Eleccions a Andorra

Quadre resum 1993 – 2023

Eleccions	Esquerra i centre-esquerra	Centre	Liberals	Dreta	Independents i altres
1993	ND,5 IDN,2	AND,8	U.Lib.,5	CNA,2	GOL,2 UiR,2
1997	ND,2 IDN,2	AND,6	U.Lib.,16		UPO,2
2001	PSDA,6	PD,5	PLA,15		UL,2
2005	PSDA,11	RD,1	PLA,14	CDA-S.21, 2
2009	PSDA,14		C.Ref.,11	AxC,3
2011	PSDA,6		DxA,20		UL,2
2015	PSDA,3 SDiP,2		DxA,15 LdA,5		UL,3
2019	PSDA,7		DxA,11 LdA,4	Tercera Via-UL,4	CC,2
2023	Conc,5 PSDA,3		DxA,14 Acció,1	A.Endav.,3	CC,2

Cap de Govern: gener 1990 Òscar Ribas (AND) – desembre 1994 Marc Forné (U.Lib./PLA) – maig 2005 Albert Pintat (PLA) – maig 2009 Jaume Bartumeu (PSDA) – maig 2011 Antoni Martí (DxA) – maig 2019 Xavier Espot (DxA)

Eleccions al Consell General de 1993

El desembre de 1993 es celebren les primeres eleccions després de l’aprovació de la Constitució del Principat d’Andorra en el referèndum de 14 de març de 1993. El Cap de Govern és Òscar Ribas Reig des de gener de 1990 (ja ho havia estat de gener de 1982 a maig de 1984, en que el va substituir Josep Pintat, que presidirà durant cins anys i mig). Les eleccions de 5 i 12 d’abril de 1992 en que són elegits 17 Consellers Generals oficialistes i 11 de l’oposició, seguint la vella fòrmula segons la qual cada parròquia escull 4 Consellers Generals i només poden presentar-se candidats independents, havien ratificat Òscar Ribas Reig al capdavant del Govern andorrà.

Votació en circumscripció nacional (12 de desembre de 1993)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Agrupament Nacional Democràtic	Centrista, liberal, constitucionalista	Òscar Ribas Reig	1.906	26,36% (4 C.)
Unió Liberal	Liberal	Francesc Cerqueda	1.591	22,01% (3 C.)
Nova Democràcia	Centre-esquerra	Jaume Bartumeu	1.383	19,13% (3 C.)
Coalició Nacional Andorrana	Conservador	Antoni Cerqueda	1.241	17,16% (2 C.)
Iniciativa Democràtica Nacional	Centre-esquerra	Vicenç Mateu	1.109	15,34% (2 C.)

Consellers Generals per partit, I Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
8	AND	4			2	2
5	U.Liberal	3		2
5	Nova Dem.	3	2
2	CNA	2						2
2	IDN	2
4	indep.						GOL, 2		UiR, 2

Després de les eleccions, el 31 de gener de 1994 Òscar Ribes torna a ser elegit Cap de Govern (format només per membres del seu partit) gràcies a una aliança d’AND amb Nova Democràcia i IDN. El 24 de novembre de 1994 Ribes presenta una moció de confiança i és derrotat en perdre el suport de ND. El 21 de desembre de 1994 és proclamat Cap de Govern Marc Forné, de la Unió Liberal, amb el suport de CNA, UiR, GOL i dos consellers d’AND; el gvoern està format per ministres de UL i CNA, partit que s’integra de fet en la Unió Liberal. El gener de 1997 Marc Forné convoca eleccions anticipades.

Les eleccions comunals de 3 de desembre de 1995 veuen la victòria de Nova Democràcia a Andorra la Vella (Lluís Viu n’és Cònsol Major) i de l’AND a Sant Julià de Lòria i Encamp; la Unió LIberal s’imposa a Escaldes-Engordany encapçalada per Lydia Magallón) i el petit Grup d’Opinió Liberal a La Massana. Candidats independents resulten guanyadors a Canillo i Ordino.

Eleccions al Consell General de 1997

Votació en circumscripció nacional (16 de febrer de 1997)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Unió Liberal	Liberal	Marc Forné	3.543	40,20% (6 C.)
Agrupament Nacional Democràtic	Centrista, liberal	Ladislau Baró	2.347	26,63% (4 C.)
Nova Democràcia	Centre-esquerra	Jaume Bartumeu	1.471	16,69% (2 C.)
Iniciativa Democràtica Nacional	Centre-esquerra	Vicenç Mateu	993	11,27% (2 d.)

Consellers Generals per partit, II Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
16	U. Liberal	6	2	2		2	2		2
6	AND	4			2
2	Nova Dem.	2
2	IDN	2
2	indep.							UPO, 2

La Unió Liberal guanya les eleccions amb majoria absoluta gràcies a imposar-se en cinc parròquies, amb l’encertada decisió de presentar-se amb partits locals; així, dels 16 Consellers només 9 són de la UL, mentres 4 militen al Grup d’Opinió Liberal, 2 a Unió i Renovació (de Canillo) i Marc Pintat (fill de l’excap de govern), que formarà després la Unió Laurediana (de Sant Julià de Lòria); a més té un acord amb la Unió Parroquial d’Ordino per donar-se suport mútuament. Marc Forné és reelegit com a Cap de Govern, forma un gabinet amb membres d’Unió Liberal i GOL.

En les eleccions comunals de 12 de desembre de 1999 s’imposen els partits de l’oposició de centre-esquerra que, en plena recomposició, es presenten coaligats i guanyen a Andorra la Vella (Coalició pel Progrés formada per AND, ND i IDN i encapçalada per Conxita Mora), Encamp (Llista de Progrés) i Canillo (Unió pel Progrés). Els liberals obtenen els cònsols majors d’Escaldes-Engordany (Lydia Magallón és reelegida) i de Sant Julià de Lòria (en coalició amb Unió Laurediana). Per últim, a La Massana venç el Grup Democràtic Parroquial i a Ordino el Partit Renovador d’Ordino.

El juny de 2000 l’escriptor Albert Salvadó i el conseller Jaume Bartomeu funden el Partit Socialdemòcrata d’Andorra, al que s’incorporen els seguidors de Nova Democràcia i una part dels de l’AND, com Josep Enric Dallerès. L’octubre de 2000 Jordi Mas encapçala el Partit Demòcrata, una nova escissió de AND (que queda reduïda a la mínima expresió). Pel que fa IDN, queda gairebé inactiu l’any 2000 quan Vicenç Mateu és designat ambaixador d’Andorra a França.

Eleccions al Consell General de 2001

El gener de 2001 Unió Liberal, Grup i d’Opinió Liberal i alguns partits locals es fusionen en el nou Partit Liberal d’Andorra.

Votació en circumscripció nacional (4 de març de 2001)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Partit Liberal d’Andorra	Liberal	Marc Forné	4.739	43,52% (7 C.)
Partit Socialdemòcrata d’Andorra	Socialdemòcrata	Jaume Bartumeu	3.083	28,31% (4 C.)
Partit Demòcrata	Centre-esquerra	Vicenç Mateu	2.441	22,42% (3 C.)

Consellers Generals per partit, III Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
15	PLA	7	2	2				2	2
6	PSDA	4			2
5	P. Dem.	3					2
2	U. Laure.					2

El Partit Liberal d’Andorra obté majoria absoluta amb 15 Consellers Generals, més dos de la Unió Laurediana (el PLA no es presenta a Sant Julià i demana el vot per ells). Marc Forné torna a formar govern, amb ministres del PLA i Unió Laurediana. A començaments de 2002 els cinc Consellers Generals del Partit Demòcrata abandonen aquesta formació i passen al Grup Mixt. El president del PD, Jordi Mas, funda l’octubre de 2002 el Centre Democràtic Andorrà. El novembre de 2003 un dels membres del Grup Mixt plega i no és substituït, la legislatura acaba amb 27 Consellers.

Per primer cop les eleccions comunals de 14 de desembre de 2003 reflecteixen el bipartidisme, amb el PSDA mantenint les alcaldies d’Andorra la Vella (ara amb Francesc Xavier Mora com a Cònsol Major) i Encamp i el Partit Liberal aconseguint les d’Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria (en coalició amb UL), La Massana, Canillo i Ordino. Precisament a Sant Julià apareix un nou partit de centre-dreta, anomenat Segle 21.

Eleccions al Consell General de 2005

El 2005 el Cap de Govern Marc Forné anuncia que no es presentarà a les noves eleccions; el candidat liberal serà Albert Pintat; la Unió Laurediana tampoc es presentarà però aporta candidats a la llista del PLA. Patrick Garcia, antic membre del PD, funda Renovació Democràtica.

Votació en circumscripció nacional (24 d’abril de 2005)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Partit Liberal d’Andorra	Liberal	Albert Pintat	5.100	39,96% (6 C.)
Partit Socialdemòcrata d’Andorra	Socialdemòcrata	Jaume Bartumeu	4.711	36,91% (6 C.)
Centre Demòcrata Andorrà + Segle 21	Centre, centre-dreta	Enric Tarrado	1.360	10,66% (2 C.)
Renovació Democràtica	Centre	Patrick Garcia	772	6,05%
Verds d’Andorra	Ecologista	Isabel Lozano	433	3,39%

Consellers Generals per partit, , IV Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
14	PLA	6				2	2	2	2
11	PSDA	6	L’A 2	L’A 1	L’A 2
2	CDA + S.21	2
1	Renov. D.			L’A 1

El resultat és gairebé d’empat entre els partits Liberal i Socialdemòcrata. Albert Pintat és elegit Cap de Govern el maig de 2005 amb els vots de PLA i CDA, però forma un gabinet només amb els liberals. El mateix any CDA i alguns militants de Segle 21 es fusionen en el Nou Centre. La renúncia d’un Conseller socialdemòcrata d’Andorra la Vella dóna un conseller més a Renovació Democràtica l’octubre de 2007; aquest i el seu company de RD d’Escaldes deixen el grup socialdemòcrata i passen al Grup Mixt el juny de 2008. Tomàs Pascual funda el 2007 la Unió Nacional de Progrés. L’any següent l’empresari Eusebi Nomen funda Andorra pel Canvi.

En les eleccions comunals de 2 de desembre de 2007 el PSDA torna a presentar-se com L’Alternativa i obté la reelecció del cònsols majors d’Andorra la Vella (Maria Rosa Ferrer) i Encamp. El Partit Liberal Andorrà conserva Escaldes-Engordany (tot i que el cònsol Toni Martí ara milita a Unió del Poble), Sant Julià de Lòria (en coalició amb Unió Laurediana), Canillo i La Massana; tots dos són derrotats a Ordino per Acció Comunal d’Ordino, partit format per una escissió del PLA.

Eleccions al Consell General de 2009

Els partits que donaven suport al Govern decideixen presentar-se junts a les eleccions de 2009 amb el nom de Coalició Reformista, formada per Partit Liberal d’Andorra, Nou Centre, Unió Laurediana i independents d’Ordino, i amb un nou cap de llista, Joan Gabriel, atès que Albert Pintat no vol repetir com a Cap de Govern. En les circumscripcions parroquials el PSDA es presenta amb el GUPI d’Ordino i altres independents com L’Alternativa, mentres Andorra pel Canvi fa coalicions puntuals amb Segle 21 (a Sant Julià), Renovació Democràtica (a Escaldes i a la llista nacional) i Units per al Progrés (a Encamp)

Votació en circumscripció nacional (26 d’abril de 2009)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Partit Socialdemòcrata d’Andorra	Socialdemòcrata	Jaume Bartumeu	6.610	43,61% (6 C.)
Coalició Reformista	Liberal, centre-dreta	Joan Gabriel	4.747	31,32% (5 C.)
Andorra pel Canvi	Dreta	Eusebi Nomen	2.768	18,26% (3 C.)
Verds d’Andorra	Ecologista	Isabel Lozano	466	3,07%
Unió Nacional de Progrés	Esquerra	Tomàs Pascual	88	0,58%

Consellers Generals per partit, V Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
14	PSDA	6	L’A 2	L’A 2	L’A 2			L’A 2
11	C.Reformista PLA-NC-UL	5				2	2		2
3	A. x Canvi	3

Per primer cop guanya les eleccions el Partit Socialdemòcrata, que aconsegueix el suport d’Andorra pel Canvi per la investidura de Jaume Bartomeu com a Cap de Govern. El febrer de 2010 neix el Partit Reformista d’Andorra per iniciativa de PLA i Nou Centre, mentre que Unió Laurediana queda al marge (però els seus dos Consellers es queden en el Grup Parlamentari Reformista).

Eleccions al Consell General de 2011

El desembre de 2010 Andorra pel Canvi vota en contra dels Pressupostos i de la nova Llei de l’IVA; en veure’s sense majoria parlamentària Bartomeu convoca eleccions anticipades per l’abril de 2011. El PSDA s’hi presentarà novament amb independents i el GUPI d’Ordino, aquest cop com a coalició Ara Futur. A la dreta Toni Martí (cònsol major d’Escaldes amb el partit local Unió del Poble) lidera la coalició Demòcrates per Andorra, amb P. Liberal, Nou Centre, P. Reformista, Units per al Progrés (només a Encamp) i independents que venien d’AxC i de les esquerres (com Jordi Cinca i Vicenç Mateu); també es dona mútuament suport amb Unió Laurediana, que és qui es presenta a la parròquia de Sant Julià. Andorra pel Canvi només presenta la llista nacional i demana el vot per DA i UL en les parroquials.

Votació en circumscripció nacional (3 d’abril de 2011)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Demòcrates per Andorra	Liberal, centre-dreta	Antoni Martí	8.553	53,35% (8 C.)
Partit Socialdemòcrata d’Andorra	Socialdemòcrata	Jaume Bartumeu	5.397	33,66% (6 C.)
Andorra pel Canvi	Dreta	Eusebi Nomen	1.040	6,49%
Verds d’Andorra	Ecologista	Isabel Lozano	520	3,24%

Consellers Generals per partit, VI Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
20	Demòcrates	8	2	2	2		2	2	2
6	PSDA	6
2	U.Laured.					2

Per primer cop una formació obté més del 50 per cent dels vots, que unit a la victòria en totes les parròquies dona una amplíssima majoria a Demòcrates d’Andorra, que hagués estat més gran si prosperava la seva reclamació d’un escó més en circumscripció nacional, en adjudicar-se pel mètode de restes més alts, atès que Andorra pel Canvi no pot optar-hi per no haver assolit 1/14 part dels vots. El 12 de maig Antoni Martí és escollit Cap del nou Govern, format per membres de Demòcrates per Andorra. El setembre de 2011 es disolen PLA, PRA i Nou Centre per tal que Demòcrates per Andorra es constitueixi com a un únic partit polític; poc després també desapareix Andorra pel Canvi.

El nou partit ratifica la seva hegemonia en les eleccions comunals de 4 de desembre de 2011. L’excepció és Andorra la Vella, on Rosa Maria Ferrer (que ha deixat el PSDA a l’octubre) aconsegueix la reelecció encapçalant ara la Candidatura d’Independents per Andorra la Vella. Les llistes en que participa Demòcrates per Andorra guanyen l’alcaldia d’Encamp (gràcies a la coalició amb Units per al Progrés) i mantenen el govern de Sant Julià de Lòria (en que lidera Unió Laurediana), Canillo i Escaldes-Engordany (on Trinitat Martí serà Cònsol Major); també governarà Ordino, on aquest cop s’ha aliat amb Acció Comunal d’Ordino (guanyadora el 2007) però no es presenta a La Massana, on s’imposa Ciutadans Compromesos.

A començament de 2012 antic militants del PLA, decebuts per la disolució del partit, funden Liberals d’Andorra. L’abril de 2013 Jaume Bartomeu, Gerard Barcia i Sílvia Bonet deixen el PSDA i pel maig funden Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra, en conseqüència passen al Grup Mixt.

Eleccions al Consell General de 2015

En les noves eleccions Demòcrates d’Andorra forma coalicions en algunes parròquies (Candidatura d’Independents d’Andorra la Vella, Acció Comunal d’Ordino, Units per al Progrés a Encamp i Moviment Massanenc). El PSDA lidera la coalició Junts amb Verds d’Andorra i Iniciativa Ciudadana (d’Encamp). La llista nacional de Liberals d’Andorra l’encapçala Josep Pintat, d’Unió Laurediana, aquest partit també es presenta a Sant Julià i LdA ho fa en cinc parròquies més.

Votació en circumscripció nacional (1 de març de 2015)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Demòcrates per Andorra	Liberal, centre-dreta	Antoni Martí	5.448	34,54% (5 C.)
Liberals d’Andorra	Liberal	Josep Pintat (U.Laured.)	4.073	25,82% (4 C.)
Junts (PSDA-VdA-IC)	Socialdemòcrata, ecologista	Pérez López Agràs (PSDA)	3.462	21,95% (3 C.)
Socialdemocràcia i Progrés	Socialdemòcrata	Víctor Naudi	1.728	10,95% (2 C.)

Consellers Generals per partit, VII Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
15	Demòcrates	5	2	2	2			2	2
5	Liberals d’A.	3*					2
3	PSDA	Junts 3
2	SDiP	2
3	U. Laured.	1*				2

El març de 2015 Antoni Martí torna a formar govern format per Demòcrates d’Andorra i Candidats Independents (Rosa Ferrer deixa de ser Cònsul Major d’Andorra la Vella per ser ministra l’abril de 2015).

En les eleccions comunals de 15 de desembre de 2015 Conxita Marsol, de Demòcrates, és escollida Cònsul Major d’Andorra la Vella, derrotant la llista conjunta de Liberals i Candidatura d’Independents (partit del cònsul sortint, Jordi Minguillon, que va ocupar el càrrec només uns mesos). L’altre canvi arriba a Sant Julià de Lòria, on la coalició de Liberals i Unió Laurediana és derrotada per Laurèdia en Comú per només 14 vots; de fet, és una llista impulsada per Demòcrates per Andorra, que conserva Encamp (amb Unitat per al Progrés), Escaldes-Engordany (repeteix Trinitat Marín), Ordino (amb Acció Comunal) i Canillo; en total té presència en 6 govern comunals. PSDA, Liberals i SDiP queden sempre en l’oposició i Ciutadans Compromesos torna a guanyar a La Massana.

El Grup Mixt està format inicialment per cinc consellers: tres del PSDA i dos del SDiP (una d’aquests, Sílvia Bonet, deixa el partit l’abril de 2017); s’hi afageixen el gener de 2018 els tres diputats d’Unió Laurediana (inclòs Josep Pintat), Carles Nadi (passa de LdA a Concòrdia Ciutadana) i Joan Carles Camp (de LdA a independent i després a Tercera Via); la legislatura avança amb els grups Demòcrates (15), Liberal (3, liderats per Jordi Gallardo) i Mixt (10).

El març de 2018 el lauredià Josep Pintat funda un nou partit d’àmbit nacional, Tercera Via, amb elements conservadors i antics líders liberals (Albert Pintat, Joan Gabriel)

Eleccions al Consell General de 2019

El Cap de Govern Antoni Martí ha completat dues legislatures i no pot optar a la reelecció, el seu ministre de Justícia i Interior Xavier Espot serà el candidat de Demòcrates per Andorra. Tot i les seves diferències ideològiques, els dos principals partits de l’oposició, PLA i PSDA, decideixen presentar-se plegats en totes les circumscripcions parroquials amb el nom d’Acord. Per la seva banda Josep Pintat lidera a llista conjunta dels seus dos partits, Tercera Via i Unió Laudetiana. El gener de 2019 Eusebio Nomen deixa el seu retir polític per fundar Andorra Sobirana, un nou partit dreta populista, com també és Unió pel Progrés d’Andorra. Per primer cop es presenten 7 candidatures a nivell nacional.

Votació en circumscripció nacional (7 d’abril de 2019)

Partit	Ideologia	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Demòcrates per Andorra	Liberal, centre-dreta	Xavier Espot	6.248	34,12% (5 C.)
Partit Socialdemòcrata d’Andorra	Socialdemòcrata	Pere López Agràs	5.445	29,73% (5 C.)
Liberals d’Andorra	Liberal	Jordi Gallardo	2.219	12,12% (2 C.)
Tercera Via – Unió Laudertiana	Conservador, liberal, euroescèptic	Josep Pintat	1.853	10,12% (2 C.)
Progressistes SDiP	Socialdemòcrata	Josep Roig	1.044	5,70%
Andorra Sobirana	Conservador, euroescèptic	Eusebi Nomen	825	4,50%
Units pel Progrés d’A.	Dreta	Alfons Clavera	149	0,81%

Consellers Generals per partit, VIII Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
11	Demòcrates	5			2			2	2**
7	PSDA	5	d’A 1	d’A 1
4	Liberals d’A.	2	d’A 1	d’A 1
2	Tercera Via	2
2	U. Laured.					2*
2	C.C.						2		**

Amb un resultat electoral igualadíssim, Demòcrates treu profit de guanyar les dues parròquies menys poblades, tot i que una de les seves conselleres (Meritxell Palmitjavila, de Canillo) s’adscriu al Grup Ciutadans Compromesos per tal que tingui el mínim de tres membres. El maig de 2019 Xavier Espot és elegit Cap de Govern al davant d’un tripartit amb 7 ministres de Demòcrates per Andorra, 4 de Liberals d’Andorra i 1 de Ciutadans Compromesos.

En les eleccions comunals de 15 de desembre de 2019 Unió Laurediana (en coalició amb Tercera Via) recupera el govern de Sant Julià de Lòria en derrotar Despertar Laurèdia (part de Demòcrates, liderada per Toni Martí), després que la llista de l’anterior Cònsol (Laurèdia en Comú) fos anulada per retirar-se un dels candidats. La coalició En Comú per Andorra la Vella (formada per Demòcrates, LdA i SDiP) porta a la reelecció de Conxita Marsol; també guanyen coalicions similars com En Comú per Ordino (DxA, LdA, SDiP, ACO), En Comú per Encamp (DxA, LdA), la llista de Demòcrates a Canillo i la que encapçala Ciutadans Compromesos, amb DxA i LdA, a La Massana. Només a Escaldes-Engordany guanya el PSDA per 1.377 vots contra 1.367 de Demòcrates, pagant les conseqüències de ser l’únic lloc on es presenta separat de LdA i SDiP que es presenten units i en reben 168; Rosa Gili és la nova Cònsol Major.

El març de 2021 Carine Montaner deixa la Unió Laudetiana (i el Grup Parlamentari Tercera Via) i continua com a no adscrita; al novembre de 2021 fundarà Andorra Endavant. El maig de 2021 Espot reorganitza el govern, manté Gallardo com a Ministre de Presidència por els liberals passen a tenir només 3 ministeris. Una greu crisi interna de Liberals d’Andorra per l’elecció d’un nou líder molt conservador, Josep Maria Cabanes, porta a la sortida dels seus 4 consellers generals i de la ministra Judith Pallarès, que a l’octubre de 2022 lidera un nou partit, Acció; els quatre consellers formen el Grup Parlamentari Independent. El setembre de 2022 Cerni Cairat i Olalla Losada funden Concòrdia, un partit progressista i ecologista molt crític amb l’associació amb la Unió Europea.

Eleccions al Consell General de 2023

La Legislatura anterior acaba amb 10 consellers al Grup Demòcrata, 7 al Socialdemòcrata, 4 al Grup Independent (afins a Acció), 3 al Grup Tercera Via (que no es presentarà a les pròximes eleccions), 3 al Grup Ciutadans Compromesos i 1 d’Andorra Endavant. Liberals d’Andorra està present al Govern però no al Consell General, presentarà llista pròpia a la circumscripció nacional, però en les parròquies es limita a coaligar-se amb DxA en tres d’elles. Concòrdia es presenta en solitari a nivell nacional i en les tres parròquies més poblades. La inclusió de Conxita Marsol en la llista de DxA fa que sigui substuïda per David Astrié com a Cònsol Major d’Andorra la Vella el març de 2023.

Votació en circumscripció nacional (2 d’abril de 2023)

Partit	Cap de llista	Vots	Percentatge (Consellers)
Demòcrates per A. – CC -ACO – UP	Xavier Espot (DxA)	6.262	31,77% (5 C.)
Concòrdia	Cerni Escalé	4.109	20,85% (3 C.)
Partit Socialdemòcrata d’A. – Progressistes SDiP	Pere López Agràs (PSDA)	4.036	20,48% (3 C.)
Andorra Endavant	Carine Montaner	3.067	15,56% (3 C.)
Liberals d’Andorra	Josep Maria Cabanes	893	4,53%
Acció	Judith Pallarès	805	4,08%

Consellers Generals per partit, IX Legislatura

Consellers (28)	Partit	Circ. nacional	Andorra la Vella	Escaldes – Engordany	Encamp	Sant Julià de Lòria	La Massana	Ordino	Canillo
14	Demòcrates	4*	2	1*	2		1*	2	2
5	Concòrdia	3				2
3	PSDA	3
3	A.Endavant	3
2	C.Compro.	1*					1*
1	Acció			1*

Tot i tenir només el 31 per cent del vots en la circumscripció nacional, Demòcrates per Andorra (amb C.C.) assoleix la majoria absoluta gràcies a la seva eficaç política de coalicions, que li dona la victòria en 6 parròquies: a Ordino amb ACO, a La Massana amb Ciutadans Compromesos, a Encamp amb Unitat per al Progrés, a Escaldes-Engordany amb Acció i a Andorra la Vella i Ordino amb Liberals d’Andorra. Només se li escapa Sant Julià, on Concòrdia es presenta amb Desperta Laurèdia. Al maig de 2023 Xavier Espot és reelegit Cap de Govern, escullirà 11 ministres de DxA i un de C.Compromesos, amb Conxita Marsol com a Ministre de Presidència, per tant ha de renunciar a l’escó al Consell General, que recau en Víctor Pintos, de Liberals d’Andorra, que quedarà com a no adscrit.

No serà tan efectiva la política de coalicions de DxA en les eleccions comunals de 17 de desembre de 2023. En aliança amb partits locals DxA guanya a Encamp (amb Units per al Progrés), Ordino (amb Acció Comunal d’Ordino), La Massana (amb Ciutadans Compromesos) i a Canillo, però perd en les tres parròquies més poblades, on es presenta en diverses combinacions amb Acció, SDiP i Unió Laurediana; aquesta última és derrotada a Sant Julià de Lòria per Desperta Laurèdia (ara integrada a Concòrdia). Les coalicions de Concòrdia i PSDA porten a l’elecció com a Cònsols Majors dels socialdemòcrates Sergi González (Enclar, a Andorra la Vella) i Rosa Gili (Consens per Escaldes – Engordany)

Quadre resum eleccions comunals

	Hab. (2023)	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
A. la Vella	24.042	N	P	S	S	i	D	D	S
Esc-Eng	15.506	L	L	L	L	L	D	S	S
Encamp	12.826	A	P	S	S	L	D	D	D
Massana	11.591	G	i	L	L	C	C	D***	D***
SJ Lòria	9.915	A	L	L*	L*	L*	D	T*	Co
Canillo	5.781	i	P	L	L	L	D	D	D
Ordino	5.440	i	i	L	i**	L**	D**	D**	D**

‘* L’asterisc indica llistes que liderava Unió Laurediana en coalició amb un partit nacional (PLA o Tercera Via) a Sant Julià de Lòria; en la mateixa parròquia les victòria de PDA el 2015 i Concòrdia el 2023 són amb lideratge de Desperta Laurèdia. ** Acció Comunal d’Ordino ha guanyat totes les eleccions des de 2007, primer com a independents, després amb el PLA i tres cops amb el Demòcrates per Andorra . *** A La Massana Ciutadans Compromesos lidera la coalició amb Demòcrates d’Andorra el 2019 i 2023.

Catalunya Nord

Eleccions a l’Assamblea Nacional francesa durant la V República, percentatge de vot a la Catalunya Nord.

Data	Guanyador (França)	Vots a Catalunya Nord
nov. 1958	UNR-CNI-MRP (pres. de Gaulle) 43,03%	SFIO 35,02%, PCF 30,05%, CNIP 15,95%, PR Radical 11,05%, UNR 5,80%, UFF 2,13%
nov. 1962	UNR (pres. de Gaulle) 38,94%	SFIO 36,53%, PCF 34,24%, UNR 26,25%, UFF (comerciants) 2,98%
març 1967	UDR (pres. de Gaulle) 37,75%	PCF 39,09%, SFIO 27,96%, UDR 22,86%, PDM (centre) 5,95%, ind. dreta (Ramonet) 4,14%
juny 1968	UDR (pres. de Gaulle) 47,79%	UDR 43,84%, PCF 31,94%, Féd. Gauche dém et soc. 16,14%, P.Rad. 2,25, PSU 1,80%
març 1973	UDR (pres. Pompidou) 41,20%	PCF 32,06%, PS 26,23%, UDR 21,76%, Mouv. Ref. 13,89%, ind.ext.dreta (Thomazo) 1,89%
març 1978	UDF-RPR (pres. Giscard) 47,16%	PCF 30,23%, UDF 24,99%, PS 22,37%, RPR 17,06%
juny 1981	P.Soc. (pres.Mitterrand) 36,03%	PS 33,94%, PCF 28,32%, UDF 23,06%, RPR 12,61%, PSU 1,30%
març 1986	RPR-UDF (Chirac) 40,97%	RPR-UDF 33,96%, PS 25,86%, FN 19,08%, PCF 15,91%, Soc.Català 2,63%
juny 1988	P.Soc. (pres.Mitterrand) 34,76%	PS 31,94%, UDF-RPR 30,64%, FN 16,56%, FN 15,00%, soc.ind. (Befara) 3,63%
març 1993	RPR-UDF (Chirac) 44,12%	RPR 19,63%, FN 18,33%, PS 18,22%, UDF 12,97%, PCF 11,60%, Verts-GÉ 6,35
maig 1997	P.Socialiste (Jospin) 23,53%	PS 22,39%, FN 21,17%, PCF 17,01%, RPR 12,64%, UDF 11,92%, ind.(Alduy) 3,01%
juny 2002	UMP (pres. Chirac) 33,30%	UMP 32,45%, PS 25,66%, FN 16,61%, PCF 10,20%, CPN Tradition 2,77%
juny 2007	UMP (pres. Sarkozy) 39,54%	UMP 43,47%, PS 20,38%, PCF 8,53%, UDF MoDem 5,63%, FN 5,56%, ind.esq.(Aylagàs) 5,22%
juny 2012	P.Soc. (pres.Hollande) 29,35%	PS 33,08%, UMP 28,34%, FN 20,99%, Front de Gauche 10,40%, EÉ Verts 2,25%, MoDem 1,69%
juny 2017	LREM (pres. Macron) 28,21%	LREM-MoDem 28,06%, FN 22,89, Les Rép. 15,05%, LF insoumisse 11,56%, PS 7,21%, PCF 4,62%, reg. 3,55%
juny 2022	Ensemble (pres. Macron) 25,75%	FN 31,94%, NUPS (LF ins.-EÉLV) 22,74%, Ensemble 22,57%, Les Rép. 6,32%, Récônquete 5,43%, reg. 2,53%

Diputats a l’Assemblea Nacional francesa escollits a Catalunya Nord

Tercera República. Tres o quatre circumscripcions, amb sistema majoritari

Eleccions	Diputats electes
Agost 1893	I: Édouard Rolland (rad-soc), II. Frédéric Escanyé (Union rép.), III: Émile Brousse (Gauche dém). IV: Joules Pams (Rad)
Maig 1898	I: Jean Bourrat (Rad), II. Frédéric Escanyé (Union rép.), III: Edmund Bartissol (rép.progr.), IV: Joules Pams (Rad),
Maig 1902	I: Jean Bourrat (Rad), II. Frédéric Escanyé (Union rép.), III: Edmund Bartissol (rép.progr.), IV: Joules Pams (Rad) El 1905 Paul Pujade (rad-soc.) substitueix J Pams que ha estat elegit senador.
Maig 1906	Jean Bourrat (Rad), Paul Pujade (Rad-soc), Edmund Bartissol (rép.progr.), Emmanuel Brousse (Aliance Rép. Dem., centre) El 1909 Victor Dalbiez (rad-soc.) substitueix J Bourrat per defunció d’aquest.
Maig 1910	Victor Dalbiez (rad-soc), Frederic Manaut (Rad-soc), Emmanuel Brousse (Aliance Rép. Dem., centre), Paul Pujade (Rad-soc)
Maig 1914	Victor Dalbiez (rad-soc), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Emmanuel Brousse (P. Rép. Dem., centre), Léon Nérel (ind., Gauche dém.)
Maig 1919	René Manaut (rad.ind., centrista), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Emmanuel Brousse (P. Rép. Dem., centre), Étienne Batlle (URNOPP, dreta)
Juny 1924	Jean Payra (SFIO), Pierre Rameil (P.rép. socialiste), Victor Dalbiez (rad-soc)
Abril 1928	I: Jean Payra (SFIO), II: Pierre Rameil (P.rép. socialiste), III: Victor Dalbiez (rad-soc), El 1930 Joseph Parayre (SFIO) substituex V. Dalbiez,
Juny 1932	Jean Payra (SFIO), Joseph Rous (SFIO), Joseph Parayre (SFIO)
Juny 1936	I: François Delcos (rad-soc), II: Joseph Rous (SFIO), III: Joseph Parayre (SFIO). El 1938 Louis Noguères (SFIO) subsituteix Joseph Parayre

Quarta República. Una circumscripció que escull tres diputats, amb sistema de llistes aparentades

Eleccions	Diputats electes
Juny 1946	Léo Figuères (PCF), Louis Noguères (SFIO), François Delcos (rad-soc, RGR)
Novembre 1946	André Tourné (PCF), Louis Noguères (SFIO), François Delcos (rad-soc, RGR)
Juny 1951	André Tourné (PCF), Arthur Conte (RGRIF*), François Delcos (rad-soc, RGR*)
Gener 1956	André Tourné (PCF), Arthur Conte (SFIO*), Paul Alduy (SFIO*)

Cinquena República. Dues circumscripciones (votació a dues voltes) de 1958 a 1981; una circumscripció per escollir 4 diputats amb sistema proporcional el 1986; quatre circumscripcions (votació a dues voltes) de 1988 a 2024.

Eleccions	Diputats electes
Novembre 1958	Paul Alduy (SFIO), Arthur Conte (SFIO)
Novembre 1962	Paul Alduy (SFIO), André Tourné (PCF)
Març 1967	Paul Alduy (SFIO, FGDS), André Tourné (PCF)
Juny 1968	Paul Alduy (SFIO, FGDS), Arthur Conte (UDR, gaullista)
Març 1973	Paul Alduy (SFIO), André Tourné (PCF)
Març 1978	Paul Alduy (MDSF, UDF, giscardista), André Tourné (PCF)
Juny 1981	Renée Soum (P.Soc.), André Tourné (PCF)
Març 1986	Claude Barate (RPR*), Jacques Ferran (P.Rép,UDF*), Renée Soum (P.Soc.), Pierre Sergent (FN)

Eleccions	Circ. 1 (Perpinyà)	Circ. 2 (Perpi
Juny 1988	Claude Barate (RPR)	Pierre Estève (PS)	Jacques Ferran (P.Rép.-UDF)	Henri Sicre (PS)
Març 1993	Claude Barate (RPR)	André Bascou (RPR)	François Calvet (P.Rép.-UDF)	Henri Sicre (PS)
Maig 1997	Jean Vila (PCF)	Jean Codognès (PS)	Christian Bourquin (PS)	Henri Sicre (PS)
Juny 2002	Daniel Mach (UMP)	Arlette Franco (UMP)	François Calvet (UMP)	Henri Sicre (PS)
Juny 2007	Daniel Mach (UMP)	Arlette Franco (UMP) (Mor el 2010, susbstituïda per F. Siré, UMP)	François Calvet (UMP)	Jacqueline Irles (UMP)
Juny 2012	Jacques Cresta (soc.ind.)	Fernand Siré (UMP)	Ségolène Neuville (PS)	Pierre Aylagas (PS)

Senadors escollits a la Catalunya Nord

Eleccions	Senadors
1946	Gaston Cardonne (PCF)
Novembre 1948	Léon-Jean Gregory (SFIO), Joseph Gaspard (Rad-soc)
Mayo 1952	Léon-Jean Gregory (SFIO), Joseph Gaspard (Rad-soc)
Juny 1958	Léon-Jean Gregory (SFIO), Joseph Gaspard (Rad-soc) Per defunció de Gaspard (gener de 1959), és substuït per Gaston Pams (Rad-soc)
Setembre 1965	Léon-Jean Gregory (SFIO), Gaston Pams (Rad-soc)
Setembre 1974	Léon-Jean Gregory (SFIO), Gaston Pams (MRG) Per defunció de Pams (febrer 1981) i Gregory (octubre 1982) són senadors Sylvain Maillols i Jacqueline Alduy
Setembre 1983	Paul Alduy (UDF), Guy Malé (PRG) Per defunció de Malé (desembre de 1987), és substituït per André Daugnac (UDF)
Setembre 1992	Paul Alduy (UDF), Paul Blanc (RPR)
Setembre 2001	Jean-Paul Alduy (UMP), Paul Blanc (UMP)
Setembre 2011	Christian Bourquet (soc.ind.), François Calvet (UMP). Per defunció de Bourquet (agost 2014) és substuït per Hermeline Malherbe (PS)
Setembre 2017	François Calvet (Les Rép.), Jean Sol (Les Rép.)
Setembre 2023	Lauriane Josende (Les Rép.), Jean Sol (Les Rép.)

Nord-catalans en càrrecs executius

L’únic polític de la Catalunya Nord que ha estat Primer Ministre de França és Jean Castex (nascut al Midí el 1965, és alcalde de Prada de Conflent de 2008 a 2020), que és Cap de Govern de juliol de 2020 a març de 2022, designat pel president Macron tot i que Castex milita a Les Républicans.

L’únic que ha estat president de la Regió Llenguadoc – Rosselló és Christian Bourquet, elegit el 2010 (com a socialista independent, després reingressa en el PS), ocupa el càrrec fins la seva mort el 2014.

President del Consell Departamental dels Pirineus Oriental	Alcalde de Perpinyà
1945-1956: Louis Noguères (SFIO)	1944-1949: Félix Mercader (SFIO)
1956-1973: Jean Jacquet (SFIO)	1949-1959: Félix Depardon (SFIO)
1973-1982: Léon-Jean Gregory (PS)	1959-1983: Paul Alduy (PS, des de 1978 UDF)
1982-1987: Guy Malé (UDF)	1983-2009: Jean-Paul Alduy (PSD-UDF, des de 1998 UMP)
1987-1988: René Marqués (UDF)
1988-2010: Christian Bourquin (PS)	2009-2020: Jean-Marc Pujol (UMP)
2010-… : Hermeline Malherbe (PS)	2020-… : Louis Alliot (Ressemblement Nat.)