidera a llista conjunta dels seus dos partits, Tercera Via i Unió Laudetiana. El gener de 2019 Eusebio Nomen deixa el seu retir polític per fundar Andorra Sobirana, un nou partit dreta populista, com també és Unió pel Progrés d’Andorra. Per primer cop es presenten 7 candidatures a nivell nacional.

Votació en circumscripció nacional (7 d’abril de 2019)

PartitIdeologiaCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Demòcrates per AndorraLiberal, centre-dretaXavier Espot6.24834,12% (5 C.)
Partit Socialdemòcrata d’AndorraSocialdemòcrataPere López Agràs5.44529,73% (5 C.)
Liberals d’AndorraLiberalJordi Gallardo2.21912,12% (2 C.)
Tercera Via – Unió LaudertianaConservador, liberal, euroescèpticJosep Pintat1.85310,12% (2 C.)
Progressistes SDiPSocialdemòcrataJosep Roig1.0445,70%
Andorra SobiranaConservador, euroescèpticEusebi Nomen8254,50%
Units pel Progrés d’A.DretaAlfons Clavera1490,81%
Circ. nacional, 18.314 vots vàlids, incloent 539 blancs (2,90%).

Consellers Generals per partit, VIII Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
11Demòcrates5222**
7PSDA5d’A 1d’A 1
4Liberals d’A.2d’A 1d’A 1
2Tercera Via2
2U. Laured.2*
2C.C.2**
*El consellers d’Unió Laurediana s’incorporen al Grup Parlamentari Tercera Via. ** CC (Ciutadans Compromesos) forma grup amb dos consellers seus i un de DxA

Amb un resultat electoral igualadíssim, Demòcrates treu profit de guanyar les dues parròquies menys poblades, tot i que una de les seves conselleres (Meritxell Palmitjavila, de Canillo) s’adscriu al Grup Ciutadans Compromesos per tal que tingui el mínim de tres membres. El maig de 2019 Xavier Espot és elegit Cap de Govern al davant d’un tripartit amb 7 ministres de Demòcrates per Andorra, 4 de Liberals d’Andorra i 1 de Ciutadans Compromesos.

El març de 2021 Carine Montaner deixa la Unió Laudetiana (i el Grup Parlamentari Tercera Via) i continua com a no adscrita; al novembre de 2021 fundarà Andorra Endavant. El maig de 2021 Espot reorganitza el govern, manté Gallardo com a Ministre de Presidència por els liberals passen a tenir només 3 ministeris. Una greu crisi interna de Liberals d’Andorra per l’elecció d’un nou líder molt conservador, Josep Maria Cabanes, porta a la sortida dels seus 4 consellers generals i de la ministra Judith Pallarès, que a l’octubre de 2022 lidera un nou partit, Acció; els quatre consellers formen el Grup Parlamentari Independent. El setembre de 2022 Cerni Cairat i Olalla Losada funden Concòrdia, un partit progressista i ecologista molt crític amb l’associació amb la Unió Europea.

Eleccions al Consell General de 2023

La Legislatura anterior acaba amb 10 consellers al Grup Demòcrata, 7 al Socialdemòcrata, 4 al Grup Independent (afins a Acció), 3 al Grup Tercera Via (que no es presentarà a les pròximes eleccions), 3 al Grup Ciutadans Compromesos i 1 d’Andorra Endavant. Liberals d’Andorra està present al Govern però no al Consell General, presentarà llista pròpia a la circumscripció nacional, però en les parròquies es limita a coaligar-se amb DxA en tres d’elles. Concòrdia es presenta en solitari a nivell nacional i en les tres parròquies més poblades. La inclusió de Conxita Marsol en la llista de DxA fa que sigui substuïda per David Astrié com a Cònsol Major d’Andorra la Vella el març de 2023.

Votació en circumscripció nacional (2 d’abril de 2023)

PartitCap de llistaVotsPercentatge (Consellers)
Demòcrates per A. – CC -ACO – UPXavier Espot (DxA)6.26231,77% (5 C.)
ConcòrdiaCerni Escalé4.10920,85% (3 C.)
Partit Socialdemòcrata d’A. – Progressistes SDiPPere López Agràs (PSDA)4.03620,48% (3 C.)
Andorra EndavantCarine Montaner3.06715,56% (3 C.)
Liberals d’AndorraJosep Maria Cabanes8934,53%
AccióJudith Pallarès8054,08%
Circ. nacional, 19.709 vots vàlids, incloent 537 blancs (2,72%).

Consellers Generals per partit, IX Legislatura

Consellers (28)PartitCirc. nacionalAndorra la VellaEscaldes – EngordanyEncampSant Julià de LòriaLa MassanaOrdinoCanillo
14Demòcrates4*21*21*22
5Concòrdia32
3PSDA3
3A.Endavant3
2C.Compro.1*1*
1Acció1*
*Coalicions de Demòcrates amb altres partits. A més, un conseller demòcrata d’Ordino s’adscriu al G.C.Compromesos

Tot i tenir només el 31 per cent del vots en la circumscripció nacional, Demòcrates per Andorra (amb C.C.) assoleix la majoria absoluta gràcies a la seva eficaç política de coalicions, que li dona la victòria en 6 parròquies: a Ordino amb ACO, a La Massana amb Ciutadans Compromesos, a Encamp amb Unitat per al Progrés, a Escaldes-Engordany amb Acció i a Andorra la Vella i Ordino amb Liberals d’Andorra. Només se li escapa Sant Julià, on Concòrdia es presenta amb Desperta Laurèdia. Al maig de 2023 Xavier Espot és reelegit Cap de Govern, escullirà 11 ministres de DxA i un de C.Compromesos, amb Conxita Marsol com a Ministre de Presidència, per tant ha de renunciar a l’escó al Consell General, que recau en Víctor Pintos, de Liberals d’Andorra, que quedarà com a no adscrit.

Quadre resum eleccions comunals

Hab. (2023)19951999200320072011201520192023
A. la Vella24.042NPSSiDDS
Esc-Eng15.506LLLLLDSS
Encamp12.826APSSLDDD
Massana11.591GiLLCCD***D***
SJ Lòria9.915ALL*L*L*DT*Co
Canillo5.781iPLLLDDD
Ordino5.440iiLi**L**D**D**D**
(A) Agrup.Nac.Dem. – (C) Ciutadans Compromesos – (Co) Concòrdia – (D) Demòcrates per A. – (G) GOL – (i) independent – (L) Liberal – (N) Nova Dem. – (P) Coalició de Progrés – (S) PSDA – (T) Tercera Via

‘* L’asterisc indica llistes que liderava Unió Laurediana en coalició amb un partit nacional (PLA o Tercera Via) a Sant Julià de Lòria; en la mateixa parròquia les victòria de PDA el 2015 i Concòrdia el 2023 són amb lideratge de Desperta Laurèdia. ** Acció Comunal d’Ordino ha guanyat totes les eleccions des de 2007, primer com a independents, després amb el PLA i tres cops amb el Demòcrates per Andorra . *** A La Massana Ciutadans Compromesos lidera la coalició amb Demòcrates d’Andorra el 2019 i 2023.

Catalunya Nord

Eleccions a l’Assamblea Nacional francesa durant la V República, percentatge de vot a la Catalunya Nord.

DataGuanyador (França)Vots a Catalunya Nord
nov. 1958UNR-CNI-MRP (pres. de Gaulle) 43,03%SFIO 35,02%, PCF 30,05%, CNIP 15,95%, PR Radical 11,05%, UNR 5,80%, UFF 2,13%
nov. 1962UNR (pres. de Gaulle) 38,94%SFIO 36,53%, PCF 34,24%, UNR 26,25%, UFF (comerciants) 2,98%
març 1967UDR (pres. de Gaulle) 37,75%PCF 39,09%, SFIO 27,96%, UDR 22,86%, PDM (centre) 5,95%, ind. dreta (Ramonet) 4,14%
juny 1968UDR (pres. de Gaulle) 47,79%UDR 43,84%, PCF 31,94%, Féd. Gauche dém et soc. 16,14%, P.Rad. 2,25, PSU 1,80%
març 1973UDR (pres. Pompidou) 41,20%PCF 32,06%, PS 26,23%, UDR 21,76%, Mouv. Ref. 13,89%, ind.ext.dreta (Thomazo) 1,89%
març 1978UDF-RPR (pres. Giscard) 47,16%PCF 30,23%, UDF 24,99%, PS 22,37%, RPR 17,06%
juny 1981P.Soc. (pres.Mitterrand) 36,03%PS 33,94%, PCF 28,32%, UDF 23,06%, RPR 12,61%, PSU 1,30%
març 1986RPR-UDF (Chirac) 40,97%RPR-UDF 33,96%, PS 25,86%, FN 19,08%, PCF 15,91%, Soc.Català 2,63%
juny 1988P.Soc. (pres.Mitterrand) 34,76%PS 31,94%, UDF-RPR 30,64%, FN 16,56%, FN 15,00%, soc.ind. (Befara) 3,63%
març 1993RPR-UDF (Chirac) 44,12%RPR 19,63%, FN 18,33%, PS 18,22%, UDF 12,97%, PCF 11,60%, Verts-GÉ 6,35
maig 1997P.Socialiste (Jospin) 23,53%PS 22,39%, FN 21,17%, PCF 17,01%, RPR 12,64%, UDF 11,92%, ind.(Alduy) 3,01%
juny 2002UMP (pres. Chirac) 33,30%UMP 32,45%, PS 25,66%, FN 16,61%, PCF 10,20%, CPN Tradition 2,77%
juny 2007UMP (pres. Sarkozy) 39,54%UMP 43,47%, PS 20,38%, PCF 8,53%, UDF MoDem 5,63%, FN 5,56%, ind.esq.(Aylagàs) 5,22%
juny 2012P.Soc. (pres.Hollande) 29,35%PS 33,08%, UMP 28,34%, FN 20,99%, Front de Gauche 10,40%, EÉ Verts 2,25%, MoDem 1,69%
juny 2017LREM (pres. Macron) 28,21%LREM-MoDem 28,06%, FN 22,89, Les Rép. 15,05%, LF insoumisse 11,56%, PS 7,21%, PCF 4,62%, reg. 3,55%
juny 2022Ensemble (pres. Macron) 25,75%FN 31,94%, NUPS (LF ins.-EÉLV) 22,74%, Ensemble 22,57%, Les Rép. 6,32%, Récônquete 5,43%, reg. 2,53%
Percentatge calculat sobre vots a candidatures (sense blancs ni nuls)

Diputats a l’Assemblea Nacional francesa escollits a Catalunya Nord

Tercera República. Tres o quatre circumscripcions, amb sistema majoritari

EleccionsDiputats electes
Maig 1898Jean Bourrat (Rad), Joules Pams (Rad), Edmund Bartissol (rép.progr.), Frédéric Escanyé (Union rép.)
Maig 1902Jean Bourrat (Rad), Joules Pams (Rad), Edmund Bartissol (rép.progr.), Frédéric Escanyé (Union rép.)
El 1905 Paul Pujade (rad-soc.) substitueix J Pams que ha estat elegit senador.
Maig 1906Jean Bourrat (Rad), Paul Pujade (Rad-soc), Edmund Bartissol (rép.progr.), Emmanuel Brousse (Aliance Rép. Dem., centre)
El 1909 Victor Dalbiez (rad-soc.) substitueix J Bourrat per defunció d’aquest.
Maig 1910Victor Dalbiez (rad-soc), Frederic Manaut (Rad-soc), Emmanuel Brousse (Aliance Rép. Dem., centre), Paul Pujade (Rad-soc)
Maig 1914Victor Dalbiez (rad-soc), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Emmanuel Brousse (P. Rép. Dem., centre), Léon Nérel (ind., Gauche dém.)
Maig 1919René Manaut (rad.ind., centrista), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Emmanuel Brousse (P. Rép. Dem., centre), Étienne Batlle (URNOPP, dreta)
Juny 1924Victor Dalbiez (rad-soc), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Jean Payra (SFIO)
Abril 1928Victor Dalbiez (rad-soc), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Jean Payra (SFIO)
El 1930 Joseph Parayre (SFIO) substituex V. Dalbiez,
Juny 1932Jean Payra (SFIO), Joseph Rous (SFIO), Joseph Parayre (SFIO)
Juny 1936François Delcos (rad-soc), Joseph Rous (SFIO), Joseph Parayre (SFIO).
El 1938 Louis Noguères (SFIO) subsituteix Joseph Parayre
L’asterisc indica que aquest partits anaven en coalició (apparentés); per exemple, el 1951 ho fan SFIO, RGR, RGRIF i MRP, el 1956 son SFIO, RGR i Rep.socials.

Quarta República. Una circumscripció que escull tres diputats, amb sistema de llistes aparentades

EleccionsDiputats electes
Juny 1946Léo Figuères (PCF), Louis Noguères (SFIO), François Delcos (rad-soc, RGR)
Novembre 1946André Tourné (PCF), Louis Noguères (SFIO), François Delcos (rad-soc, RGR)
Juny 1951André Tourné (PCF), Arthur Conte (RGRIF*), François Delcos (rad-soc, RGR*)
Gener 1956André Tourné (PCF), Arthur Conte (SFIO*), Paul Alduy (SFIO*)
L’asterisc indica que aquest partits anaven en coalició (apparentés); per exemple, el 1951 ho fan SFIO, RGR, RGRIF i MRP, el 1956 son SFIO, RGR i Rep.socials.

Cinquena República. Dues circumscripciones (votació a dues voltes) de 1958 a 1981; una circumscripció per escollir 4 diputats amb sistema proporcional el 1986; quatre circumscripcions (votació a dues voltes) de 1988 a 2024.

EleccionsDiputats electes
Novembre 1958Paul Alduy (SFIO), Arthur Conte (SFIO)
Novembre 1962Paul Alduy (SFIO), André Tourné (PCF)
Març 1967Paul Alduy (SFIO, FGDS), André Tourné (PCF)
Juny 1968Paul Alduy (SFIO, FGDS), Arthur Conte (UDR, gaullista)
Març 1973Paul Alduy (SFIO), André Tourné (PCF)
Març 1978Paul Alduy (MDSF, UDF, giscardista), André Tourné (PCF)
Juny 1981Renée Soum (P.Soc.), André Tourné (PCF)
Març 1986Claude Barate (RPR*), Jacques Ferran (P.Rép,UDF*), Renée Soum (P.Soc.), Pierre Sergent (FN)
* El 1986 RPR i UDF fan coalició amb el nom Liste d’Union de l’Oposition Nationale
Circ. 1 (Perpinyà)Circ. 2 (Perpi

Senadors escollits a la Catalunya Nord

EleccionsSenadors
1946Gaston Cardonne (PCF)
Novembre 1948Léon-Jean Gregory (SFIO), Joseph Gaspard (Rad-soc)
Mayo 1952Léon-Jean Gregory (SFIO), Joseph Gaspard (Rad-soc)
Juny 1958Léon-Jean Gregory (SFIO), Joseph Gaspard (Rad-soc)
Per defunció de Gaspard (gener de 1959), és substuït per Gaston Pams (Rad-soc)
Setembre 1965Léon-Jean Gregory (SFIO), Gaston Pams (Rad-soc)
Setembre 1974Léon-Jean Gregory (SFIO), Gaston Pams (MRG)

Per defunció de Pams (febrer 1981) i Gregory (octubre 1982) són senadors Sylvain Maillols i Jacqueline Alduy
Setembre 1983Paul Alduy (UDF), Guy Malé (PRG)
Per defunció de Malé (desembre de 1987), és substituït per André Daugnac (UDF)
Setembre 1992Paul Alduy (UDF), Paul Blanc (RPR)
Setembre 2001Jean-Paul Alduy (UMP), Paul Blanc (UMP)
Setembre 2011Christian Bourquet (soc.ind.), François Calvet (UMP).
Per defunció de Bourquet (agost 2014) és substuït per Hermeline Malherbe (PS)
Setembre 2017François Calvet (Les Rép.), Jean Sol (Les Rép.)
Setembre 2023Lauriane Josende (Les Rép.), Jean Sol (Les Rép.)
Elecció indirecta a dues voltes entre uns 1.100 electors.

Nord-catalans en càrrecs executius

L’únic polític de la Catalunya Nord que ha estat Primer Ministre de França és Jean Castex (nascut al Midí el 1965, és alcalde de Prada de Conflent de 2008 a 2020), que és Cap de Govern de juliol de 2020 a març de 2022, designat pel president Macron tot i que Castex milita a Les Républicans.

L’únic que ha estat president de la Regió Llenguadoc – Rosselló és Christian Bourquet, elegit el 2010 (com a socialista independent, després reingressa en el PS), ocupa el càrrec fins la seva mort el 2014.

President del Consell Departamental dels Pirineus OrientalAlcalde de Perpinyà
1945-1956: Louis Noguères (SFIO)1944-1949: Félix Mercader (SFIO)
1956-1973: Jean Jacquet (SFIO)1949-1959: Félix Depardon (SFIO)
1973-1982: Léon-Jean Gregory (PS)1959-1983: Paul Alduy (PS, des de 1978 UDF)
1982-1987: Guy Malé (UDF)1983-2009: Jean-Paul Alduy (PSD-UDF, des de 1998 UMP)
1987-1988: René Marqués (UDF)
1988-2010: Christian Bourquin (PS)2009-2020: Jean-Marc Pujol (UMP)
2010-… : Hermeline Malherbe (PS)2020-… : Louis Alliot (Ressemblement Nat.)

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *